Una explotació d'abelles de Collserola, afectada per la prevenció d'incendis: "Som a la zona zero"

Després d'anys de sequera, la petita explotació apícola que hi ha a Collserola preveia una bona campanya. Les flors més apropiades començaven a brotar amb un vigor que feia temps que no es veia. D'un dia per l'altre, però, el paisatge va canviar radicalment. Tot el voltant dels apiaris estava completament desbrossat. Èric Barbero Iserna, l'abellaire que lidera el projecte Melvida, ens ho explica.

"Benvinguts a la zona zero. Vam venir a supervisar com estaven les abelles. Amb l'arribada de la primavera, ara és el despertar de les abelles. Les flors començaven a créixer amb força. Venim d'anys d'estrès hídric i de l'atac incessant de la vespa asiàtica. Tenia molta esperança en aquesta campanya apícola."

La neteja intensa del bosc que ha afectat aquestes abelles forma part dels treballs de prevenció d'incendis que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està fent a més de 250 hectàrees del parc natural de Collserola. L'objectiu: evitar un gran incendi que podria calcinar íntegrament tota la serra en poques hores. Eloi Beulas és el cap de la Secció de Boscos del departament.

"El lloc on són aquestes abelles està declarat com a punt estratègic de gestió. Són llocs molt concrets repartits pel parc. Això vol dir que és una zona que, per canvi d'orografia, per accessibilitat, per posició en el perímetre de protecció prioritària, es considera que allà hi pot haver una oportunitat d'intervenció per part dels bombers en cas d'un gran incendi."

Els avisos no van arribar a l'abellaire

Èric Barbero, l'abellaire, accepta que "és necessari fer la gestió forestal", però assegura que "ningú va avisar" sobre aquesta actuació i que es podrien "haver respectat els temps de la biologia de les plantes".

El Departament d'Agricultura, per la seva banda, diu que es van fer diverses reunions informatives amb les persones que fan activitats dins del parc de Collserola i lamenten que no arribés la informació a l'abellaire. També destaquen que, com fan sempre, van notificar al propietari forestal la intenció de fer aquesta actuació. L'abellaire no és el propietari, però fa servir l'espai amb el seu consentiment.

Compatibilitzar la presència humana --a Collserola hi viuen 15.000 persones i cada any té 5 milions de visitants--, la conservació de la flora i la fauna i les diverses explotacions ramaderes és tot un repte per al parc natural. En aquest sentit, Fidel Castellví, membre de l'Associació de Propietaris Forestals de Collserola, aposta per intentar trobar un equilibri:

"S'ha de tenir una visió global. Gestió forestal són les abelles de l'Èric, però també és desbrossar en llocs adequats. Tot això és un conjunt."

Ofereixen una nova ubicació per a les abelles

Des del parc natural de Collserola s'ha ofert un espai nou no gaire allunyat on reubicar les abelles afectades i així minimitzar l'impacte de l'actuació de les brigades forestals. Joan Vilamú Viñas, cap del Servei d'Acció Territorial del consorci que gestiona el parc, destaca la importància sobre la preservació de la biodiversitat:

"Ens interessa que hi hagi abelles, ens interessa que hi hagi conreus, ens interessa que hi hagi pastures, però també hi ha d'haver limitacions."

D'aquí pocs mesos començarà la campanya d'incendis i, després d'anys de reivindicacions veïnals sobre la necessitat de mantenir nets els boscos de Collserola, des del Departament d'Agricultura s'insisteix que "les abelles són incompatibles amb un punt estratègic de gestió i, per tant, tant sí com no, s'han de moure."

Ara bé, Èric Barbero, l'abellaire, assegura que "fer una transhumància, moure les abelles, ara, a principis de temporada, no pot ser una solució perquè suposa un canvi i una despesa energètica per a les abelles, que han de volar a més distància (poden volar fins a 3 quilòmetres) per trobar l'aliment, cosa que afecta la producció de mel i també el cicle reproductiu."