Un any de l'esfondrament mortal de Badalona: dos blocs precintats i unes obres que no tothom pot pagar

Avui fa justament un any, el número 9 del carrer Canigó de Badalona es va esfondrar parcialment. El sinistre va provocar la mort de tres persones, però ningú podia preveure que també fos l'inici d'un malson per als veïns de la mateixa promoció d'habitatges. Un malson que encara dura.

Un any després, 40 famílies continuen sense poder tornar a casa seva, i més d'un centenar viuen en pisos apuntalats. En total, 18 blocs dels carrers Canigó i Ausiàs March, unes 400 famílies, han d'assumir una rehabilitació que costarà un mínim de 20.000 euros per pis. 

A més del que es va esfondrar, fins a cinc blocs més van ser desallotjats en cadena, de manera preventiva, durant el mes següent de la tragèdia.

Tothom va poder tornar, excepte tots els veïns del 7 i el 9 i dos veïns més del número 5. El Joaquim Pascual i la Maria Antònia Forcada tenen més de 80 anys i van haver de marxar a correcuita de casa seva. Fins ara. Tot i que ella està malalta, en un any han viscut en tres pisos diferents. De fet, van canviant, amb tot el trasbals que comporta, com lamenta el Joaquim:

"Hem d'anar a molestar o a casa la filla o a casa del fill. Un meset allà, ara un meset aquí... És molt pesat. Per gentilesa del meu fill i la meva jove, dormim a l'habitació de matrimoni d'ells, i ells cada dia es peguen la pallissa de muntar i desmuntar el sofà llit per dormir allà." 

El David Enri és el propietari d'un dels pisos del número 7, i assegura que la situació és força desesperada. No poden tornar fins que facin les obres.

"Després d'un any no tenim constructor, no tenim diners, no tenim res... Però seguim pagant hipoteca, IBI i impost d'escombraries per un pis on no podem accedir. Volem tornar a casa, però estem encallats al mateix lloc", assegura. 

Forjat ceràmic molt mal executat

El despatx Seguí Arquitectes està especialitzat en rehabilitació i en forjats ceràmics. Va dirigir les reformes que es van haver de fer als anys 90 durant la crisi de l'aluminosi al Turó de la Peira, i ara, contractat per l'Ajuntament de Badalona, ha estat l'encarregat de fer la diagnosi del que ha passat a la promoció del carrer Canigó.

Víctor Seguí i Marc Seguí van inspeccionar des del primer dia, porta a porta, tots els pisos dels 21 blocs. 

La conclusió que en van treure és que en molts casos el forjat ceràmic que el constructor va posar a gairebé tots els pisos estava "mal executat, va ser una mala praxi".

Això, combinat amb una sobrecàrrega i altres elements, hauria provocat l'esfondrament d'ara fa un any, com explica Marc Seguí:

"No tots els forjats eren defectuosos, però ens n'hem trobat amb armadures de diferents diàmetres, en molts casos bastant més petites del que havien de ser. I a vegades directament no hi havia armadura. També hem detectat totxanes en comptes de forjats i juntes on hi havia d'haver morter i no hi era, no hi havia cohesió."

Per això van decidir desallotjar diversos blocs i apuntalar més d'un centenar de pisos com a mesura d'urgència provisional.

"Era un forjat que aguantava 300 quilos per metre quadrat de sobrecàrrega, i el mateix forjat ja pesava 150 quilos, més el paviment que li poguessin posar a sobre", expliquen. Estava tan al límit que qualsevol excés de pes provocava un risc molt elevat.

"El primer que vam fer va ser dir als veïns que no fessin reunions familiars amb molta gent, perquè un grup saltant per celebrar un gol del Barça, per exemple, podia provocar que el sostre s'enfonsés. Igual que si poséssim una caixa forta d'aquelles antigues al mig d'un menjador", relata.

Viure entre puntals

Molts veïns al seu dia desallotjats van poder tornar a casa, però se la van trobar molt diferent. Viuen amb puntals sobre els seus caps.

"Em passo el dia mirant el sostre. I a la mínima que sento un soroll al sostre dic "ai, ai... això què és? Tinc por, la veritat", ens explica la Carmen Iruela, veïna d'un dels blocs d'Ausiàs March afectats. 

Encara que hi visquin, ells també han de pagar de la seva butxaca les obres de rehabilitació. El Francisco Sánchez, marit de la Carmen, diu que quan va saber que havien de pagar 20.000 € li va caure el món a sobre:

"Soc pensionista, cobro una misèria. I com jo, molta gent aquí. És que això no ho podem pagar."

En la mateixa situació es troba la Sole Fernández. S'ha acostumat a viure entre puntals al seu pis de tota la vida, i veu el futur amb incertesa:

"No sé què faré, perquè no tinc cèntims, soc una pensionista. Jo no puc pagar."

Dificultats per demanar un crèdit

18 dels 21 blocs (8 del carrer Canigó i 10 del carrer Ausias March) hauran de fer les obres de rehabilitació, que consistiran a reforçar, amb ferro, el forjat ceràmic.

Uns diners que la immensa majoria de veïns no tenen, així que l'única sortida és embarcar-se en un crèdit. Però no tothom hi pot accedir.

"Aquí hi ha jubilats, hi ha gent que està a l'atur, hi ha gent que té feines precàries... ens han d'ajudar. Al seu dia les administracions ens van prometre que treballarien perquè tinguéssim crèdits tous, a interès molt baix, però no n'hem sabut res més", diu el David Enri. 

Els administradors de les finques afectades adverteixen que, si no hi ha ajuts, la solució és molt complicada. Ho explica Joan Font, administrador de la finca del número 5 del carrer Canigó:

"Hem mirat l'opció d'un crèdit comunitari, que té un 6% d'interès. Però dels 20 pisos del bloc, n'hi ha cinc que són morosos, que ja abans que passés tot això no pagaven les quotes. I el que no volen la resta de veïns, lògicament, és assumir la part de la gent que no paga."

Un cotxe sense frens

L'Ajuntament de Badalona ha pagat el cost i col·locació dels puntals, així com la diagnosi i la redacció del projecte de rehabilitació que ha fet Seguí Arquitectes.

Ara negocia amb l'Institut Català de Finances (ICF) una línia de crèdits que pugui desencallar el problema del finançament. La Generalitat, a través de la consellera Paneque, admet que "s'està estudiant", però que aquesta ajuda aniria destinada no a persones físiques sinó a les comunitats. 

En qualsevol cas, l'Ajuntament de Badalona adverteix que l'obra és obligatòria, i que s'ha de fer de pressa. És el que es transmet també des de Seguí Arquitectes.

"El que ha d'entendre la gent és que això que té a casa seva és molt greu, és com anar amb un cotxe sense frens. Oi que no hi aniríem? Doncs amb el forjat és el mateix", sentencia Marc Seguí.