El perill de fer periodisme als Estats Units de Donald Trump
"Calla, porqueta!"
Era el novembre del 2025, i Donald Trump atenia la premsa a bord de l'Air Force One.
Catherine Lucey, periodista de Bloomberg, insistia perquè el president donés explicacions sobre l'escàndol que el vincula amb el financer Jeffrey Epstein, que es va suïcidar a la presó després de ser condemnat per tràfic sexual de menors en festes on Trump hauria participat.
La resposta grollera i misògina de Trump es va fer viral i va esdevenir l'exemple paradigmàtic del tractament estigmatitzador que l'home més poderós del món fa envers la premsa, particularment contra les dones periodistes.
L'exabrupte, àmpliament criticat com una forma de masclisme intolerable, mostrava un patró de comportament que Trump ha perpetuat en el temps.
De fet, ja a la primera administració i poc després de prendre possessió, el magnat ja va deixar clares les regles del joc: la premsa, deia, és "l'enemiga del poble".
Una percepció que ha pres entre la seva base electoral, un cop Trump ha identificat els mitjans de comunicació tradicionals amb una elit adscrita al partit demòcrata que des de la bombolla de Washington menysté el moviment MAGA.
Les dones, en el punt de mira
Les acusacions de Trump amenacen els fonaments de la democràcia per l'atac que suposen contra qui fiscalitza el poder, segons Elisa Lees Muñoz, presidenta de la Fundació Internacional de Dones Periodistes, amb seu a Washington.
La primera esmena de la Constitució dels Estats Units consagra el dret a la llibertat d'expressió i impedeix que el govern la restringeixi.
Considerant que Trump va jurar defensar la Carta Magna, el president està lesionant els fonaments de l'estat de dret fent servir també el masclisme i la misogínia, segons Lees Muñoz.
En aquest sentit, la presidenta de la Fundació Internacional de Dones Periodistes subratllava el doble escarni que episodis com el del "Calla, porqueta" suposa per a la víctima.
A l'insult inicial, diu, s'hi afegeixen els atacs en línia que l'afectada rep dels seguidors masclistes de Trump, que --segons ella-- desencadenen la seva força misògina contra la professional.
L'experta consultada afegeix que Trump fa servir aquests atacs d'una manera infantil i assetjadora per mirar de silenciar les dones periodistes, perquè és l'única manera que se li acut per fer-les callar.
I afegeix que el president és consistent en l'atac contra les dones, a partir de paraules que formen part, diu, d'un llibre d'estil feixista utilitzat per líders mundials arreu del món, com en el seu moment van fer Bolsonaro o Duterte.
Por d'exercir el periodisme
Davant d'aquesta situació, la fundació internacional de dones periodistes nord-americana ha hagut de modificar la seva funció fonamental.
La missió inicial de fer aflorar l'excel·lència de les reporteres del país ha deixat pas a una nova tasca: protegir professionals que temen sortir al carrer a treballar.
Lees Muñoz lamenta que fer periodisme als Estats Units ha esdevingut una professió de risc, extremament perillosa.
Per això ara aporten recursos i entrenament per a professionals de la informació que es troben en situacions molt hostils i perilloses.
Situacions com ara acostar-se a una batuda protagonitzada pels agents de l'ICE --la policia de control de la immigració--.
Segons l'experta, la premsa entra en perill quan ha de tractar amb agents de l'autoritat.
Aquesta és l'expressió més crua d'una situació crítica per al periodisme als Estats Units, que va més enllà de l'afectació sobre les superestrelles com Stephen Colbert.
Lees Muñoz creu que Trump explota aquest temor per reblar el clau a les seves crítiques descarnades.
Segons ella, el president entén molt bé com funciona la democràcia, i per això ataca les institucions que l'enforteixen, com la premsa, que és la principal institució que exposa la corrupció i l'abús de poder de l'administració.
Una situació que l'experta assegura que també afecta els titans de la indústria, les grans corporacions que, com la CBS, s'han agenollat davant Trump i han cancel·lat Colbert per garantir el manteniment de la seva llicència d'emissió.
Lees Muñoz interpreta la postura de les corporacions com un símptoma clar d'una malaltia evident del sistema: Amèrica, diu, ha perdut la confiança en les seves institucions.
Això fa que ni la CBS cregui que lluitar als tribunals contra aquestes actituds serveixi de gran cosa, perquè l'administració --diu l'experta-- impedeix el lliure exercici de la justícia.
