Bruce Springsteen s'erigeix com la veu més compromesa en contra de l'administració de Donald Trump
Bruce Springsteen, la E Street Band i Tom Morello han convertit l'estadi de beisbol dels Nationals de Washington en l'escenari d'un concert de protesta social i política en contra de l'actual administració nord-americana, liderada pel president Donald Trump. Les pancartes en contra de Trump a fora de l'estadi i els activistes que repartien pamflets antifeixistes ja indicaven que als 40.000 assistents els esperava alguna cosa més que rock and roll.
Tot i que les variacions entre concerts són mínimes, val a dir que Springsteen es manté permanentment connectat a l'actualitat. A Washington ha denunciat la "guerra il·legal contra l'Iran", "la detenció il·legal d'immigrants", "la desestabilització de l'OTAN", la "manipulació de la història dels Estats Units" o, fins i tot, el més recent: "el fons de compensació de 1.800 milions de dòlars que Trump vol crear pels assaltants del Capitoli".
Paral·lelament, Springsteen també ha comparegut en concerts en solitari durant les manifestacions del moviment #NoKings o amb intervencions als late night shows de Jimmy Fallon o el mateix Stephen Colbert, poc abans que la cadena CBS cancel·lés de manera definitiva el seu programa a petició del mateix Donald Trump. El Boss ha titllat en més d'una ocasió Trump de "pretendre ser rei" i el president nord-americà ha replicat que Springsteen és un "mal cantant i avorrit" i ha demanat als seus votants que en boicotegin els concerts.
"War", la cançó original dels Temptations, incorporada a l'ampli repertori de Springsteen des de fa dècades, obria el concert en una clara declaració d'intencions en la gira "The land of hope and dreams", creada de manera espontània a partir dels homicidis perpetrats per la policia d'immigració i fronteres --ICE i border patrol-- a la ciutat de Minneapolis.
Després de la mort de l'infermer Alex Pretti i de l'activista Renée Good, cosits a trets a boca de canó durant les protestes en contra de les deportacions que van tenir lloc a l'estat de Minnesota l'hivern passat, Springsteen es va tancar a casa seva i en menys de vint-i-quatre hores va compondre "Streets of Minneapolis", una cançó que ha esdevingut un himne en defensa dels drets civils als Estats Units del 2026.
A patir d'aquí, el Boss va decidir sortir de casa i destinar la seva energia en alçar la veu contra un govern que considera corrupte. La prova del seu bon estat de forma la trobem en el fet que tots els concerts de la gira han fregat les tres hores sense pausa.
A Good i a Pretti els ha dedicat un homenatge permanent als concerts amb un moment especialment emotiu quan recorda al públic que les últimes paraules que Renée Good va dirigir al policia que la va matar van ser "no estic enfadada amb tu". Springsteen va demanar a l'audiència que cridés ben fort "ICE out now!" perquè ho poguessin sentir ben fort des de "la p*** Casa Blanca".
Himnes contra la guerra i a favor de la multiculturalitat
Entre cançons, durant tota la gira Bruce Springsteen ha fet discursos de fins a quatre minuts recordant a l'audiència que "mai la nostra constitució i els nostres drets civils havien estat desafiats d'aquesta manera".
Com passa, i ha passat a altres països, la ultradreta intenta apoderar-se amb els símbols nacionals i apropiar-se del sentiment patriòtic. Conscient d'això, i de la importància especial del patriotisme als Estats Units, Springsteen va fer un homenatge als soldats desplaçats a ultramar a l'inici del concert. Tot això abans d'entonar "Born in the USA", el gran èxit del 1983 que justament aleshores servia per retre homenatge als veterans de la guerra del Vietnam i criticar l'absurditat d'aquell conflicte.
L'artista de Nova Jersey sempre s'ha caracteritzat per estar atent als detalls: dirigint-se al públic en la llengua local o penjant la bandera del país al costat de la dels Estats Units --a Catalunya sempre en català i amb la senyera onejant al capdamunt de l'escenari, per exemple--. Amb "American Land", una cançó de melodia irlandesa dedicada a la diversitat d'orígens dels nord-americans, no va quedar ningú assegut a la cadira i va servir per reivindicar els drets fundacionals dels Estats Units en aquest any del 250è aniversari de la declaració d'independència.
Tom Morello, guitarrista de Rage Against The Machine, ha estat una altra de les peces imprescindibles d'aquesta gira. Amb la seva emblemàtica guitarra (amb el missatge "arm the homeless" inclòs) s'ha marcat solos espectaculars en cançons carregades de missatge polític com són "American skin (41 shots)", sobre un tiroteig policial al Bronx a finals dels noranta, o "Youngstown" i "The ghost of Tom Joad", denúncies del racisme i de les penes que envolten la immigració il·legal, en aquest cas als Estats Units. Cançons que han unit Morello i Springsteen des de fa dècades.
A Bruce Springsteen no li cal esmentar el nom del 47è president dels Estats Units. En té prou amb un vers, com el que fa referència a un "pallasso criminal que ha robat el tron" del tema "House of a thousand guitars" perquè el públic reaccioni en plena cançó.
El missatge de Springsteen arreu dels Estats Units
El de Washington havia de tancar el tour que va començar el 31 de març a Minneapolis. Per un canvi en l'agenda, a causa dels play-offs de l'NBA, el concert de Filadèlfia serà, aquest dissabte, l'últim d'un periple de vint concerts que han portat el missatge de Springsteen per tota la geografia nord-americana, des de Califòrnia fins a Massachusetts, passant per Texas, Arizona o Nova Jersey, bressol del Boss.
Però la batalla no s'acaba aquí. Bruce Springsteen va anunciar durant el concert al Nationals Park que el 3 d'octubre tornarà a Washington, la ciutat on va actuar davant d'una trentena de persones quan tenia 23 anys. Ho farà al costat d'artistes com Foo Fighters, Dave Matthews Band o el mateix Tom Morello, entre d'altres.
El concert estarà carregat d'intenció perquè tindrà lloc justament un mes abans de les eleccions de mitja legislatura als Estats Units, les midterm. Serà un moment determinant per a saber si la balança s'inclina de la banda del moviment reaccionari de Trump o del progressisme patriòtic que encarnen Bruce Springsteen i el Partit Demòcrata.
