A Chandrexa de Queixa, un poblet d'Ourense, l'any passat van reinaugurar l'escola. De fet, van reinaugurar l'edifici de l'antiga escola, que ara s'ha reconvertit en un tanatori. De tant en tant, hi ha titulars com aquest a la premsa que encenen llums d'alarma i ens expliquen en què consisteix l'hivern demogràfic que plana sobre Galícia, un país que s'envelleix i que minva. La població retrocedeix i la mitjana d'edat dels gallecs ja s'enfila als 47 anys. Des de les eleccions del 2005, les últimes de Manuel Fraga, el pes de la joventut gallega cau i aquest 28-A marcarà un altre mínim històric. Per conèixer aquesta realitat, quedem amb David Lombao, un periodista nascut el 1985 i que ara dirigeix el diari digital Praza Publica. Ens trobem amb ell al campus de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on va estudiar. A diferència d'altres joves de la seva generació, ell va optar per no marxar a Madrid o a Barcelona a buscar-se la vida, sinó per intentar-ho a la seva terra. No ho té gens fàcil, però ell i els seus companys se n'estan sortint. "Les eleccions del 2005 són les últimes en què la gent jove va ser el grup electoral més nombrós. En aquestes eleccions, amb prou feines 300.000 votants són menors de 35 anys, mentre que gairebé 700.000 són més grans de 65". "Des del 1985 mor més gent de la que neix" Amb aquesta realitat de fons, Lombao relata com hi ha temes que apareixen, cada cop més, com una urgència transversal per a més i més gallecs. En una societat envellida i dispersa, amb més de 30.000 nuclis de població, el focus s'ha situat sobre la sanitat. I com més llum s'hi posa, més es veuen les escletxes. "Es deteriora la part que està més en contacte amb la ciutadania", subratlla Lombao. Una ciutadania d'edat avançada que, precisament, cada cop necessita més recórrer a la sanitat. Des del 1985 -l'any en què va néixer el nostre interlocutor- "a Galícia mor més gent de la que neix". Paradoxalment, aquests dèficits en els serveis públics han portat moltes dones gallegues al feminisme, perquè són elles les que topen i lluiten contra els obstacles del dia a dia. Segons Pilar Estévez, portaveu de la Plataforma Feminista Galega, "és la pràctica la que et porta a prendre consciència sense que hagis de donar un programa exhaustiu". Satisfeta amb el balanç dels dos últims 8 de març, Estévez avisa que no està tot fet. Que no es pot abaixar la guàrdia. "Ens costa molt estructurar de forma quotidiana una estructuració feminista dins del món rural". I és que el camp pesa molt en l'imaginari col·lectiu d'aquest país, però fixar-nos només en això ja no ens serveix per entendre la realitat del 2019, més complexa, urbana i progressista del que dibuixa el tòpic. Conversem amb l'escriptor Suso de Toro, en un idíl·lic cafè al bell mig d'un parc. El verd ens envolta. "A pesar de no tenir una direcció nacional, una elit, aquesta és una societat més dinàmica i complexa del que s'expressa", ens avisa. "El PP aquí és una estructura" Un dinamisme que es va veure el 2015 quan les anomenades marees van portar aires de canvi als ajuntaments de la Corunya, Ferrol i Santiago. Això vol dir que el PP és només cosa de la gent gran, un partit -com el país- minvant i envellit? El periodista Antón Losada ens diu que no. "El PP aquí té molta presència entre la joventut. És una estructura". Just abans de rebre'ns, Losada s'acomiada d'un alumne. El noi li acaba d'anunciar que es presentarà en una llista electoral dels populars al seu municipi. I en el flanc de l'esquerra, què ha passat? Suso de Toro denuncia que Madrid ha fet -i fa- de pol d'atracció de la política gallega, amb Podem com a tobogan polític: "Sí que hi va haver un canvi [el 2015], però va traslladar energies acumulades aquí, cap a Madrid. Molts universitaris que votaven el Bloc Nacionalista Gallec van començar a mirar cap a Madrid. La Puerta del Sol com a nou referent". Galícia, una comunitat que es resisteix a la força de la demografia i de l'emigració i a l'atracció centrípeta de la capital espanyola, sempre més pendent de Catalunya per fer política que no pas de l'altre extrem de la Península.