650 euros per una habitació: la missió impossible dels universitaris per trobar pis a Barcelona
L'Íngrid és una universitària gironina que estudia a Barcelona. El curs passat compartia un pis molt petit i sense llum natural amb una altra noia. Els costava 800 euros mensuals. A començaments d'estiu, però, el propietari els va dir que havien de marxar.
La notícia els va caure com una galleda d'aigua freda. Primer, perquè encara no havien acabat els exàmens, i segon, perquè els van comunicar que, a partir de setembre, el lloguer pujaria fins als 1.000 euros. L'Íngrid explica que el propietari volia destinar el pis a lloguer turístic durant l'estiu.
A hores d'ara, encara no saben on s'allotjaran aquest curs que està a punt de començar: "Porto tot l'estiu buscant pis i està tot caríssim. Segurament haurem de fer "puja i baixa" aquest setembre".
Preus pels núvols
Segons dades del portal immobiliari Fotocasa, a Barcelona, el preu mitjà d'una habitació se situa en els 648 euros i no baixa dels 500 euros a cap barri de la capital catalana. A Girona, se'n paguen 400, 370 a Tarragona, i 320 a Lleida.
El mateix estudi recull que compartir habitatge a Catalunya s'ha encarit un 62% si ho comparem amb les dades de fa tres anys. Si l'any 2022 una habitació costava de mitjana 383 euros, el juliol d'aquest any, el preu del lloguer s'havia enfilat fins als 618.
Els preus disparats, però, no són l'únic problema que han d'afrontar els estudiants. L'Íngrid lamenta que gairebé tots els pisos que troben són de lloguer de temporada: "No tens la certesa que t'hi puguis quedar tots els cursos i amb aquesta por que et poden fer fora i que hagis de tornar a buscar un altre pis".
Per què no es fan contractes llargs?
Al darrere de la proliferació dels lloguers d'habitacions i de temporada hi ha la maniobra d'alguns propietaris per esquivar la Llei de l'habitatge del 2023, que regula el preu màxim a què es pot llogar un habitatge.
Això vol dir que, si un propietari lloga l'habitatge per un període llarg --d'entre 5 a 7 anys--, està sotmès a un topall en el preu, mentre que, si només el lloga per període d'entre un a onze mesos, o per habitacions, el pot llogar al preu que vulgui.
De pis en pis és una plataforma que va néixer fa 10 anys a Girona per ajudar els estudiants a trobar habitacions. El director general, Víctor Domínguez, confirma que la regulació dels preus dels lloguers va disparar l'oferta d'aquestes habitacions:
Fa 10 anys, molt pocs propietaris volien sentir a parlar de llogar a gent jove. Ara, de cop i volta, la gran majoria vol llogar a estudiants i per habitacions.
Això, però, pot canviar aviat. El mes d'abril passat, PSC, ERC, els Comuns i la CUP van tancar un acord per regular també el lloguer de temporada i per habitacions. Un acord que es tramitarà com a projecte de llei i que encara no té data d'entrada en vigor.
A grans trets, es limitaran els lloguers de temporada i s'oferirà als ajuntaments la possibilitat de prohibir-los.
Per als lloguers d'habitacions, es posaran els mateixos topalls que regulen la resta del mercat. Així, la suma dels preus de totes les habitacions no podrà sobrepassar el topall fixat per a tot el pis.
El preu condiciona la tria d'universitat
Tot plegat hauria de posar les coses més fàcils als estudiants. I és que algunes de les plataformes especialitzades en allotjaments per a aquest sector de població alerten que l'habitatge ja s'ha convertit en un factor determinant en la tria d'universitat. Alberto Añaños és el director de Live4Life:
Si existeix la mateixa carrera i no ens importa que la universitat potser no tingui el mateix prestigi que la de Barcelona, potser me n'he d'anar a una altra ciutat amb preus més econòmics.
De fet, aquesta plataforma ha constatat que l'últim any l'interès pels anuncis publicats a Tarragona i Lleida --per exemple-- s'ha disparat, mentre que a Barcelona, on els preus són molt més cars, ha baixat.
El responsable de De pis en pis coincideix amb el diagnòstic: "El tema del preu de l'allotjament és un factor clau i important per saber on va una persona a estudiar".
Víctor Domínguez afegeix que "si una persona ha tret nota per estudiar a una universitat de Barcelona, però no té manera d'anar a viure-hi, perquè no té els recursos suficients, no hi anirà".
Els preus han tocat sostre?
A l'espera que els preus dels lloguers de les habitacions quedin regulats, ens hem preguntat si ja han tocat sostre. El responsable de Live4Life, Alberto Añaños, creu que sí: "No és normal que arribem a l'agost amb 6.000 habitacions disponibles a Barcelona, quan altres anys només en quedaven 2.000".
Apel·lant a la llei de l'oferta i la demanda, està convençut que els preus --si més no a la capital catalana-- hauran de baixar dels 648 euros mensuals que es demanen ara de mitjana.
Tot apunta, però, que el que els farà baixar abans serà l'entrada en vigor de la norma que els ha de regular.
Les residències d'estudiants com a alternativa
Una alternativa a l'hora de buscar allotjament són les residències d'estudiants que ofereixen algunes universitats, però no hi ha prou places per cobrir tota la demanda, i els preus tampoc són gaire econòmics. A Barcelona, una plaça en una residència costa entre 500 i 3.000 euros al mes.
La Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, ofereix 2.000 habitacions dins el campus universitari i, cada any, unes 400 sol·licituds queden en llista d'espera. La directora de la vila universitària de la UAB, Nèlida Falcó, explica que l'adjudicació de les places es fa a partir de barems com la distància, la nota o el tipus de pis escollit.
