El català resisteix a la Franja, però perd força entre els més joves: "Només parlo català a l'escola"
Un dissabte al matí, al Torricó, a la Franja de Ponent, el català encara se sent en les converses de bar i forma part del dia a dia de molts veïns. Però aquesta realitat conviu amb un canvi d'hàbits lingüístics que preocupa l'Associació Franja en Moviment. Segons l'entitat, especialment entre les noves generacions, cada vegada es fa servir més el castellà en les relacions quotidianes. Així ho explica una nena de la població:
Jo només parlo català a l'escola, i amb la família i els amics parlo castellà.
Una altra ho resumeix així:
Amb els meus amics parlo castellà, perquè des de sempre he parlat així.
És una situació que preocupa les entitats que treballen per mantenir viva la llengua catalana a la Franja. "El problema són les noves generacions, que cada vegada més els joves parlen castellà, i res de català, i així sí que desapareixerà", alerten des de l'Associació Franja en Moviment.
Quaranta anys de català a les aules
Quaranta anys després de l'arribada del català als centres educatius, la llengua continua tenint presència a les aules de la Franja. Aquesta commemoració serveix per recordar el camí recorregut i reflexionar sobre el futur del català, tant dins com fora de l'àmbit educatiu.
A l'Institut IES Baix Cinca de Fraga, entre el 85 i el 86% de l'alumnat estudia català. Segons explica la professora Mariví Basallo, l'assignatura és voluntària i la cursen estudiants de primer a quart d'ESO i de primer i segon de batxillerat.
La directora del centre, Rosa Arqué, destaca la implicació de les famílies, però també recorda que estudiar català implica fer més hores de classe.
Tots els que estudien català tenen tres hores més que els altres de classe. És a dir, s'estan més hores a l'institut.
Arqué també recorda que la incorporació de la llengua a l'ensenyament no sempre va ser fàcil. Segons explica, quan el català va començar a arribar a les aules, alguns docents van rebre amenaces de famílies contràries a la seva presència. Quatre dècades després, la directora considera que la situació ha evolucionat i que actualment la llengua s'ensenya amb normalitat.
Per a moltes famílies, aprendre català és una manera de millorar el coneixement de la llengua que parlen a casa. Segons explica Arqué, per a d'altres també representa una oportunitat de futur, especialment per als alumnes que volen continuar els estudis o treballar a Catalunya.
Un diari digital per normalitzar la llengua
Més enllà de les aules, el català també busca guanyar presència en els mitjans de comunicació. El 23 d'abril del 2025 va néixer Lo Pregó de la Franja, un diari digital en català centrat en l'actualitat de les quatre comarques de la Franja de Ponent.
Àngel Soro, impulsor del projecte, explica que el diari vol contribuir a normalitzar l'ús de la llengua i connectar el territori a través de notícies, reportatges i articles d'opinió. Segons Soro, la iniciativa no neix amb una voluntat reivindicativa, sinó amb la intenció de fer servir el català amb normalitat.
És un diari digital que té la voluntat de normalitzar i vertebrar les comarques que integren la Franja de Ponent i també té la vocació de fer-ho en la llengua autòctona de les nostres terres", explica.
Soro considera que el català continua sent una llengua vehicular en molts pobles petits, però adverteix que la situació varia segons la localitat i que, en conjunt, la llengua ha perdut força en els darrers anys. Per això, defensa la necessitat de reforçar-ne la presència en tots els àmbits de la societat, també a través de l'escola i dels mitjans de comunicació.
Pel que fa al paper de les institucions, Soro considera que les administracions han de contribuir a garantir el futur de la llengua.
Les administracions, des de l'escola fins als ajuntaments, haurien de potenciar-lo i, si no, hauran de ser iniciatives ciutadanes que defensin una cosa tan normal com que parlem una llengua.
El repte de mantenir viu el català
A la Franja, el català continua present a les aules i també hi ha noves iniciatives per fer-lo més visible. Tot i això, tant des de l'Associació Franja en Moviment com des de projectes com Lo Pregó de la Franja es posa el focus en la necessitat de mantenir-ne l'ús, especialment entre els més joves.
La transmissió familiar, el paper de l'escola i la implicació de les institucions són alguns dels factors que poden marcar el futur de la llengua. Quaranta anys després de la seva arribada als centres educatius, el repte és que el català no sigui només una assignatura, sinó també una llengua habitual en les relacions quotidianes.
