Amunt, amunt pel Pallars Sobirà: l'ermita de Sant Beado i l'estany de la Gola
Portem a terme una ruta circular de luxe, d'alta muntanya, d'alta durada, d'alta bellesa i d'alta exigència per una vall "secundària" enganxada al flanc oriental de la Vall d'Àneu, al costat de la Vall de Cardós.
El Pallars Sobirà en estat pur; ens porta a l'ermita solitària de Sant Beado i s'enfila fins als estanys de Buixasse, Tartera, Calberante i la Gola, tots per sobre dels 2.000 metres.
Cap a la vall d'Unarre: pugem a Sant Beado i els estanys de la Buixasse i la Gola
Per l'excursionista Joan Vilpaplana, es tracta d'una "agradable descoberta" que demana "el més absolut respecte", i més tenint en compte que som en ple parc natural de l'Alt Pirineu.
De fet, qui ens acompanya és un expert de primera línia: el director del parc, Marc Garriga. El parc que ell gestiona rep cada any uns 360.000 visitants "concentrats sobretot a l'estiu". I tots aquests visitants es comporten?
Hi ha gent que es va educant, però sempre hi ha el "cafre" de torn que passa de tot i es pensa que aquí tot és públic, i fa el que vol.
El geògraf Guifré Lloses ens destaca alguns aspectes del lloc que trepitgem: "La vall d'Unarre drena directament d'un dels grans gegants del Pallars, el Mont-roig".
El Mont-roig (2.864 m) i l'altre sentinella de la vall, el Ventolau (2.800 m), conformen un petit massís altiu i un pèl isolat que el dota de gran caràcter i perspectiva.
Dades bàsiques i itinerari
L'objectiu és visitar Sant Beado, pujar remuntant el torrent de Nyiri, visitar uns estanys ferms a més de 2.000 metres i tornar a baixar per un altre rierol, el riu d'Unarre. Entre els dos cursos fluvials, el de pujada i el de baixada, al mig hi tenim la serra Mitjana.
El mateix parc natural té penjat a Wikiloc el traçat de la ruta:
Joan Vilaplana detalla: "Fem una excursió circular, de 16 quilòmetres i mig. Sortirem de 1.400 metres i el punt més alt seran els 2.452 metres del coll Curiós, per tant, tindrem uns 1.000 metres de desnivell".
El temps que hi invertirem és molt relatiu: entre 6 i 8 hores, segons el ritme. "Compteu que us hi estareu tot el dia i que millor sortir el més aviat possible".
El punt de sortida el tenim just abans d'arribar a Cerbi, a l'aparcament de l'inici de la pista que ens porta a l'estany de la Gola. Allà deixarem el cotxe.
Reclams
1. L'ermita de Sant Beado
Quan portem dos quilòmetres i mig, trobem a mà dreta la passera de Sant Beado: si no ha quedat feta malbé per la neu o les pluja, ens permetrà creuar el torrent i desviar-nos del recorregut uns 10 minuts per pujar un turonet i accedir a l'ermita.
El director del parc ens explica que gestionen uns 900 quilòmetres de camins. I això inclou de tot: "camins que cal esbrossar cada primavera i altres que demanen feina més de tant en tant... La brigada de manteniment consta de catorze persones, no donem l'abast".
Al parc hi tenim molts murs de pedra seca. Quan cauen cal reconstruir-los, per això la brigada està especialitzada en pedra seca.
El marcatge dels camins amb pintura es fa cada 3 anys i la senyalització, cada 10 o 15.
Pel que fa a Sant Beado, és una construcció amb orígens al segle XI encimbellada a l'inici de la serra Mitjana, la muntanya que separa les valls de Nyiri i d'Unarre. El seu emplaçament ens ofereix unes bones vistes, sobretot cap al sud:
Tal com recorda el geògraf Lloses, "Diu la tradició que Sant Beado fou un pelegrí francès que es va quedar atrapat en aquesta vall per un temporal i es va refugiar en una cova". Els veïns de Cerbi pujaven a portar-li aliment i demanar-li consells i ajut espiritual.
Li tenien tanta devoció que van decidir aixecar una ermita en honor seu, ben a prop d'on s'havia aixoplugat.
2. El "festival" de l'estany
Visitat Sant Beado, continuem en sentit nord i remuntem la vall de Nyiri, sempre amb el torrent i la serra Mitjana a la nostra dreta. Executats uns 6 quilòmetres, amb un desnivell de 800 metres, arribem al primer estany: el de Buixasse, a 2.440 metres d'altitud.
Més amunt trobarem l'estany de Tartera (2.376 m), situat als peus del Mont-roig. El nostre objectiu, però, serà –com dèiem– el coll Curiós.
Passat el coll Curiós, el punt més alt de la ruta, comencem a desfer desnivell per la capçalera de la vall d'Unarre.
De baixada, ens trobarem, primer, l'estany de Calberante (2.360 m), i després la peça grossa: l'estany de la Gola, (2.250 m) on trobarem el refugi lliure de la Gola, "per si cal aixoplugar-nos", recorda en Joan.
En Marc explica que el refugi havia estat una sala de màquines per a les tasques de construcció de la frustrada presa de la Gola, i aprofita per insistir, un cop més, en la importància de no banyar-nos als estanys:
Si ens hi banyem, deixem anar restes de cremes solars i altres productes que maten els amfibis dels estanys. I també els podem passar virus.
3. El planell de Sartari
El pla de Sartari ens apareix sota l'estany de la Gola, un cop superat el desnivell que inclou la cascada de Sartari i de la Gola. Es tracta d'un altiplà de pastures i molleres, d'unes set hectàrees, que recull les aigües de la Gola i dels Tres estanys.
A partir d'aquí, seguirem avall els darrers 5 quilòmetres per arribar al punt de sortida. Passarem pel pàrquing de Sartari, el punt més pròxim a la Gola on es pot arribar en vehicle privat.
Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí, i si voleu sentir els àudios, els trobareu tots a la pàgina de 3Cat del "No cal anar a Suïssa".
l, com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat
