Maggie O'Farrell: "Les topades amb la mort són una manera d'entrar a la vida"

Maggie O'Farrell és una escriptora irlandesa molt reconeguda per les seves novel·les: "La mà que prenia la meva", "La distància que ens separa", "L'estranya desaparició d'Esme Lennox", "Instrucciones para una ola de calor" o "Aquest deu ser el lloc". El seu últim llibre, però, no és una novel·la. "Visc, i visc, i visc" és un un llibre absolutament autobiogràfic, un fet que pot sorprendre alguns dels seus seguidors, explica Anna Guitart, que ha conversat amb l'escriptora a "Tot el temps del món". De fet, la mateixa O'Farrell mai havia pensat que acabaria escrivint unes memòries... "Sempre he pensat que els llibres no necessàriament els trio: vull dir, jo no trio els llibres; són ells, els que em trien a mi". "Quan escrius unes memòries, has de decidir quina part de tu vols ensenyar; com et pots sentir per haver-ho fet al cap de 10 anys, o al cap de 20 anys". "Crec que dues setmanes abans de la data de publicació encara no estava segura de si podria publicar-lo". Maggie O'Farrell A "Visc, i visc, i visc", Maggie O'Farrell relata 17 moments de la seva vida en què ha vist la mort molt a prop. Què la va portar a escriure sobre aquestes experiències viscudes? "Crec que el que m'interessava de les experiències properes a la mort és que és un tema molt universal." "Crec que volia entendre com ens influeixen aquestes topades amb la mort, com ens arriben a canviar. Crec que hi ha experiències que quan les vivim, ens queden per sempre. És com si se'ns instal·lessin a dintre nostre. I sempre, quan tornes de l'abisme, ets una persona diferent. Ets una persona una mica més sàvia, una mica més trista. I tornes al teu dia a dia amb més consciència de tot el que podries haver perdut". Maggie O'Farrell Però tot i parlar de la mort, el llibre és "molt vital i té una energia que s'encomana molt", diu l'Anna Guitart, un fet que O'Farrell comparteix. "Sé que el subtítol és sobre la mort, però per mi és més un llibre sobre la vida. La vida que es viu al voltant d'aquests moments. Les topades amb la mort són una manera d'entrar a la vida." "Pots veure un trauma com una cosa que et va fer mal, però no m'agrada gaire aquesta manera de veure-ho; crec que pots entendre el trauma com una cosa de la qual n'aprens." "Em sembla que no seria escriptora si no hagués estat malalta. No em podia moure i vaig estar al llit potser un any. Hi ha alguna cosa transformadora en el fet d'estar malalt, òbviament, si tens la sort de recuperar-te. Especialment en el món en què vivim, no ens permetem, no deixem que el cervell o la ment estiguin sense fer res, no ens permetem avorrir-nos mai. Tan bon punt ens asseiem, agafem una pantalla i ens distraiem. I crec que és molt bo, per la ment i el cervell, aturar-se i quedar-se en un punt mort." Maggie O'Farrell A la conversa, l'escriptora també desvela com afronta el repte d'escriure un nou llibre. Diu que escriure és una necessitat, però que l'inici és el moment que menys li agrada. "El començament del llibre és la part que més reescric. Perquè no saps gaire què fas quan comences. Sé que alguns escriptors sí, però jo no. Quan tinc una idea, m'agrada força que la idea canviï a mesura que avanço." "M'hauria agradat que algú m'hagués dit quan començava: 'No cal començar pel començament. Pots començar pel mig, per la segona meitat, pel final'. Començar és difícil, fa vertigen." "Començar un llibre, quan t'enfrontes a la pàgina en blanc, és com caminar per una tempesta de neu. Saps que hi ha alguna cosa i estàs encegat per la blancor, però no saps ben bé on vas." "Acostumo a pensar el títol cap al final. Només llavors saps de debò què has fet i què és el que volies fer." Maggie O'Farrell Abans de posar totes les seves energies en "Visc, i visc, i visc", Maggie O'Farrell estava a punt d'escriure una novel·la històrica. I aquella novel·la?, li pregunta Anna Guitart. "L'estic escrivint. No et pots imaginar el descans que és tornar a la ficció després d'haver escrit unes memòries!" diu O'Farrell.

Maggie O'Farrell: "Les topades amb la mort són una manera d'entrar a la vida"

Maggie O'Farrell és autora de set novel·les. Ara acaba de publicar "Visc, i visc, i visc", un llibre autobiogràfic que gira al voltant de disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Anna Guitart hi ha parlat a "Tot el temps del món"