Bel Olid: "Quan va néixer el meu fill, vam decidir no assignar-li cap gènere"

"Una de les primeres preguntes que et fan quan hi ha un nadó, o fins i tot quan hi ha un embaràs, és: 'És nen o nena?'." I la resposta condiciona com la gent tractarà aquella criatura, reflexiona Bel Olid, que es dedica a escriure i a traduir i coordina el programa de català de la Universitat de Chicago.

En una entrevista al compte d'Instagram del Super3, que va dirigit a famílies i professionals del món educatiu, Olid explica que, quan va néixer el seu fill petit, amb el seu marit van decidir no assignar-li cap gènere. Això, a la pràctica, vol dir "tractar-lo amb llenguatge neutre i oferir-li totes les opcions de vestuari, de jocs d'expressió..." fins que decidís quin camí volia agafar:

Quan la criatura tenia tres anys, la situació va canviar. "Ens va dir que era un nen i, òbviament, des de llavors l'hem tractat en masculí. Òbviament, continua tenint totes les opcions de roba, de joguines, d'expressió, del que vulgui. Tria el que li sembla, el respectem i ja està, cap problema."

Educar en el respecte a tothom

Olid admet que ha tingut moments de dubte durant la criança. "Quan jo veig les llibertats que es permeten els meus fills grans, sé d'on surten, perquè és una cosa per la qual he treballat", i això li dona seguretat a l'hora d'educar el seu fill petit.

En els seus fills grans també ha vist els efectes positius d'educar en el respecte als altres i oferir models de diversitat de gènere.

Fa un temps, Olid, que s'identifica com una persona de gènere no binari, va explicar als seus fills que no se sentia còmoda quan li deien "mare". Algunes persones, en lloc de "pare" o "mare", fan servir el terme "xare", però els semblava massa formal. Els seus fills, en canvi, l'anomenen "zaza".

Ensenyar que hi ha altres maneres de viure

No és el primer cop que Olid i la seva parella expliquen públicament opcions de vida poc normatives en relació amb el gènere. Quan el seu marit, un home trans, es va quedar embarassat de la criatura que tenen en comú, per a ells era molt important fer-ho públic.

"Si ell es va quedar embarassat va ser perquè va veure altres homes que ho feien abans", i també volia tornar això a la comunitat, oferir referents:

El seu fill, que ja té cinc anys, viu amb "normalitat absoluta" que fos el seu pare qui el gestés i parís, ja que al seu entorn hi ha molta diversitat familiar quant al gènere.

En el marc d'aquesta tasca de proporcionar referents diversos, Olid ha publicat fa poc "Tinc gana" (Pol·len), un llibre infantil sobre l'assetjament escolar que forma part de la "Som-hi Totis", la primera col·lecció de llibres infantils en català que mostra personatges explícitament no binaris.

D'altra banda, també ha escrit "La mare incompleta" (Angle Editorial), un assaig que recull experiències diverses al voltant de la reproducció assistida.

El que preocupa Olid, en el fons, és el que preocupa qualsevol persona implicada en la criança: "Em preocupa més si el meu fill menja o no menja, si està bé a l'escola o si té amistats boniques, que no pas si el meu fill és un nen, una nena o uni neni. O sigui, per a mi això no té cap importància."