Acampar o traslladar un hospital en un pàrquing per fugir dels atacs: vida sota terra al nord d'Israel
Des de fora, sembla un aparcament subterrani com qualsevol altre. Les quatre primeres plantes, també.
Però al cinquè nivell sota terra, l'espai es transforma: les places de pàrquing no les ocupen cotxes, sinó tendes de campanya, taules de plàstic, matalassos, llibres, un tauler d'escacs.
No se sent cap motor, només crits de nens que juguen i fan voltes amb bicicleta.
Ens trobem just a sota l'auditori de Haifa, al nord d'Israel, a menys de 50 quilòmetres del Líban.
De les principals ciutats d'Israel, Haifa és on la guerra toca de més a prop. És el blanc habitual dels coets de Hezbollah i ara, com a la resta del país, dels míssils de l'Iran.
La milícia libanesa, després d'un any i mig d'alto el foc --que Israel ha violat repetidament--, ha reprès els atacs per venjar l'assassinat de l'aiatol·là Khamenei.
I alguns veïns han pres una mesura dràstica: abandonar casa seva i instal·lar-se en aquest aparcament fins que disminueixi el perill.
La major part de la quarantena de famílies que s'hi han instal·lat no tenen un búnquer a l'edifici on viuen ni cap refugi públic a prop.
"Aquí em sento segura"
"És frustrant estar en aquesta situació a la meva edat, i acceptar-ho, però no tenim cap altra opció: volem salvar les nostres vides", ens diu l'Orit, una dona de 70 anys.
No és el primer cop que l'Orit, amb collaret de perles i aspecte elegant, dorm en aquest entorn inhòspit a cinc plantes sota terra.
Ja s'hi va traslladar durant la guerra dels 12 dies contra l'Iran el juny passat.
"A fora, passem tot el dia pendents d'on cauen les bombes, en canvi, aquí, allibero la ment, em sento segura", admet, i afegeix que està "morta de por" quan sent les alarmes antiaèries.
L'Alexey, força més jove, beu cafè assegut en una cadira de càmping. Als peus, hi té diverses joguines dels seus fills.
Tota la família, d'origen rus com molts veïns de Haifa, es va traslladar al pàrquing perquè les criatures estiguin "protegides i entretingudes" amb més canalla de la seva edat.
En canvi, l'Evgeny està sol i treballa des d'un portàtil. "No visc lluny d'aquí, però és un barri molt antic sense llocs segurs", explica.
La seva parella encara dorm dins la tenda. Tots dos han apostat per la vida subterrània.
Un hospital que s'amaga sota terra
Arran de mar, a tocar del port de Haifa, s'aixeca un edifici imponent de 10 plantes. És l'hospital Rambam.
Tot i que és el més gran de la regió, les habitacions i els passadissos estan buits, però no és per falta de pacients.
Quan hi ha amenaça d'atacs aeris, l'hospital entra en "mode guerra": tota l'activitat --des dels quiròfans a la unitat neonatal o els pacients que fan diàlisi-- es trasllada al pàrquing.
El portaveu de l'equipament, David Ben Ter, presumeix de la fita: "Hem aconseguit reduir a 12 hores el temps que triguem a moure-ho tot sota terra."
La imatge del nivell -3 és impactant: més de 700 pacients en una immensa planta a 18 metres sota el nivell del mar.
On fa poques hores hi podria haver un vehicle, ara hi ha fins a tres llits d'hospital.
A la segona planta sota terra, desenes de nens i nenes juguen en un gran espai habilitat per a criatures. Són els fills dels professionals sanitaris.
Tot està preparat per a una situació d'emergència, diuen, fins i tot si un atac impactés directament contra l'edifici de l'hospital.
És la vuitena vegada que l'hospital Rambam es transforma en búnquer, i els responsables de l'equipament es mostren orgullosos d'aquesta particular especialització.
Tot i això, a efectes pràctics, l'actual guerra contra Hezbollah i l'Iran els ha derivat pocs pacients.
Tenen una quarantena de ferits per culpa del conflicte armat que va començar fa sis dies, la majoria és gent gran que va caure mentre corria cap a un refugi.
