Les franceses recorren a Catalunya per a la reproducció assistida pels límits legals al seu país
La baixa natalitat preocupa cada cop més governs europeus. També França, que prepara una iniciativa singular: enviar una carta als joves de 29 anys amb informació sobre fertilitat per animar-los a preservar òvuls i espermatozoides.
Una mesura que contrasta amb les dificultats d'accés a la reproducció assistida. Tot i els avenços legislatius dels darrers anys, el sistema continua tensionat per llistes d'espera llargues, límits d'edat i una regulació estricta en determinats tractaments.
Aquest escenari ha convertit Catalunya en una destinació habitual per a moltes dones franceses que volen ser mares.
Per què la carta s'enviarà als 29 anys?
A França la congelació d'òvuls té una limitació d'edat ja que només es permet entre els 29 i els 37 anys. Però l'alta demanda fa que moltes dones, quan decideixen congelar òvuls cap als 34 o 35 anys, es trobin amb esperes de fins a dos anys, que les poden deixar fora del límit legal.
Cal afegir que a França la gestió de les peticions per sotmetre's a una reproducció assistida és fan per una sola finestreta, sigui la sanitat pública o la privada, i això col·lapsa el sistema, i d'aquí que es generin llargues llistes d'espera.
Per això, segons explica Marta Colodrón, ginecòloga i responsable del Servei Internacional de Reproducció de Dexeus Dona, són els mateixos metges francesos qui envien les pacients a l'estranger.
Els metges francesos deriven pacients a Espanya perquè no poden assumir la demanda.
Les dones franceses que arriben a Catalunya ho fan sovint amb urgència i angoixa. No és un desplaçament turístic, sinó una alternativa davant la falta de resposta al seu país.
Els motius per congelar els òvuls són diversos, des de l'econòmic fins a la falta d'habitatge però, segons Colodrón, la falta de parella és el motiu més recurrent.
Quan els preguntes per què volen congelar òvuls, la resposta és clara: perquè no tenen parella.
Espanya: la legislació més avançada
La legislació francesa ha fet passos importants --com l'accés a la reproducció assistida per a dones soles i parelles de dones des del 2021--, però manté limitacions.
I el diagnòstic genètic preimplantacional, tot i existir, està fortament restringit a casos molt concrets. Això vol dir que si una dona de més de 40 anys es queda embarassada de manera natural, un ginecòleg segurament li aconsellarà fer-se un test genètic, com una amniocentesi, però a França això està totalment prohibit, cosa que a Espanya sí que està permès.
I és que a diferència de França, Espanya ofereix més flexibilitat legal, més disponibilitat de donants i menys temps d'espera, fet que la consolida com un dels principals pols europeus en reproducció assistida.
Una demanda global
Tot i que les franceses continuen sent majoritàries, el perfil de pacients internacionals està canviant. En els darrers anys han augmentat les procedents dels Estats Units i també del nord d'Àfrica, en un context de caiguda de la natalitat.
En paral·lel, els experts insisteixen en la necessitat d'informar millor: no només sobre com evitar embarassos, sinó també sobre els límits biològics de la fertilitat.
