Experts sobre alcaldes que posen traves al padró: "No són reis, estan sotmesos a la llei"

"L'únic que no empadronem són els okupes, perquè entenem que l'ocupació il·legal d'un habitatge és un delicte tipificat al Codi Penal com a usurpació d'un bé immoble, i de la comissió d'un delicte no en poden néixer mai drets".

Són paraules de Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell. En una entrevista a TV3, sosté que la normativa estatal que regula l'empadronament "no és norma jurídica", i que el seu contingut no és d'obligat compliment per a un ajuntament com el seu.

"Som gent d'ordre i, si hi ha una resolució judicial que ens diu que hem d'empadronar okupes, els empadronarem, no tindrem cap problema, però pensaré que en aquest país no anem gaire bé."

De resolucions judicials, ja n'hi ha, i des de fa anys. De fet, la jurisprudència del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia de diverses comunitats autònomes obliga a empadronar un ventall molt més ampli de supòsits no atesos ara mateix a Martorell.

Experts consultats argumenten, a més, que Fonollosa podria incórrer en un delicte de prevaricació: actuar sabent que incompleix amb les obligacions del càrrec. "No podem permetre'ns tenir nous reis absoluts municipals que no apliquen la normativa vigent", diu Juli Ponce, catedràtic en Dret Administratiu de la UB.

"No és possible denegar l'empadronament quan un no vol empadronar, perquè els alcaldes no són reis, són servidors públics sotmesos a l'ordenament jurídic."

Ho va experimentar fa només tres anys l'alcalde de Premià de Mar, quan la justícia li va tombar una resolució municipal que decretava que només empadronaria aquells que tinguessin un títol de propietat o un contracte de lloguer, deixant de banda tots els altres supòsits.

La sentència de 20 de maig de 2022 del jutjat contenciós administratiu 17 de Barcelona la va anul·lar, qualificant-la de "ciència-ficció" i que el que buscava era una "neteja residencial":

"La pretensió de l'Ajuntament és aconseguir un món feliç o perfecte en el seu terme municipal. Aquesta pretensió és absolutament reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat."

Precisament perquè es compleixi la normativa i per "assegurar que en cap cas es dificulta l'accés al padró", aquest dimecres se signa al Parlament una declaració sota el títol de "Pacte pel padró", signada pels grups parlamentaris del PSC, ERC, Comuns i la CUP.

Finalment, Junts ha rebutjat sumar-s'hi, com el PP, Vox i Aliança Catalana. En una carta adreçada al centenar d'entitats firmants, els juntaires escriuen que "cal abordar els reptes reals, com l'ocupació o el frau en l'empadronament".

L'obligació d'empadronar, en sentències i en la legislació

Diu l'article 15 de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, que "qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi en el qual resideixi habitualment".

I el 17 descriu que "els ajuntaments han de dur a terme les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons de manera que les dades contingudes en aquests concordin amb la realitat".

I la realitat és que als diferents municipis del país hi ha persones que viuen al carrer i no tenen un domicili, que viuen en infrahabitatges com naus abandonades, cabanyes o caravanes, que relloguen habitacions o que ocupen sense tenir títol de propietat o de llogater.

"El padró és una mena de registre de persones que efectivament viuen al terme municipal", explica Ponce. "La legislació no vol saber altra cosa que això, i a través del padró no es pot fer altra cosa".  

El catedràtic assenyala que, obviant la població que no és ni propietària ni llogatera, l'ajuntament perjudica tota la població, "perquè en la mesura que no coneix realment quantes persones viuen al seu municipi, no pot desenvolupar bones polítiques públiques generals en matèria educativa, d'urbanisme…".

La normativa estatal d'aplicació, una resolució del govern espanyol aprovada el 1997 i actualitzada el 2015 i el 2020, detalla específicament que la inscripció padronal és completament independent de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l'habitatge.

"Per empadronar una persona només es necessita justificar que viu al terme municipal", diu Ponce. I per provar-ho, la directriu recull que, a més d'un títol de propietat o un contracte de lloguer, són vàlids altres documents de subministraments de llum o aigua.

També serveixen per demostrar que una persona viu allà on diu que viu, independentment de la seva situació, informes de la policia local o de Serveis Socials que acreditin amb inspeccions que el veí resideix efectivament al domicili en qüestió.

"Les formalitats exigibles seran les mínimes indispensables per acreditar el fet de la residència", diu l'Audiència Nacional en una sentència de 28 de desembre del 2018.

El padró, per tant, no és l'eina per perseguir les ocupacions, com tampoc ho és per discriminar les persones sense papers. "No és l'instrument per controlar les estades irregulars", detalla la sentència del Tribunal Suprem, de 25 d'abril de 2022.

L'alcalde de Martorell, però, explica a TV3 que no compleix amb la normativa perquè interpreta que per a ell no és vinculant. "Una resolució del vicepresident del govern no és una norma jurídica", sentencia. "Una norma jurídica és un reglament o una llei".

El catedràtic en Dret Administratiu de la UB el refuta decididament i constata que la resolució és d'obligat compliment per a tots els alcaldes. "La normativa està aprovada per qui és competent per aprovar-la, està en vigor i els tribunals han declarat repetidament que s'ha d'aplicar", diu Ponce.

Ho comparteix la professora en Dret Administatiu de la UAB, Marta Franch: "l'ordenament jurídic el formen les lleis, els reglaments, però també resolucions i directrius, a més de la jurisprudència que conformen les sentències dels tribunals". 

Ho va deixar clar el Tribunal Suprem en la seva sentència de 16 de desembre de l'any 1996: "Reiterar la competència de l'administració de l'Estat per dictar les instruccions i directrius de caràcter tècnic per a la renovació padronal".

I després han vingut successives sentències de Tribunals Superiors de Justícia, com el de Madrid (3 de juliol de 2007) o el de Navarra (3 d'octubre de 2017).

Per Ponce, l'actuació de l'alcalde de Martorell "és com si digués "jo no aplico la Constitució". Les instruccions elaborades per l'Estat són un desenvolupament de la llei de bases de règim local i es pot afirmar que tenen naturalesa reglamentària".

Carmina Llumà, professora associada de Dret Administratiu a la UPF insisteix en què "la normativa fixa que cal empadronar les persones sense domicili, posant la situació en coneixement dels serveis socials com també les persones sense permís de residència".

Demanda als tribunals contra l'Ajuntament

La Rosa, de 61 anys, és una dels sis veïns de Martorell que ha demandat l'Ajuntament per les traves en l'empadronament. Afectada per una discapacitat física, cobra una pensió de 800 euros.

Viu en un pis que era propietat del seu cunyat fins que el va perdre per impagament de la hipoteca. Ella ha intentat negociar amb el banc un lloguer social, però no se n'ha sortit i ara s'enfronta a un possible desnonament.

"Amb els meus ingressos no puc pagar un lloguer avui dia. Tampoc puc comprar una vivenda… Vaig a l'Ajuntament a empadronar-me i també em diuen que no."

Els altres demandants, que, a diferència de la Rosa, són de nacionalitat estrangera, es troben en diverses situacions: o relloguen habitacions o dormen al carrer.

Són els altres supòsits que l'Ajuntament evita tramitar, tot i que podria utilitzar la via de l'empadronament sense domicili fix: registrar la persona en un equipament públic perquè pogués rebre allà les comunicacions.

Tots ells fa més de tres mesos que esperen que l'Ajuntament resolgui el seu expedient d'empadronament, el temps a partir del qual la llei marca que, si no s'ha donat resposta, s'ha d'atorgar per "silenci administratiu positiu": si no hi ha hagut resposta, s'entén que l'administració concedeix el tràmit en qüestió.

"Ara mateix no tenen ni l'estimació del seu dret al padró, ni tampoc la desestimació, es troben als llimbs jurídics, que els deixen totalment indefensos", explica l'advocada dels demandants, Esther Sancho.

El jutjat contenciós administratiu 4 de Barcelona ha admès a tràmit la demanda de la Rosa, i l'advocada espera que, si es guanya, després puguin aconseguir el mateix amb els altres cinc veïns de Martorell.

"Si ens en sortim, aconseguiríem que un jutge declari que l'Ajuntament vulnera drets fonamentals al no empadronar en base a criteris que no tenen cobertura legal."

Mentrestant, els sis afectats tenen problemes amb la targeta sanitària. La Rosa l'ha perdut i, sense l'empadronament ,no l'està podent renovar. Els altres, en ser estrangers, tampoc tenen accés a una atenció mèdica normalitzada.  

El padró, una gestió deficient a molts municipis

Fonollosa, "de Convergència i pujolista de tota la vida", com es defineix ell mateix, governa Martorell amb majoria absoluta des de fa 10 anys. En les eleccions de 2023 va treure 16 de 21 regidors, i governa juntament amb dos regidors del PSC.

La seva és la ciutat que més queixes ha rebut a la Sindicatura de Greuges per la gestió del padró: 29 des del 2019, només darrere de Barcelona, amb 43. L'Hospitalet de Llobregat i Mataró, les segueixen, amb 25 i 13 queixes respectivament.  

Però els que han estat testimonis, especialment, de la gestió deficient de molts ajuntaments són els síndics locals de Catalunya i constaten que tenen exemples de tots els colors polítics.

"A vegades sembla que només alguns partits de segons quina ideologia són els que posen traves", relata Josep Escartín, president del Fòrum de Síndics i Síndiques Locals. "Però ajuntaments que es definirien com a progressistes també posen traves en el padró".

El síndic descriu que la més repetida és l'exigència d'aportar una sèrie de documentació que la normativa en realitat no demana, com ara escriptures, cèdules d'habitabilitat, el número d'identificació d'estrangers.

"A mi em sorprèn quan es diu que els immigrants no s'integren. Però és que, perquè s'integrin, primer els hem d'empadronar i aleshores començarem a fer-ho."