Alejandro Palomas: "Mai no he oblidat el meu violador, cap dia de la meva vida"
L'escriptor barceloní Alejandro Palomas va aparèixer el dijous 27 de gener a la premsa, explicant el seu testimoni personal, una experiència molt impactant d'abusos d'infants. L'endemà, "una mica cansat perquè he dormit poc", ha passat per "Els matins" per parlar-ne.
"Em sento alliberat, m'he tret un gran pes de sobre", comença, tot i que "em sento molt responsable del que pot passar, no tant a mi, com a la gent que tinc darrere, que han patit el mateix, i que no tenen veu". Palomas creu que "aquesta causa necessita cares conegudes, per això soc aquí".
Abans d'explicar públicament el seu cas, Palomas "tenia molta por..., encara que no sé de què". "Tinc alguns fantasmes", sobretot "tenia por que no m'estimessin, que la gent deixés de llegir-me" perquè "pensessin que he passat per això i que estic brut, que els he estat enganyant".
Les reaccions
"M'han trucat Pedro Sánchez, Ada Colau i Laura Borràs, però no Pere Aragonès", relata, encara que "no esperava cap trucada". "Pedro Sánchez em va preguntar 'com estàs?' i 'què puc fer per ajudar-te?'", i Palomas li va dir que s'havien de veure: "El seu cap de gabinet em va trucar i ens trobarem". La intenció de Palomas és aconseguir que "canviï el paradigma", perquè "estic fart de comissions, que no sé si serveixen per res". "S'han de fer coses, perquè parlar, ja parlem".
Paredes s'ofereix perquè "tinc experiència i sé tot el que passa algú que ha estat violat de nen per un docent (en el meu cas, a més, era un membre de l'Església)" i això és important a l'hora de plantejar-se com abordar aquests casos de forma diferent. "Em demanaven si de La Salle s'havien posat en contacte amb mi, i no ho han fet", lamenta. "Em van donar un telèfon perquè em posés en contacte amb ells... He de ser com la dona maltractada que truca al maltractador?", es queixa.
Entre les seqüel·les, Paredes afirma que "he patit la síndrome de l'impostor, i he tingut por que descobrissin què va passar i que no m'estimarien" i avisa que "el perill és que els maltractats perpetuïn o bé el patró del maltractador o el del maltractat", i que "de gran acabes buscant aquest maltractament".
"Sempre dic que vaig ser un nen abusat, però ningú m'ha preguntat què em va passar", lamenta, per això ha decidit fer un pas endavant: "Soc el mateix nen que està demanant que em preguntin què va passar, però, com que no ho fan, he decidit treure-ho a la llum".
Per què ara?
"La pregunta no ha de ser 'per què ara?'" afirma Paredes, per què això l'obliga "a justificar-me". Ell s'estima més que li demanin "què ha passat fins ara perquè no m'hagi atrevit a fer-ho abans". I és que Paredes ha tingut "una vida de merda" i ha hagut "d'aprendre a estimar-me, no podia entendre que algú em pogués estimar".
Paredes va esperar que la seva mare (que "se sentia culpable per no haver fet més, però no s'havia de sentir així") morís, perquè "no podia fer-la passar per tot això, per tot aquest enrenou mediàtic". "He volgut sortir al carrer per a defensar allò que crec amb la víscera", perquè, "si et pares a pensar, no ho fas".
L'experiència
Paredes proposa una manera d'acostar-se al que va sentir:
"Al germà L no l'he oblidat mai, cap dia de la meva vida", afirma. "Me'n recordo de tot, de com anava vestit, de les seves butxaques sempre brutes, de la dent d'or, de l'anell..." i "no deixaré de pensar-hi mai", perquè "forma part de mi, d'una part de l'ADN que ha quedat necrosada". Tot i això, "no trobaran aquesta experiència a la meva literatura", defensa Paredes. En tot cas, "si fas la relectura d''Un fill' amb aquesta informació, pots entendre per què aquesta novel·la existeix". "El títol original era 'El nen que volia ser Mary Poppins', perquè la nit que aquest home em va violar veia una finestra des del llit i pensava que tant de bo pogués arribar-hi i tirar-me, perquè era l'única manera d'escapar-me" i, per no matar-se, aquell nen va decidir que "volia saber volar, com Mary Poppins".
