Quin futur li espera al català a la Franja amb el nou govern de l'Aragó?

L'arribada de PP i Vox al govern de l'Aragó suposa una galleda d'aigua freda per als agents socials, culturals i polítics de la Franja que treballen per a la promoció del català, una llengua que es troba en clar retrocés a la zona. El motiu és que entre les 80 mesures programàtiques incloses en l'acord del nou govern autonòmic es preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística, revisar la Llei de llengües i eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística. Mequinensa (Baix Cinca) és un dels municipis de la Franja on es parla català (Ajuntament de Mequinensa) L'ús del català a la Franja, en caiguda lliure Actualment, es calcula que només la meitat dels habitants de la Franja saben parlar en català. L'any 2014 ho feia el 70% de la població de la zona i abans, cap a les dècades del 1990 i 2000, ho feien el 90% dels habitants. El sociolingüista Natxo Sorolla, expert en el català a la Franja, apunta que això es deu a l'arribada de persones migrants i a canvis interns. A més, afegeix que les polítiques del nou govern de la dreta i l'extrema dreta comportaran un clar retrocés en matèria lingüística: "Cal veure fins a quin punt aquest retrocés serà molt important. Si serà estructural o si només tocarà qüestions superficials que amb un canvi de govern, d'aquí a quatre o vuit anys, es podrien reprendre en la línia del que hi havia fins ara." Entitats com l'Associació Cultural del Matarranya i l'Institut d'Estudis del Baix Cinca han rebut amb preocupació i malestar els primers anuncis del govern de l'Aragó i preparen una resposta coordinada. Lamenten que, un cop més, la llengua torna a ser un objectiu polític. El popular Jorge Azcón ha estat investit president del govern de l'Aragó el 10 d'agost amb el suport de Vox i el PAR (Corts d'Aragó) Òmnium Cultural ha denunciat que PP i Vox "acorralen la cultura i els drets humans des de tots els marges dels Països Catalans" i l'Assemblea ha censurat un pacte per "erradicar el català de la Llei de llengües de l'Aragó". Entitats culturals de la Franja temen que PP i Vox vulguin esborrar el català (ACN) Una tercera declaració de Mequinensa? La defensa del català a la Franja és una reivindicació històrica. El 1984 una quinzena d'ajuntaments van signar la declaració de Mequinensa per aconseguir un acord per a l'ensenyament del català com a assignatura voluntària a les escoles de la zona. Protesta el 2015 a l'IES Matarranya de Vall-de-roures per exigir que es garanteixi l'ensenyament del català a l'ESO (ACN) El 2013 el PP i el Partit Aragonès van esborrar el català i l'aragonès de la llei de llengües i les van batejar amb termes com el polèmic LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental. Aleshores, una trentena d'Ajuntaments de la Franja van signar una segona declaració de Mequinensa per defensar el català i l'aragonès, unes denominacions que la llei va recuperar el 2016 amb l'arribada del PSOE al govern autonòmic. Una trentena d'alcaldes de la Franja van escenificar la segona declaració de Mequinensa l'any 2013 (ACN) Ara, 10 anys després, no descarten impulsar una tercera declaració davant les polítiques de PP i Vox, com avança l'alcalde de Mequinensa, al Baix Cinca, el socialista Antoni Sanjuan: "Si veiem que les modalitats lingüístiques de l'Aragó --el català i l'aragonès-- poden estar en perill, naturalment tornaríem a fer una tercera declaració, perquè tenim clar que és un patrimoni i una llengua materna que hem après dels nostres pares i que no podem deixar que es perdi com està passant, poquet a poquet, per no protegir-la prou." Segons l'alcalde, una possible tercera declaració de Mequinensa tindria en compte el criteri acadèmic i el de les associacions culturals en defensa de la llengua a la Franja. Més d'una trentena d'alcaldes van rebutjar que el català que es parla a la Franja es bategés com a LAPAO (ACN) Què volen fer el PP i Vox? El pacte de govern del PP i Vox a l'Aragó preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traspassar les seves les funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni. El líder del PP, Jorge Azcón, a l'esquerra, i el de Vox, Alejandro Nolasco, a la dreta (Europa Press/Fabián Simón) També vol eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística i reconvertir-les en ajuts per a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals. Aquest any l'Aragó ha concedit ajudes a 17 entitats amb un import global de 30.000 euros. Per exemple, a l'Associació Cultural del Matarranya per a la revista local Temps de Franja, l'única publicació periòdica editada a Aragó escrita totalment en català. «Mentre que l'ensenyament d'una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s'observa que el de l'aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu» L'ensenyament de l'aragonès i del català, d'Artur Quintana https://t.co/XccHZr66IQ Temps de Franja (@tempsdefranja) March 3, 2023 A més, planteja revisar la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó amb l'objectiu de "prevenir totes aquelles interpretacions interessades que perverteixin el seu veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants". Entre altres mesures, el pacte es compromet a vetllar per la història i la cultura aragoneses "davant les mentides i manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista".

Quin futur li espera al català a la Franja amb el nou govern de l'Aragó?

PP i Vox posen la llengua al punt de mira, mentre ajuntaments i associacions culturals ja preparen un front comú en defensa del català