
12 obres imprescindibles de Josep Vallverdú més enllà del Rovelló
Josep Vallverdú ha mort als 103 anys i deixa enrere un país que durant dècades ha crescut llegint les aventures del Rovelló, el gos més popular de les lletres catalanes. Publicada el 1969, la novel·la ha traspassat generacions i s'ha convertit en la seva obra més universal, amb edicions arreu del món.
Però Vallverdú va ser molt més que el pare del Rovelló. Va ser, també, un dels autors juvenils més premiats i llegits del país i un cronista incansable de Ponent.

Pema Maymó, directora editorial de La Galera; Carme Vidal, exalumna de Vallverdú i comissària de l'Any Vallverdú, i Francesc Canosa, escriptor i biògraf de l'autor lleidatà, proposen un recorregut per les altres cares d'un autor que va escriure més de 300 títols.
"En Roc drapaire"
Si amb el Rovelló Vallverdú va rebre el Premi Folch i Torres l'any 1968, uns anys després el va tornar a guanyar amb "En Roc drapaire". En aquest llibre, l'escriptor defensa la imaginació com una eina per entendre el món. En paraules de Pema Maymó, és un llibre amb el segell de la casa Vallverdú: entreteniment i acció per fer que el llibre "no caigui mai de les mans".

"Saberut i Cua-verd"
Un colom i un llangardaix protagonitzen la que Maymó considera una de les parelles de personatges preferides de l'autor, que sempre va tenir predilecció pels llangardaixos.
Una relació d'amistat entre dos animals ben diferents que Vallverdú va construir amb el mateix humor i tendresa amb què va crear el Rovelló.

"El fill de la pluja d'or"
Ara que l'"Odissea" torna als cinemes, Maymó apunta que és un bon moment per recuperar "El fill de la pluja d'or". Una novel·la juvenil ambientada en la mitologia grega de Perseu, un tema, el de l'antiguitat clàssica, que sempre va apassionar Vallverdú, segons la directora.

"Un cavall contra Roma"
Ambientada també en l'antiguitat, hi té com a protagonista un príncep iber de setze anys del poble dels ilergets durant l'ocupació romana. Un llibre que apropa els joves a la història antiga de Catalunya i que Maymó considera un dels seus preferits, "tal com ho hauria fet el mateix autor".

"Els inventors de fantasmes"
Francesc Canosa comença pel llibre que el va marcar de nen, quan somiava ser periodista. Recorda que el va llegir als vuit anys i que li va deixar una petjada amb un somni que amb el temps es va acabar complint.
La novel·la explica la història de quatre joves periodistes que, en una nit fosca, es veuen obligats a passar la nit en un vell mas i comencen a explicar-se històries que ben bé podrien haver viscut els fantasmes d'aquelles parets.

"Proses de Ponent"
Canosa considera que el llibre "obre la porta" a la Catalunya occidental i és una descoberta de la realitat de Ponent. Publicada el 1970 i finalista del Premi Josep Pla el 1969, l'obra retrata el paisatge, la climatologia, la història i el component humà d'unes terres que als anys seixanta vivien entre la tradició heretada i els canvis generacionals, econòmics i culturals.
L'editorial Fonoll l'ha reeditat no fa gaire amb motiu del centenari de l'autor.

"Indíbil i la boira"
Aquesta obra continua, anys més tard, la mateixa línia de descoberta de Ponent que "Proses de Ponent" havia iniciat. Vallverdú hi parteix de l'anunci d'una entrevista per desplegar tot un seguit d'anècdotes, records, opinions i confessions personals, amb la vida a les comarques de Lleida com a teló de fons.
Per Carme Vidal, és el llibre imprescindible per conèixer Vallverdú: "Un títol i una estructura molt ben trobats per entendre la seva vida en el context social i polític que li va tocar viure."

"Catalunya visió"
Una col·lecció de volums nascuda d'una idea de l'escriptor Oriol Vergés, en què Vallverdú va signar els textos de vuit dels deu llibres, acompanyat sempre del fotògraf Toni Sirera.
Canosa la descriu com una sèrie de retrats de viatges per tot Catalunya fets pràcticament amb la mateixa precisió d'un croquis. Més enllà del valor gràfic i documental, la col·lecció és també la crònica d'una amistat entre l'escriptor i el fotògraf, "el més conspicu dels homenots de Ponent", tal com el va descriure el mateix Vallverdú.

"Argila"
"Argila", per la seva banda, aplega tres blocs temàtics: els orígens i la infantesa de l'escriptor, la reflexió sobre l'home, el món i les creences, i finalment el retrat de l'amor. Canosa defineix aquesta poesia, escrita ja en la maduresa de l'autor, com "d'una gran delicadesa", una poesia natural i transparent que reflecteix, diu, com era el mateix Vallverdú.

"De signe cranc"
De la faceta poètica de Vallverdú, Canosa en destaca dos títols. "De signe cranc" és el primer recull de poemes de l'autor, que el mateix Vallverdú va presentar amb una "certa timidesa", explicant que li feia por publicar versos sent com era sobretot un prosista, i que va demanar consell al poeta Jordi Pàmias abans de treure'l a la llum.

Les memòries, en quatre volums
Si n'hagués de triar una, Carme Vidal es quedaria amb les memòries de Vallverdú, "quatre volums que avancen en paral·lel amb la seva vida i amb la vida del país".
El primer, "Vagó de tercera", se centra en els records de la seva infància i adolescència durant la postguerra als anys quaranta. El segon, "Garbinada i Ponent", detalla els seus anys cinquanta i seixanta, explicant la seva iniciació literària i la paternitat entre Sant Feliu de Guíxols i Lleida.
El tercer, "Desmudat i a les golfes", escrit en tercera persona, recull la vida i el context de la Segona República a les Terres de Ponent. "Mosaic de tardor", que va culminar l'Any Vallverdú, és el quart i explica les últimes cinc dècades de la seva vida, dedicat de ple a l'escriptura.

"Tu, Vallverdú"
Des que va néixer, el 1923, l'escriptor lleidatà "ho havia vist tot i havia conegut tothom", i la seva vida hi és retratada com un pla seqüència. Canosa convida a llegir-lo amb calma, com una obra "per a una persona que el vulgui entendre i comprendre", una manera diferent d'acostar-se a l'home que hi ha darrere de l'escriptor.

Aquests dotze títols conviden a anar més enllà del Rovelló i a descobrir el Vallverdú narrador juvenil, cronista de Ponent, poeta i, per damunt de tot, testimoni d'una vida sencera dedicada a la llengua i al país.








