"Aquí, la conciliació familiar consisteix bàsicament que els joves i, sobretot, els nens més petits, facin horaris d'adults"
Les dades d'una gran enquesta del govern sobre la salut mental dels adolescents han posat el problema en primer pla. I és que l'estudi ha permès detectar que prop d'un 12% arrosseguen seqüeles mentals importants arran de la pandèmia. És l'estudi més gran sobre el tema que s'ha fet mai a Catalunya. Segons el psicòleg Roger Ballescà, especialitzat en infància i adolescència, "són dades que ens indiquen que ens hem de posar a fer coses per ajudar-los a gestionar aquest malestar i donar-li una sortida diferent".
Pel que fa a dades més concretes, les respostes de gairebé 270.000 alumnes de primària, secundària i formació professional han permès detectar que un 6% dels infants i joves sovint pensen a autolesionar-se i que gairebé un 9% diuen que tenen ganes de morir-se gairebé cada dia. Segons ha explicat Roger Ballescà a "Els matins", "el fet de plantejar-se qüestions sobre la pròpia vida o tenir ganes de morir-se perquè està desesperat en un moment determinat no és necessàriament un motiu d'alerta, però si això es fa de manera sostinguda és el moment de consultar un especialista".
Pel que fa al suport emocional de l'entorn, les respostes de l'enquesta fan palès que la pandèmia va ajudar a millorar la relació dels infants i adolescents amb la seva família, però també hi ha al voltant del 14% que diuen que la gent del seu entorn no s'interessa gaire o gens per com estan emocionalment.
"Això és una característica de la nostra societat", lamenta Roger Ballescà. "Jo diria que tenim poca família per als nens i nenes i adolescents. En aquest país la conciliació familiar consisteix bàsicament que els joves i, sobretot, els nens més petits, facin horaris d'adults, i no que els adults tinguem la possibilitat de dedicar més estona als nostres nens. Aquest és un problema important."
L'acompanyament familiar és fonamental per fer una primera detecció de les dificultats. El fet que un 15% de nois i noies diguin que se senten sols és una dada preocupant. Ens obliga a fer replantejaments de caire social i familiar per resoldre aquest problema".
Volem que els infants es facin grans massa ràpid?
"Tenim una societat que és poc amigable, des del punt de vista de la infància i de l'adolescència. Els posem molta pressió: acadèmica, social... Estem en un entorn molt competitiu per a ells. Hi ha una pressió estètica... Hi ha una pressa per créixer que es demostra des de ben petits ja abans de començar l'escola. Per exemple, cada cop portem els nens més aviat a les escoles bressol... Totes aquestes pressions hi són i fan que generin un estrès".
Roger Ballescà, que és vicesecretari del Col·legi de Psicologia de Catalunya, alerta que és difícil poder atendre bé la població perquè falten professionals. "Falten psicòlegs en general. A Catalunya tenim una ràtio d'uns nou psicòlegs per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea està en 18. Estem a la meitat del que hauríem d'estar per anar bé. I, de fet, també falten psicòlegs amb una especialització pròpia de psicologia clínica infantil i juvenil".
