De pandèmia a pandèmia: la tendresa de Rebecca Makkai

Mentre el món encara lluita per superar la pandèmia de la Covid, hi ha una altra epidèmia que a alguns els pot quedar lluny, tot i que va ser devastadora els anys 80 i encara provoca al voltant d'un milió de morts al món cada any. Parlem de la sida, un tema que l'escriptora nord-americana Rebecca Makkai aborda a la seva aclamada novel·la "Els grans optimistes". Una història amb dues trames temporals i que arrenca a l'any 1985 a Chicago. El nou llibre de Makkai explica el cas de Yale Tishman, un jove gai, director d'una galeria d'art que està a punt de triomfar amb una col·lecció de pintures dels anys vint. Però al seu voltant tot trontolla perquè, un rere l'altre, el seu cercle d'amics es va infectant de sida i van morint. Títol sorprenent Nascuda el 1978, Makkai era petita quan es va declarar l'epidèmia i per això es va documentar i va mantenir entrevistes amb supervivents d'aquella època, amb alguns dels quals, explica, van acabar plorant junts. L'extensa novel·la s'endinsa en la por, el terror de fet, que van viure les persones afectades els primers anys de l'epidèmia. I per això el títol, "Els grans optimistes", pot semblar sorprenent: El títol convida a fer una lectura irònica. I també de sinceritat. Et planteges: "A quines esperances s'aferren aquests personatges? Com pot ser que trobin motius d'alegria i esperança malgrat tot el que està passant? En qui podem confiar? Qui és autèntic?" Rebecca Makkai ha visitat Barcelona per presentar "Els grans optimistes"(Susan Aurinko /Periscopi) Una malaltia silenciada Des que es va declarar a principis dels anys 80, 39 milions de persones han mort a causa de la malaltia i actualment hi ha prop de 37 milions de casos arreu del món. 40 anys després, però, part de la societat nord-americana hi ha girat l'esquena. Per diferents motius estem tornant al secretisme i al silenci del principi. És una notícia passada. I també hi ha un vessant de menyspreu racista perquè el ciutadà creu que és una qüestió que només passa a l'Àfrica, als pobres, i per tant "no és el meu problema". Finalment l'obra parla sobre com viure la vida en temps de crisi, com la que travessem ara amb la pandèmia, i n'extreu una conclusió: no es pot viure constantment en crisi. No pots estar contínuament pensant en la crisi durant 2, 10 anys. Ho hem vist aquests dos anys: hem estat molt preocupats pel que ha passat però teníem una feina, unes famílies... la ment humana no és capaç de sostenir aquesta crisi constantment. Les editorials Periscopi i Sexto Piso publiquen la novel·la que va quedar finalista al Premi Pulitzer el 2019 i del National Book Award del 2018.

De pandèmia a pandèmia: la tendresa de Rebecca Makkai

L'escriptora nord-americana aborda els efectes devastadors dels primers anys de la sida als Estats Units a "Els grans optimistes", finalista del Premi Pulitzer 2019