Sun Taka: un japonès nou que no és un japonès qualsevol
Es tracta de Sun Taka, del nom del seu cuiner Mitsu Taka Kawata. Es va formar a Osaka, on va néixer, i després va aconseguir treballar al restaurant Can Faves de Sant Celoni, i també amb Paco Morales a Bocairent, abans de ser el sushiman del Cercle d'Artistes.
Un cuiner d'un gran nivell tècnic pel que fa als nigiris, makis i sashimis, però també obert i preparat per integrar a la seva carta propostes de cuina japonesa més evolucionada. Li he fet moltes visites al llarg dels tres anys que va estar a la barra del Cercle, i he pogut comprovar la seva gran pulcritud i destresa a l'hora de treballar. També la seva obsessió per tocar el millor producte.
Ara està complint el seu somni amb aquesta taverna japonesa del carrer Bruc tocant a Diagonal, i pot expressar-se millor amb la seva cuina. Compta amb l'ajuda del valencià Manel Lapuerta pel que fa als plats calents, un excel·lent cuiner que va treballar amb Albert Ventura, del Coure. i Toni Romero, del Suculent.
Per això es pot qualificar aquest nou restaurant com una casa de confiança a tots els nivells. D'entrada, l'aperitiu de tempura de calçots arrebossats amb pasta de tinta de calamars i salsa de kimchi dona el to del bon nivell. És una gentilesa de la casa.
Vaig dinar-hi a la carta i hi vaig tornar a tastar els impecables nigiris de calamar, de ventresca de tonyina i d'anguila, i un nigiri excepcional d'autèntica carn de Kobe, amb el seu meravellós greix infiltrat.
Perfectes l'ostra amb ponzu o els musclos del Delta amb sake, pasta picant de yuzu i verdures. Sobretot, cal demanar una cullera per beure's el deliciós brou resultant de la cocció.
No s'han de deixar escapar les crestes japoneses de porc ibèric, de les millors de la ciutat, i cal tastar la tempura de soft crab (el cranc que fa el canvi de closca) amb una deliciosa salsa de tomàquet, all i gingebre, naturalment, casolana. Plat suculent i equilibrat gràcies als bastonets d'api i nap envinagrats que l'acompanyen.
Si voleu una carn, recomanaria la cansalada a baixa temperatura guisada a l'estil japonès.
I de postres, el milfulls acabat de fornejar amb crema de te matxa i gelat de vainilla. Molt millor que el mochi, que no m'ha convençut.
A la sala, vaig reconèixer Ferran Escudero, sommelier de l'Espai Sucre. Em va servir un rosat de Côtes Catalanes del Rosselló, que hi anava perfecte, per a aquest tipus d'àpat. Els preus a la carta són correctes per la qualitat dels productes, però de dimarts a divendres al migdia proposen uns quatre menús diferents d'entre 13 i 18 . I, com deia el meu professor de cuina: és millor agafar el menú barat d'un restaurant bo que el menú car d'un restaurant mediocre.
Sun Taka
c/ Bruc, núm. 146
93 250 23 49
Tancat diumenge nit i dilluns
