Terrassa de la pastisseria El Cisne plena de clients i vianants a l'Avinguda de s'Agaró, amb cotxes antics aparcats davant, durant el boom turístic a Platja d'Aro.
Terrassa plena de clients a la històrica pastisseria El Cisne durant el boom turístic (El Cisne)

Adeu a la pastisseria El Cisne de Platja d'Aro: "En deien Las Vegas perquè hi havia llums i colors"

El popular negoci de l'avinguda de s'Agaró tanca després de gairebé 70 dècades d'història i ser un referent del boom turístic a la Costa Brava
La periodista Laia Claret i Roigé mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo a Girona
2 min

El cor comercial de Platja d'Aro canviarà per sempre, i és que aquest diumenge abaixa la persiana de manera definitiva la pastisseria El Cisne. Tanca un negoci que ha marcat la memòria col·lectiva dels veïns i dels turistes durant set dècades.

Va ser el 1957 quan Jordi Albertí va fundar el negoci i Rosa Corominas hi va anar a treballar. Entre pastissos i fogons es van acabar casant.

Fa uns anys, en Jordi es va morir i els fills no continuen el negoci. Ara, Rosa Corominas, la propietària, hi posa punt final amb la venda del local.

Durant el boom turístic del segle passat a Platja d'Aro, El Cisne va esdevenir un punt de moda i glamur de la Costa Brava. "De fet, en deien Las Vegas de Platja d'Aro perquè era un lloc on hi havia llums de LED i colors", especifica Corominas.

Afegeix que hi havia clients que "demanaven lloc a les taules de la terrassa per veure-hi la gent passejar amb vestits de nit i mudats".

Interior històric de la pastisseria El Cisne, amb barra llarga, tamborets vermells i prestatgeries plenes d'ampolles, símbol de l'època daurada de Platja d'Aro.
Interior històric de la pastisseria El Cisne. Tamborets vermells i prestatgeries amb ampolles, símbol de l'època daurada de Platja d'Aro (El Cisne)

A més, quan neix El Cisne, l'avinguda s'Agaró no era l'eix comercial i de negoci que coneixem ara, de fet, a la vorera de davant --on ara hi ha marques de roba-- "hi havia torres on hi vivien famílies".

Es va convertir en un lloc de trobada per al món de la cultura i artistes. Corominas ho recorda amb un somriure:

A Dalí li vaig estirar el bigoti. Li vaig dir que no m'agradava gens.

També rememora quan hi anava Manolo Escobar "que es va iniciar aquí a Platja d'Aro i venia aquí perquè era de la nostra edat".

Vida i negoci, indivisibles

Per a Rosa Corominas El Cisne ho ha sigut tot, de fet, els tres fills han crescut a la pastisseria.

Torna a somriure quan explica que amb en Jordi, el seu marit, tenien els horaris canviats, "el meu marit treballava de nit a la pastisseria i jo obria el negoci. O sigui que cada matí ens trobàvem a l'escala, un pujant i l'altre baixant, i ens feiem un petó".

Equip de treballadors d'El Cisne posant darrere la barra de la pastisseria durant els anys de màxima popularitat.
Equip de treballadors d'El Cisne l'any 1968. En primer pla, Rosa Corominas (El cisne)

Amb serenor considera que és el moment de tancar una etapa i celebra tot el que ha viscut de manera indivisible a El Cisne.

"Hem treballat molt, però gaudint de la feina. He sigut molt feliç", conclou.

Avui és notícia

Més sobre Girona

Mostra-ho tot