"Vaig créixer sota la seva autoritat": la Maria relata els abusos del capellà de Marata

La Maria Forns va créixer a Marata, un poble petit del Vallès Oriental on tothom es coneixia. Eren els anys 60 i 70, i l'Església era una institució amb molt pes dins la societat. En un poble petit com el de la Maria, la figura del capellà era la persona amb cultura, la persona que donava consells i que tenia una forta influència entre els veïns.

"Jo vaig créixer sota la seva autoritat, per dir-ho d'alguna manera. Ell era el capellà, era autoritat des de sempre. Era impossible qüestionar-la quan tenia 16 anys, era impossible qüestionar-la quan en tenia 30, era impossible qüestionar-la quan en tenia 40, n'he hagut de tenir quasi 70 per poder-ho fer."

Ara, la Maria s'ha vist amb forces per denunciar-ho públicament i recorda amb amargor els abusos que va patir.

"Jo col·laborava amb la parròquia, com altres noies. Ell s'acostava a mi i jo li vaig tenir molta confiança fins que, en un moment determinat, vaig percebre alguna cosa que no m'acabava de convèncer i vaig intentar allunyar-me'n. Llavors la reacció va ser d'intentar retenir-me. És en aquell moment quan m'escriu unes cartes on barreja reflexions morals amb expressions de sentiments ferits. Percebo que ell m'està intentant retenir, com si fos seva."

El mossèn Josep Cardús era "molt modern" en aquella època, va participar en lluites antifranquistes i va estar molt vinculat al moviment escolta.

"El meu pare el venerava"

La Maria ni tan sols podia trobar ajuda en els seus pares, perquè ells tenien plena confiança en els consells que rebien per part del mossèn.

"No calia que fes cap esforç perquè els meus pares fessin els que ell els deia, no li calia convèncer-los, estaven convençuts d'entrada. Qualsevol cosa que jo digués malament del mossèn hauria estat mal rebut, perquè el meu pare el venerava."

El capellà hauria recomanat als pares de la Maria que la tanquessin a casa per allunyar-la de les males companyies. Va ser llavors quan hi va haver una agressió sexual.

"Ell a casa hi entrava i en sortia quan volia. Es va permetre voler comprovar si jo era verge. El que passa que a mi això em va descol·locar totalment; ja ho estava, perquè ja feia dos mesos que estava tancada a casa, però això em va acabar de descol·locar."

Posteriorment, hauria recomanat als pares que la visités un psiquiatre i, finalment, que la ingressessin en un reformatori a Barcelona sense poder sortir al carrer. Allà tenia uns horaris molt marcats, amb un règim disciplinari molt sever. Recorda que no podia ni parlar amb les companyes, només el mínim.

"Tenia la sensació que hi havia un poder per sobre meu que podia fer amb mi el que volgués."

Medalla d'honor del consistori

El 2017, l'Ajuntament de les Franqueses va concedir la medalla d'honor del consistori al mossèn Josep Cardús, per la seva trajectòria i la dinamització cultural del municipi, fet que va remoure tot el que havia viscut la Maria. Va ser un cop dur que va suposar un procés de revictimització molts anys després.

L'any 2020, el capellà Josep Cardús va morir i, una setmana més tard, també va morir el pare de la Maria. Aquests fets van fer reviure un altre cop les experiències traumàtiques afectant-la greument.

Però recuperant el seu esperit lluitador i de supervivència, la Maria va decidir anar a la Diòcesi de Terrassa on pertany la parròquia de Santa Coloma de Marata i reunir-se amb el bisbe per aconseguir un document de reconeixement del greuge.

"Un dels motius pels quals jo he exposat aquest cas públicament és per mostrar, a persones que hagin pogut patir situacions similars, que és possible fer-ho, que és possible treure-t'ho de sobre, perquè això si t'ho guardes fa mal."

L'Ajuntament de les Franqueses està enllestint els tràmits per retirar la medalla d'honor al capellà, després de saber els fets que ha relatat la Maria Forns.