Detenció Leire Díez
Anestesista d'Alzira
Helena Jubany
Port de Barcelona
Trucades Mazón
Congrés Ábalos
Ensorrament Marroc
Llibreria Sant Jordi
Ajuts cotxes elèctrics
Població senglars
Mor Robe Iniesta, d'Extremoduro
Champions League
Reial Madrid Manchester City
Barça Benfica

Milions de menors d'Austràlia perdran els comptes a les xarxes amb l'estrena d'una llei pionera

Xarxes com Facebook, Instagram o TikTok estan obligades a desactivar els comptes dels menors de 16 anys

Redacció

09/12/2025 - 17.13 Actualitzat 10/12/2025 - 10.04

Austràlia ja és oficialment el primer país a prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La llei es va aprovar després de mesos de deliberacions i consultes a experts i, finalment, entra en vigor aquest dimecres.

La normativa exigeix a Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord i la plataforma d'estríming Kick que desactivin tots els comptes dels usuaris que no arribin a l'edat permesa i previnguin que obrin perfils nous.

Segons el govern, és una llista dinàmica, que es podrà ampliar a mesura que vagin apareixent altres plataformes o si xarxes ja existents comencen a guanyar pes.

La Mireia Garriga, una catalana que fa 15 anys que viu a Austràlia té tres filles menors de 16 anys: "No hem rebut gaire informació". Dimarts a la nit hora local, explicava que "una de les nenes va intentar entrar a Snapchat i ja no va poder".

Considera que és una mesura positiva, però que "arriba en un mal moment" perquè els joves australians estan a punt de començar les vacances escolars, equivalents a les nostres vacances d'estiu. 

Com s'aplicarà la mesura?

Algunes xarxes socials han fet públic el mètode que faran servir per complir amb la llei. Facebook i Instagram, per exemple, permeten que els adolescents es descarreguin fotos i missatges i posin el compte "en espera" fins que facin 16 anys, o bé que l'eliminin.

Meta --que té Facebook, Instagram i Threads-- ja s'ha avançat a la prohibició i a finals de la setmana passada va començar a desactivar diversos comptes, a bloquejar l'accés als usuaris i a notificar-ho els afectats.

TikTok dona l'opció de desactivar o eliminar els comptes i arxivar el contingut ja publicat. Una opció similar a la que ofereix Youtube.

La ministra de Comunicacions australiana, Anika Wells, ha afirmat a la cadena pública ABC que ja s'han registrat més de 200.000 baixes només a TikTok i que s'esperen "centenars de milers més" els pròxims dies.

Snapchat calcula que la mesura afectarà 440.000 perfils, i també aposta per bloquejar temporalment els comptes amb l'opció de descarregar les fotos i comunicacions.

Com funcionarà la verificació de l'edat?

La responsabilitat de prendre "mesures raonables" per identificar i validar l'edat dels usuaris recau en les plataformes digitals, que s'enfronten amb multes de 28 milions d'euros si no compleixen la llei.

L'únic requisit del govern és que demanar el DNI no pot ser l'única forma de validar l'edat i demana que es vagi més enllà. Per això, algunes plataformes ja han avançat que contrastaran la data de naixement que consta al perfil amb la d'altres comptes, o que establiran diverses capes de verificació d'identitat, com un vídeo o dades biomètriques.

L'executiu és conscient que és difícil que la prohibició s'implementi des del primer moment: "No preveiem que tots els comptes de menors de 16 anys desapareguin automàticament el 10 de desembre", va dir la comissionada de Seguretat Electrònica, Julie Inman Grant.

El debat social sobre la prohibició

Tot i que, segons sondejos, un 77% de la societat australiana avala la llei, la seva aplicació ha generat molt debat. 

El govern australià vol protegir els infants i els adolescents de l'assetjament i de possibles problemes de salut mental causats a les xarxes socials. Assegura que una exposició massa primerenca a les xarxes pot agreujar l'ansietat, la baixa autoestima o l'aïllament escolar.

Em aquest sentit, el primer ministre australià, Anthony Albanese, ha reconegut que la prohibició de les xarxes socials no serà perfecta "perquè suposa un gran canvi". 

"El fet que això estigui passant ja és un èxit. El fet que estiguem tenint aquest debat, que els pares ho parlin amb els seus fills a la taula mentre esmorzen, o els professors amb els seus alumnes, és un gran èxit."

Entre els riscos més citats també hi ha el ciberassetjament (el "grooming"), l'accés a continguts violents o misògins i la manipulació algorítmica.

D'altra banda, alguns col·lectius recorden que les xarxes socials són un espai essencial per mantenir vincles afectius, culturals o familiars, especialment en comunitats indígenes i rurals o dins els col·lectius com l'LGTBIQ+.