L'ús del foc va arribar abans del que es creia: una cova a Sud-àfrica en fa retrocedir la història
El descobriment fa retrocedir l'ús conegut del foc més de 700.000 anys, tot i que hauria estat només un "ús oportunista", i no l'haurien sabut utilitzar per cuinar ni encara menys l'haurien sabut encendre.
La recerca, publicada a la revista científica nord-americana Plos One, és obra d'investigadors del museu espanyol de Ciències Naturals, el MNCN-CSIC, i de la Universitat de Toronto (Canadà).
L'han feta amb una tècnica innovadora que aprofita la luminescència dels ossos fossilitzats per esbrinar si es van cremar o no, combinada amb una altra de més comuna, l'espectroscòpia infraroja.
Egagròpiles de mussol com a combustible
Els ossos analitzats són de petits mamífers i formaven part d'egagròpiles, les boles que regurgiten mussols i òlibes amb les restes del menjar que s'han empassat i que no poden pair.
Segons els investigadors, fa més de 2 milions d'anys que a la cova, anomenada Wonderwerk, hi viuen exemplars d'aquests animals, i des de llavors el terra està cobert d'egagròpiles, que haurien estat el combustible utilitzat.
Així, la hipòtesi dels investigadors és que els homínids que van ocupar la cova, probablement de l'espècie "Homo erectus", hi portaven branques cremant trobades en incendis produïts a l'exterior i les deixaven a terra:
Introduïen foc, probablement aconseguit d'incendis forestals fora de la cova, i el mantenien fins que s'apagava.
A 30 metres de l'entrada de la cova
Les egagròpiles del terra de la cova es cremen com si fossin una catifa de llana: el foc no s'estén, sinó que només es consumeixen les que són més a prop de l'origen del foc i el mantenen així encès durant més temps.
Els vestigis d'aquests focs de fa gairebé 2 milions d'anys els han trobat a uns 30 metres de l'entrada de la cova, i això els ha fet descartar que poguessin ser les restes d'incendis arribats a l'interior sense intervenció humana.
Segons Yolanda Fernández Jalvo, investigadora del MNCN-CSIC i coautora de la recerca, tots els indicis que han trobat apunten que no va ser "un fet puntual", sinó que era una pràctica habitual:
El foc apareix en diferents nivells separats per desenes de milers d'anys, cosa que reforça la idea que l''Homo erectus' ja sabia transportar i mantenir el foc.
Com funciona la tècnica de la luminescència?
Segons Dolores Marín-Monfort, també investigadora del MNCN-CSIC i coautora de la recerca, els ha resultat molt útil la nova tècnica que han fet servir per verificar que els ossos fossilitzats es van cremar.
Consisteix a aprofitar una propietat característica d'aquests fòssils, la luminescència, és a dir, que quan se'ls exposa a un determinat tipus de llum, es veuen d'un color diferent del de la llum que reben:
Es tracta d'una tècnica ràpida, no destructiva i fàcilment aplicable a grans conjunts de restes, cosa que permet utilitzar-la directament als llocs d'excavació.
Aquestes fotografies amb diferents ossos fossilitzats de petits i grans mamífers trobats a la cova Wonderwerk de Sud-àfrica mostren de manera clara com funciona aquesta tècnica:
El foc domesticat més antic és de fa 800.000 anys
Els vestigis de foc més antic els han trobat a l'estrat número 11, que han datat entre fa 1 milió d'anys i 1,79 milions d'anys, i que és el que han analitzat a fons en aquesta recerca.
El foc trobat a l'estrat superior, el número 10, ja havia convertit abans aquesta cova com un dels referents mundials dels inicis del foc manipulat per homínids durant la prehistòria.
El principal referent pel que fa al control i la domesticació del foc és de fa uns 800.000 anys a Israel, al jaciment anomenat el Gual de les Filles de Jacob, Gesher Benot Ya'aqov en hebreu, també atribuït a l'"Homo erectus".
