Brussel·les esbossa una rebaixa de la normativa sobre IA després de la pressió dels lobbies

La Unió Europea va ser pionera a l'hora d'aprovar una regulació de la intel·ligència artificial. Però, ara, la posada en pràctica de l'ambiciosa llei europea d'IA, la coneguda com a AI Act, s'alenteix.

La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres endarrerir l'aplicació de part de la normativa, concretament les obligacions que hauran de complir els sistemes d'alt risc per garantir que no vulneren drets fonamentals o posen en risc vides humanes.

D'aquesta manera, després de diverses peticions tant des d'Europa com des dels Estats Units, la Comissió dona més temps a les empreses per incorporar les noves normes sobre aquests sistemes.

Els requisits s'havien de començar a aplicar el mes d'agost del 2026, però l'executiu comunitari encara no els ha dissenyat i proposa endarrerir-ne l'aplicació com a màxim fins al desembre del 2027. Ho fa amb l'argument que així les empreses tindran "seguretat jurídica" a l'hora de complir la llei, especialment en un sector tecnològic que està en constant evolució.

La llei d'intel·ligència artificial s'ha d'introduir gradualment al llarg de diversos anys i la Comissió fa temps que treballa amb la indústria i els estats membres en el disseny dels estàndards que han de seguir aquests sistemes d'alt risc.

Què són els sistemes d'alt risc?

En vigor des de l'agost de l'any passat, la normativa europea d'intel·ligència artificial classifica les aplicacions de la intel·ligència artificial segons el nivell de risc: els sistemes de risc inacceptable, els sistemes d'alt risc, els sistemes de risc limitat i els de risc mínim.

Els sistemes considerats d'alt risc afecten àrees sensibles com la seguretat, la salut o els drets fonamentals. Entre les aplicacions afectades hi ha les que puguin fer servir els bancs per calcular les probabilitats de devolució d'un préstec, les eines per gestionar el trànsit de vehicles o els sistemes que utilitzin les empreses per seleccionar currículums en la contractació de personal.

Els únics sistemes considerats més perillosos, els anomenats de risc inacceptable, estan prohibits perquè es considera que contradiuen els valors de la Unió. Europa els classifica en quatre grups:

• Sistemes d'identificació i categorització biomètrica de persones
  
• Sistemes d'identificació biomètrica en temps real i remota, com ara el reconeixement facial en espais públics (amb algunes excepcions per fer aplicar la llei o en casos greus)
  
• Eines de "manipulació cognitivoconductual de persones o grups vulnerables", com per exemple joguines activades amb la veu que fomenten comportaments perillosos en infants
  
• Sistemes de crèdit social dedicats a la classificació de persones per sancionar o atorgar drets en funció del seu comportament, estatus socioeconòmic o característiques personals (amb dades sensibles com la raça, l'orientació sexual, la ideologia política o la religió)
  

Simplificació de les lleis que regulen el sector tecnològic

L'endarreriment de l'aplicació de la llei d'intel·ligència artificial europea forma part d'una revisió més àmplia de la normativa que regula el sector tecnològic. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres un paquet digital amb diverses mesures per reduir la càrrega reguladora en els camps de la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i les dades.

L'objectiu és contribuir a reduir la càrrega burocràtica per a les empreses, al·legant la necessitat de recuperar la competitivitat del continent.

"A la UE tenim tots els ingredients per a l'èxit: tenim talent, infraestructures, un ampli mercat interior, però les nostres empreses, sobretot les empreses emergents i petits comerços, sovint es veuen frenades per una burocràcia excessiva", ha dit la vicepresidenta de la Comissió responsable de la política digital, Henna Virkkunen.

"Les nostres normes no haurien de ser una càrrega, sinó un valor afegit. D'aquí la necessitat de prendre mesures immediates per desfer-se del desordre regulador", ha defensat Virkkunen, que ha afegit que Brussel·les ha estudiat amb cura què es pot fer "per fomentar la innovació respectant al mateix temps la privadesa dels ciutadans":

Petites modificacions de l'AI Act

Dins del paquet aprovat per Brussel·les, hi ha algunes modificacions de la llei d'intel·ligència artificial europea.

Per exemple, la Comissió ha estès les facilitats que l'AI Act preveu per a les petites i mitjanes empreses i les companyies de mitjana capitalització, simplificant la documentació que han de presentar. Aquesta mesura, segons Brussel·les, hauria de permetre un estalvi de 225 milions anuals.

També s'amplien les mesures de compliment perquè més empreses innovadores puguin fer servir caixes de ressonància regulatòries, entre els quals un espai controlat de proves d'àmbit europeu a partir del 2028. Això inclouria més proves en el món real, especialment en indústries com l'automobilística.

Per últim, vol reforçar les competències de l'Oficina d'Intel·ligència Artificial i centralitzar la supervisió dels sistemes d'IA basats en models d'ús general.

En canvi, no ha posposat la imposició de possibles multes als models d'IA generativa, com ChatGPT o Gemini, que incompleixin els requisits de transparència, com ara advertir els usuaris si un contingut l'ha elaborat una màquina a través d'algun sistema que hi apliqués una marca d'aigua digital.

Atac a la proliferació dels bàners d'ús de cookies

Una de les propostes més visibles del projecte de llei és la de combatre la proliferació de bàners de consentiment de cookies, les eines per a la mesura i el seguiment de la publicitat.

Aquests bàners molesten molts usuaris, encara que serveixen per donar-los més control sobre les seves dades.

La Comissió Europea voldria reduir i simplificar aquests bàners i permetre als internautes respondre amb un sol clic, que seria vàlid durant sis mesos. D'aquesta manera, l'usuari s'estalviaria haver de repetir el procés cada vegada que visita la mateixa web.

La gestió de les preferències dels usuaris respecte a les cookies ja no recauria en les pàgines web, que sovint no les respecten, sinó que es configuraria "a través dels navegadors i el sistema operatiu", la qual cosa obligarà empreses com Google, Apple o Microsoft a desenvolupar una solució que la UE accepti.

Una normativa polèmica

La pausa de l'aplicació de la part de l'AI Act sobre els sistemes d'alt risc feia temps que estava sobre la taula. El mes de setembre, 31 grups de drets digitals van publicar una carta oberta denunciant que no s'havia implementat la llei i que hi havia el risc de desembocar en un "stop the clock", és a dir, posposar l'aplicació de la normativa.

Precisament aquest mateix terme, "stop the clock", era el títol del manifest que alguns dels principals consellers delegats de grans empreses europees --entre les quals Mistral, Airbus, Phillips o Siemens Energy-- van enviar a la Comissió Europea al juliol per demanar una pausa de dos anys en l'aplicació de la llei "per abordar la incertesa".

Aquesta mateixa setmana, els líders dels dos motors europeus, el francès Emmanuel Macron i l'alemany Friedrich Merz, van apostar per aturar durant un any l'aplicació de l'AI Act per ajudar a revitalitzar l'economia europea i reduir les demores en l'aplicació de la intel·ligència artificial de les seves empreses.

No són els primers que es posicionen en aquest sentit. Anteriorment, els governs de Polònia, Suècia o la República Txeca també s'han mostrat partidaris d'una pausa.

Des dels primers passos de la llei, diversos sectors critiquen que la UE estigui més pendent de la regulació que de la innovació i creuen que això fa que Europa quedi enrere en la cursa de la IA respecte als EUA i la Xina.

El gegant nord-americà OpenAI, l'empresa desenvolupadora de ChatGPT, també havia demanat a Brussel·les simplificar la regulació sobre intel·ligència artificial, tant d'àmbit europeu com estatal, per donar una oportunitat a la UE per "tornar a la prosperitat i el progrés".

En aquest sentit, l'organització patronal BusinessEurope ha acollit les mesures amb satisfacció i creu que "responen a les demandes legítimes i de llarga durada de les empreses europees". És per això que demana als estats membres i a l'Eurocambra que les aprovi ràpidament.

En canvi, els defensors d'una regulació estricta de la IA que permeti combatre els riscos d'un mal ús argumenten que la normativa no és la responsable de l'endarreriment tecnològic europeu.

Apunten a causes més profundes, com la falta de gegants tecnològics, com les causants de les dificultats per igualar les inversions astronòmiques dels Estats Units o les complicacions poder retenir els investigadors més talentosos.

Des d'aquest àmbit, l'activista austríac per la protecció de dades Max Schrems assegura que la proposta de la Comissió és "l'atac més gran als drets digitals dels europeus en anys".

Pendents del Consell i el Parlament

Perquè la revisió de les normes que proposa la Comissió Europea tiri endavant, cal el vistiplau del Consell de la UE i el Parlament Europeu.

La mesura genera divisió entre els eurodiputats. Mentre el centredreta aplaudeix la relaxació de la llei, els grups socialdemòcrates alerten de "l'afebliment del marc legal digital acuradament construït per la UE".

Els grups més a l'esquerra ho han criticat perquè consideren que Brussel·les ha cedit davant les pressions de l'administració de Donald Trump contra els intents de la UE de regular les tecnològiques.