Ja fa molts anys que sentim que cada vegada hi ha menys abelles. Les últimes dades que tenim són del 2014, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). Diuen que el 37% de les espècies d'abelles silvestres estan en declivi. Una xifra que, segons els científics, segurament és molt més elevada perquè deixa fora el 60% d'espècies. Sigui com sigui, la davallada d'aquests pol·linitzadors essencials és inqüestionable, i posa en risc la seguretat alimentària del planeta. El menjar sense pol·linitzadors seria més escàs, més complicat d'aconseguir i més car.   Gairebé tot el que mengem depèn de la pol·linització, en concret el 75% dels aliments que es produeixen al món. Catalunya és la segona comunitat autònoma de l'estat espanyol més amenaçada, ja que el 70% dels nostres conreus, sobretot de fruita, depenen de la pol·linització. Ho diu un impactant informe de Greenpeace Què menjaríem, doncs, si desapareixen les abelles? Doncs bàsicament cereals, plàtans, caquis, peix i alguns fruits secs com els cacauets i els festucs. El biòleg David Bertran és força contundent: "Sense abelles pol·linitzadores, o sense tantes abelles, tornaríem a l'Edat Mitjana alimentàriament parlant: molta menys varietat d'aliments i una esperança de vida més curta." El David, amb la biòloga Berta Caballero, són comissaris de l'exposició "Més que abelles. Pol·linitzadors i flors, la vida en joc" , que es pot visitar fins a l'octubre del 2022 al Jardí Botànic de Barcelona, i que vol ser un crit d'alerta. Per què estan desapareixent les abelles? La Berta Caballero ho resumeix així: "La raó és per com els humans gestionem tot el que considerem que és nostre! Hem abusat de la construcció, dels pesticides, dels monocultius..." Així doncs, el que les ha amenaçat i encara les amenaça és l'ús de plaguicides; l'abús de monocultius; l'excés de construccions, que deixen cada vegada menys espais verds connectats, i la globalització de virus i bacteris. Els plaguicides són una de les principals causes de la desaparició de les abelles (Pexels) Alguns pagesos ja comencen a donar la volta al tema dels plaguicides i decideixen no utilitzar-los, si no ho veuen del tot necessari. Per no dir que cada vegada n'hi ha més que aposten pels conreus ecològics. Què podem fer nosaltres per salvar-les? El biòleg David Bertran ens dona esperança: "Encara no estem en una situació alarmant. Per això els científics avisem ara, perquè encara estem a temps de fer coses abans que sigui massa tard." A petita escala podem fer moltes coses per intentar frenar la desaparició de les abelles. Aquests serien 4 consells bàsics a l'abast de molts: Comprar aliments de proximitat, de temporada, i a poder ser ecològics. Plantar flora autòctona al balcó o al terrat: sajolida, romaní, farigola o sàlvia. Fer un hort a la ciutat o a l'escola, sobretot a la ciutat. Els nens han de saber d'on ve el que mengem, així aconseguirem que la proximitat sigui real. Evitar l'ús de plaguicides. Consum conscient seria un bon resum. Triar bé els aliments que mengem, saber d'on venen i com han estat produïts és molt important. Pot salvar el futur de les abelles i, de retruc, el nostre futur.