3Cat, dins la Franja de Gaza per primera vegada: una performance de periodisme
Una quinzena d'afortunats hem rebut el tiquet d'or de l'exèrcit israelià per participar en una performance de periodisme dins del territori prohibit. Després de més de dos anys d'espera, 3Cat per fi entra dins la Franja de Gaza. Això sí, en circumstàncies molt allunyades de les necessàries per fer bon periodisme.
Malgrat que ja fa quatre mesos que va entrar en vigor el teòric alto el foc, Israel continua prohibint l'entrada lliure de periodistes internacionals a Gaza per motius de seguretat. L'única manera d'accedir a la Franja és a través d'aquestes visites guiades en què no tenim ni llibertat de moviments ni podem parlar amb gazians.
Israel ha entès que, en el periodisme actual, a vegades importa més poder dir que has estat en un lloc que no pas el que hi puguis veure. Deixar entrar periodistes de tant en tant satisfà egos, calma els ànims dels mitjans i permet a Israel continuar allargant una prohibició mai vista en cap guerra.
Un recorregut calculat
La primera parada de la visita és l'espai on s'acumula l'ajuda humanitària. El portaveu de l'exèrcit, Nadav Shoshani –-l'única persona amb qui tenim permès interactuar–-, manté que Israel compleix la seva part del tracte: "Tota aquesta ajuda que veieu ja ha estat aprovada per Israel i només falta que la reculli la comunitat internacional. Aquest sol ser el panorama: al cantó israelià no hi ha res i en aquest l'ajuda s'acumula."
L'ONU denuncia que, per recollir aquesta ajuda o fer qualsevol altra acció dins la Franja, necessita l'aprovació israeliana. La setmana passada, només la meitat de les 120 missions humanitàries coordinades amb Israel van rebre llum verda.
La línia groga
La segona i última parada del tour és una base militar amb vistes a la línia groga que limita la zona controlada per l'exèrcit israelià. Israel utilitza aquesta línia diàriament per justificar que el nombre de morts no pari de créixer tot i l'alto el foc, i ja hagi sobrepassat la xifra dels 600.
Sigui amb binocles, amb drons o des de l'espiell de les seves armes preparades per disparar, els soldats d'aquesta base tenen la mirada posada allà per on se suposa que passa aquesta línia imaginària que limita la seva zona de domini. Asseguren que cada dia la travessa, com a mínim, un gazià: "Si tenim informació que és algú de Hamas, o algú que pot atacar les nostres tropes, actuem immediatament. Però si semblen civils, tenim moltes eines per assegurar-nos que els donem totes les oportunitats possibles per girar cua", explica Shoshani.
Com a mínim 120 persones han estat executades després d'haver travessat la línia des que es va instaurar l'alto el foc. L'exèrcit israelià insisteix en la retòrica de definir-les totes com a terroristes i durant la visita ens ensenya el vídeo d'un membre de Hamas sortint d'un cotxe, a l'altra banda de la línia, i disparant contra les tropes fins a ser abatut.
Però no tots els episodis segueixen aquest patró. Per exemple, els onze membres d'una mateixa família que viatjaven en un autobús que va abatre un míssil. O els quatre nens que buscaven llenya i van travessar la línia sense adonar-se'n. La línia és, en realitat, una sèrie de blocs pintats de color groc. Casualitat o no, en l'única zona que ens mostra l'exèrcit es veuen clarament; en altres àrees de la Franja no ho sabem, perquè tenim prohibit anar-hi.
La nova frontera
La línia groga corre el risc de consolidar-se cada vegada més. Això és perquè Israel assegura que no pensa retirar les seves tropes fins que Hamas s'hagi desarmat del tot.
"Hamas s'ha de desarmar, tal com van signar en l'acord, tal com van prometre. Si ho fan, l'acord avançarà", assegura Shoshani. "Ja ho hem demostrat anteriorment: podem moure'ns molt ràpidament. Podem desmantellar les nostres bases en qüestió d'hores." No sembla que ho hagin de fer aviat. El cap de l'exèrcit ja s'ha referit a la línia groga com la nova frontera.
Darrere els blocs grocs, a centenars de metres de distància, s'intueix la destrucció a la ciutat de Deir al-Balah, una de les menys afectades durant la guerra –-res a veure, per exemple, amb Rafah, que ha quedat del tot arrasada-–. Des d'aquí, les conseqüències de la invasió són molt difícils d'apreciar i, per tant, de narrar. Ho sap bé l'exèrcit israelià.
Per explicar Gaza continuarem depenent dels únics periodistes que sí que tenen accés a la Franja: els que ja hi eren, els gazians. Sempre que continuïn vius.
