Afrontar la diversitat cultural a la unitat de prematurs: "Mai és un obstacle, és un repte"
Sovint, el personal de les unitats de nounats dels hospitals públics de l'Institut Català de la Salut (ICS) es troba amb barreres culturals a l'hora d'atendre les mares i els seus nadons.
És per això que, per primera vegada, l'ICS ha celebrat aquest divendres unes jornades de formació sobre diversitat cultural adreçada als professionals mèdics on els donen pautes d'actuació per atendre els parts de sis grans hospitals públics.
Una iniciativa que sorgeix d'una necessitat. I és que l'any 2024 més del 35% de les criatures que van néixer a Catalunya van ser de mare estrangera.
Amb quines situacions es troben?
Hi ha casuístiques de tota mena, però que són especialment importants quan el nadó és prematur.
Estem parlant, per exemple, del pudor d'una dona musulmana a donar el pit a l'hospital o el rebuig a alimentar el nadó amb llet procedent d'un banc de donants.
Dolors Esteban és adjunta del servei de prematurs de l'Hospital Germans Trias i Pujol, un centre de l'ICS on el 40% de naixements són de mares de diverses cultures.
La doctora Esteban explica que es van adonar que algunes dones de cultura musulmana rebutjaven donar als seus nadons prematurs llet materna procedent del banc de donants.
Finalment, van saber per què: "Era perquè en la cultura musulmana, un nen i una nena no poden compartir la llet materna perquè es consideren llavors germans de llet. I si aquest nen i aquesta nena de grans es casen, això Mahoma no ho veu bé."
La neonatòloga del mateix hospital, la doctora Roser Porta, explica una altra particularitat de la cultura xinesa.
Explica que durant el postpart, la mare no s'ocupa directament de les cures del nen, que recauen en les àvies. Durant aquest temps, la mare es queda a casa seva i rep també les cures dels familiars perquè es pugui recuperar bé.
Si mare i nadó poden marxar a casa després del part, no hi ha cap problema, però si el nadó ha de quedar ingressat en una UCI neonatal, cal pactar amb la mare com actuar per tal que la criatura pugui beneficiar-se del mètode cangur, en què nadó i mare tenen contacte pell amb pell:
Es tracta d'entendre-ho i buscar maneres de pactar visites més curtes de la mare a l'hospital o buscar altres membres de la família que ho puguin fer.
En definitiva, es busca la manera de fer conviure les dues maneres de fer per aprofitar els avantatges de cadascuna.
El cas de la Habiba
Habiba Boushnif, de religió musulmana, té una filla molt prematura a la unitat de nounats de Can Ruti des de fa quatre mesos.
Té clar que la vida de la seva filla passa per davant de tot, però també explica que s'ha trobat en situacions que xoquen amb la seva religió, com quan s'ha de treure la llet "al passadís, davant de la gent":
Això és el que em fa una mica de vergonya... no puc estar despullada davant de tothom.
Ella preferiria tenir una habitació tancada per treure's llet del pit, però no existeix aquest espai. La solució intermèdia que s'ha trobat és un biombo perquè tingui més intimitat.
Jornades pioneres
L'Institut Català de la Salut ha organitzat aquest divendres les primeres jornades de formació sobre diversitat cultural adreçada als professionals mèdics que estan en contacte amb Neonatologia.
Un grup d'experts en les cultures musulmana, xinesa, d'ètnia gitana, indopakistanesa i Testimonis de Jehovà, explicaran les particularitats de cadascuna.
Després s'exposaran situacions concretes i eines perquè els professionals de nounats les puguin resoldre implicant les famílies.
