Van Morrison presenta el seu nou disc a Barcelona en un Palau Sant Jordi convertit en teatre
Van Morrison ha presentat a Barcelona el seu nou disc "What's Wrong With This Picture?" al Palau Sant Jordi. L'escenari ha estat convertit en teatre on el cantant ha comparegut amb molta puntualitat a les 21.00 davant de 4.000 incondicionals. El cantant, vestit amb tons clars i amb el seu perenne barret fosc, ha arrancat les millors ovacions quan ha espremut amb força el saxo amb què ha interpretat la major part del concert.
3 min
L'últim àlbum de Van Morrison "What's Wrong With This Picture?" està integrat per tretze temes a ritme de blues, jazz i soul que van des de la crítica social fins a la filosofia, passant per l'humor o el més pur lirisme. L'intèrpret ha estat assidu dels escenaris barcelonins els últims anys. Així, el "Lleó de Belfast" no ha faltat en aquesta ocasió a la seva cita amb el públic català. El Palau Sant Jordi ha estat transformat per a l'ocasió en teatre, amb cadires numerades i un escenari al mig de la pista que uns grans telons separaven del recinte no utilitzat. El cantant nord-irlandès ha interpretat la major part dels temes del seu nou disc, que és el primer àlbum per aBlue Noti Records, encara que també ha amanit la seva actuació amb algunes cançons antigues com "Sometimes we cry" o el seu gran èxit dels seixanta "Brown-Eyed Girl". Aquesta cançó ha estat precisament l'encarregada de tancar el concert després d'una hora i vint minuts de concert, en què Morrison ha tornat a fer gala de la seva prodigiosa veu. Per altra banda, el tema que dóna nom al disc "What's Wrong With This Picture?", situa el públic en l'ambient d'un típic club de jazz carregat de fum en què el cantant reflexiona sobre el pas del temps i els canvis que produeix. Nascut a Belfast el 1945, va créixer escoltant els discos de blues i jazz americà del seu pare i molt aviat va quedar enamorat d'artistes com Lightnin' Hopkins, Leadbelly, Muddy Waters, Mahalia Jackson i John Lee Hooker. D'adolescent, va començar a tocar la guitarra, el saxo i l'harmònica amb bandes locals i grups de folk i rock and roll. El 1964 va crear la seva pròpia banda, Them, un tema de la qual, "Gloria", obra de Morrison, va ser tot un èxit. El 1967, va editar el seu primer disc en solitari, "Blowin' Your Mind", que contenia clàssics com "Brown-Eyed Girl" i "T.B. Sheets". Després de "St. Dominic's Preview" (1972), entre les gravacions més interessants de Morrison hi ha "Veedon Fleece", "Wavelength" i "Into the Music", de finals dels 70 i, "Inarticulate Speech of the Heart", "No Guru, No Method, No Teacher" i "Poetic Champions Compose", dels 80. Morrison va reprendre les seves arrels celtes en un disc editat el 1988 al costat dels Chieftains, "Irish Heartbeat", mentre en els 90 va col·laborar amb herois musicals de la talla de John Lee Hooker, Mose Allison, Georgie Fame, Lonnie Donegan i Chris Barber. Entre els àlbums més aplaudits de Morrison en l'última dècada destaquen "Enlightenment" (1990), "Hymns to the Silence" (1991), "Days Like This" (1995), "The Healing Game" (1997), "The Philosopher's Stone" (1998), "Back on Top" (1999) i "Down the Road" (2002).
