Baralles entre germans: com gestionar-les i afavorir que tinguin una relació sana

Voler que els germans no tinguin mai baralles és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida.

Què podem fer si els nostres fills estan tot el dia barallant-se? És millor intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre bessons o entre germans de famílies reconstituïdes?

A "L'ofici d'educar" estrenem la secció "L'escola de pares" amb Elisenda Pascual, psicòloga especialista en criança respectuosa i autora dels llibres "Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara". 

Es barallen com gat i gos, què fem?

Com a societat tenim una idea molt confusa de l'agressivitat, assegura la psicòloga: "Els germans es peguen normalment quan són petits, perquè el seu cervell no és prou madur per controlar els impulsos i no tenen altres eines per fer-ho, no perquè s'odiïn i vulguin fer-se mal a consciència." 

Tot i això, si a casa hi ha baralles constants entre germans en què fins i tot arriben a les mans i no ens en sortim, la psicòloga proposa demanar ajuda, perquè quan els conflictes no es resolen amb la nostra intervenció és que no funciona el que fem: "No hem de permetre cap maltractament, que els germans s'insultin, es peguin o es mosseguin, i els ho hem de fer entendre i aplicar una conseqüència adequada a cada etapa evolutiva." 

Fer-los seure i que empatitzin amb l'emoció de l'infant a qui han fet mal; això s'entén des de petits.

Quan els fills es barallen i els adults sortim de polleguera i ens desregulem, no els podem ajudar, explica la psicòloga, perquè no els transmetem seguretat: "Cal entendre que el conflicte és dels fills, perquè si el fem nostre ens aliem amb un dels dos i ens posem en contra de l'altre, i ja no podem mediar perquè som part del conflicte."

"Quan es barallen, necessiten un punt de vista extern que els ajudi a reescriure el que està passant", diu Pascual.

Hem de recordar que els germans necessiten descarregar l'agressivitat i el malestar, reconeix la psicòloga, però també s'estimen i es cuiden. 

Molts dels conflictes que tenen són innecessaris i es deuen a un acompanyament adult incorrecte, assevera l'educadora social Tania García, autora del llibre "Germans": "Quan un infant pega o insulta, no està demostrant una mala conducta, sinó una necessitat no atesa, i està demanant atenció, amor, seguretat i acompanyament. Si ho ignorem i som jutges, el seu sistema nerviós queda en alerta i descarrega contra el seu germà." 

Els conflictes no s'han de veure com a guerres, sinó com a oportunitats que es presenten per acompanyar correctament aquestes situacions i per buscar solucions junts, suggereix García. 

Evitar els favoritismes entre germans i mediar

Donem a tots els fills el mateix, però cadascun és únic i amb necessitats diferents, perquè els fills no només es configuren amb el que reben de nosaltres, assegura Elisenda Pascual: "Cada fill es configurarà en funció del temperament amb què neix, l'entorn i com interpreta, processa i integra les situacions de la vida." 

La paraula clau per ser equitatius i evitar els favoritismes entre germans és "curiositat", assegura Pascual, coneguda també per ser la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia" de 3Cat: "Has de tenir curiositat per saber qui és aquella persona que acaba de néixer, que té un any o dos o cinc, i també en el cas dels bessons hi ha diferències. Pressuposar que sabem què necessita l'infant, sense posar el filtre de la curiositat, ens porta problemes."

Els nens i les nenes canvien, la relació és orgànica i hem de seguir aprenent amb qui tenim al davant.

Per tant, quan hi ha una baralla entre germans, no s'ha de pressuposar qui és el dolent, qui ha començat o etiquetar, sinó que cal donar un lloc únic a cada fill, proposa la psicòloga: "M'apropo als infants preguntant què ha passat. Si un no pot parlar, no mirar malament l'altre i dir-li: 'Ostres, està plorant. Que potser li has picat? Que li has fet alguna cosa que no li ha agradat?' Cal deixar un punt de conversa i curiositat, perquè sigui l'infant qui ens ho pugui explicar."

Mediar en el conflicte, ser-hi present, no jutjar ni resoldre, ni tampoc deixar que vagi a més ni que se segueixin pegant, suggereix Pascual. I arribar a alguna conclusió, com per exemple: "Ell ara té la joguina i d'aquí una estona la podràs agafar tu." 

Cal donar-los eines perquè la criatura pugui gestionar-se sense la necessitat d'una persona adulta que li digui què ha de fer.

I, tot i això, podem tenir preferències per un fill o una filla, perquè hi tenim més connexió, reconeix la psicòloga: "Però no vol dir estimar més l'un que l'altre, i en tot cas podem explicar el que ens passa: 'A vegades em resulta molt difícil quan t'enfades, però no ets millor ni pitjor, i tens dret a enfadar-te'; això s'ha de poder dir, és mentalitzar, signe de maduresa." 

El món trontolla amb l'arribada d'un germà 

Hi ha la por que tenir una segona criatura generi un trauma a la primera, però s'ha de distingir entre ferida i trauma, adverteix Elisenda Pascual: "Tindrà ferida, frustració o s'enfadarà, si té menys de 3 anys perquè està molt vinculat a la mare, i notarà un canvi i pot fer regressions saludables i transitòries. Però el trauma és quan aquest infant gran, encara petit, no és mirat, acompanyat, comprès, ni coregulat amb el que li passi." 

És inevitable un cert dol de l'exclusivitat del fill gran, reconeix Pascual, i això s'ha de compensar amb petites estones compartides, un moment de banyera o conte, perquè l'amor es multiplica amb cada fill, però no els braços. 

La psicòloga recomana a les famílies prendre la decisió de tenir germans amb la màxima informació possible, perquè socialment falta una xarxa potent per poder criar amb salut més d'una criatura: "I tenir en compte quina capacitat tenim de posar límits a l'infant que ja tenim, si li donem tot el que vol, pit, braços, o no té autonomia. I també anar-lo preparant perquè es vagi adaptant a la nova realitat d'un germà. Tot i això, quan arribi el germà li trontollarà el món."

I si apareix la gelosia, posar-hi paraules, com per exemple explicar a l'infant que té menys braços de la mama perquè hi ha el germà petit, i que per això la troba a faltar; perquè el que s'il·lumina i s'acompanya deixa de ser trauma, apunta la psicòloga. I, sobretot, que mai un germà gran tingui la responsabilitat de criar un germà petit, adverteix. 

I en el cas de les famílies reconstituïdes, segons Pascual: "Els teus fills han d'entendre que ells van primer al teu cor perquè van arribar abans, tenen un lloc especial, però que no vol dir fer sempre el que vulguin i diguin; anar primer no vol dir ser prioritaris, perquè hi ha persones que també estimem, com la nova parella o els seus fills."

Ser pares o mares ens fa recordar la infància i la relació que vam tenir amb els nostres germans, i si no va ser bona podem projectar les nostres pors en la relació entre germans dels nostres fills, alerta Elisenda Pascual: "Les baralles dels nostres fills ens poden fer rememorar les dificultats amb els nostres germans, i sistèmicament pot ser que hi hagi una projecció d'alguna cosa no resolta."

"Però no sempre és així, a vegades els fills tenen conflictes perquè necessiten que els ajudem a gestionar el que passa al present, i no perquè no s'estimin entre ells." En lloc de projectar-los el nostre dolor, la psicòloga proposa que donem eines als nostres fills perquè resolguin les seves disputes al present i en el futur, quan nosaltres ja no hi siguem. 

Afavorir una relació sana entre germans 

Una relació sana entre germans es construeix cada dia amb la forma en què els adults, les figures de referència, escoltem, acompanyem, mirem i estimem els nostres fills i filles, assegura Tania García: "Els germans són la primera gran relació social que tenen els nens i nenes i la que més perdurarà a la seva vida. Per això, quan nosaltres comparem, etiquetem o fem de jutges, no només trenquem la seva autoestima, sinó que convertim la seva relació en una batalla."

García proposa atendre cadascun dels nostres fills com a éssers únics, donant-los temps individual, acompanyant les seves emocions, establint vincles de no rivalitat, respecte i seguretat i amb presència real: "Que se sentin estimats, no pel que fan o diuen o pel que no fan o diuen, perquè no hagin de lluitar per aconseguir el nostre amor i que la relació entre germans sigui un tresor i no una lluita."

I això passa per exercir com a adults coregulats, no deixar escalar els conflictes entre germans i intervenir a temps, conclou Elisenda Pascual.