Cada cop mengem més ous: el consum es dispara i el preu s'estabilitza després de cinc anys
Cada català menja de mitjana 150 ous a l'any. En tres anys, el consum s'ha disparat un 15%, impulsat pel boom de les dietes proteiques i pels missatges a les xarxes socials elogiant-ne els beneficis. Alguns supermercats confirmen que les vendes d'ous s'han multiplicat per cinc o per sis, en els darrers anys.
D'estar demonitzat i ser el culpable d'un colesterol alt, l'ou és ara una bona alternativa per consumir proteïna. De fet, el boom dels ous va acompanyat d'una explosió de productes proteics als supermercats: iogurts, batuts, embotits, llet o llegums rics en proteïnes en són ara el reclam.
L'auge dels ous també es nota al mercat. A l'Abaceria, ubicat al barri de Gràcia de Barcelona, hi ha diverses parades especialitzades en ous. Maria Helena González explica com ha canviat el consum a casa seva des que el seu fill petit va començar a fer esport: "Cada setmana en compro dues dotzenes. Abans en comprava mitja".
Vic López, d'origen mexicà, reconeix un consum alt: "En menjo cada dia, per esmorzar, uns tres o quatre". Blanca López assenyala que "menjo ous com a font de proteïna, ja que són més barats que el peix i la carn".
Primer van ser els aliments baixos en greixos, llavors els "light", i ara és el moment dels que contenen una dosi extra de proteïna. Algunes empreses van més enllà i comercialitzen aigua –i fins i tot, cervesa– proteica.
Els últims anys, la proteïna ha deixat d'anar dirigida únicament a esportistes d'elit i ha conquerit el gran públic, que l'associa amb una vida sana, una dieta saludable i un cos musculat. Els ous contenen una gran dosi de proteïna, concretament, uns 7 grams per unitat.
Per què s'ha disparat el preu dels ous?
De mitjana, ens gastem uns 100 euros a l'any en ous. És l'aliment del cistell de la compra que més ha pujat en l'últim any, i respecte de fa 5 anys, més d'un 80%:
L'increment dels darrers anys ha vingut marcat per un desajust entre oferta i demanda. El boom del consum ha topat amb una caiguda en la producció, marcada per la grip aviària als Estats Units i a Europa, l'encariment dels costos de producció per la guerra a Ucraïna i l'Iran i els canvis normatius a les granges.
La grip aviària va afectar sobretot els Estats Units, i recentment també granges del nord d'Europa, on ha obligat a sacrificar milers de gallines.
L'increment de preus també es deu a l'alça del cost de producció: s'han encarit els pinsos i cereals –blat i blat de moro–, l'energia, el transport i els envasos.
I també hi ha tingut impacte la transició de les granges cap a models de producció més estrictes, per adaptar-se a les noves normatives europees, cosa que ha provocat una disminució del nombre de gallines ponedores i, per tant, d'ous al mercat.
Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana, confirma que, tot i les dificultats, no hi ha hagut problemes de desabastiment. La producció d'ous a Catalunya està preparada per cobrir les necessitats de consum de les llars catalanes.
Catalunya és la cinquena productora d'ous, amb un 8,5% de la producció total de l'estat espanyol. Rafecas reconeix que la incertesa geopolítica pot condicionar el preu del gra i de l'energia en els pròxims mesos i, per tant, també el preu dels ous. Insisteix, però, que el sector català es troba més que preparat per afrontar el creixement sostingut de la demanda.
Aquest any, amb una producció més estable, els preus s'han començat a frenar.
Es pot menjar més d'un ou al dia?
Dietistes i nutricionistes avisen d'un consum excessiu d'ous. El nutricionista David Gasol adverteix que l'auge de consumir ous respon més a tendències de xarxes socials i dietes hiperproteiques que a raons purament nutricionals.
El consum d'ous fins i tot n'ha canviat l'espai als àpats. Gasol assenyala que el costum de menjar ous "ha passat del sopar a l'esmorzar".
Els nutricionistes indiquen que consumir un parell d'ous al dia seria una ració estàndard per a una persona adulta. A partir d'aquí, consumir-ne més no tindria sentit. Sobre els riscos d'un consum excessiu, recorden els perjudicis en òrgans vitals.
Un excés de proteïna podria perjudicar el fetge o els ronyons.
Dietistes i nutricionistes insisteixen que la clau és en la varietat d'ingesta de proteïnes: "Si mengem cinc ous al dia, estem oblidant el consum d'altres proteïnes riques com carn, peix o llegums".
La truita de patates podria ser més cara
El preu dels ous tendeix a estabilitzar-se, i el que sí que podria encarir-se els pròxims mesos és la truita de patates. Europa s'enfronta a una escassetat de patates, per les onades de calor que han castigat els cultius.
El sector apunta a menys patates, més petites i més cares.
Segons una anàlisi de l'Energy and Climate Intelligence Unit (ECIU), les temperatures extremes han destruït uns 3,1 milions de tones de patates, a més dels 3,6 milions de tones que no es van sembrar arran de l'excés de producció del 2025.
L'excedent de l'any passat va fer enfonsar els preus, i va forçar molts pagesos a destruir collites o sembrar-ne menys. Ara, segons el sector, la situació s'ha capgirat: la producció d'Alemanya, França, Bèlgica i els Països Baixos, principals productors europeus, caurà dels 27,3 milions de tones del 2025 a entre 19,5 i 20,5 milions aquest 2026.
De moment, segons l'IPC del mes d'agost, publicat per l'INE, el preu de la patata s'ha encarit un 2,4% respecte a l'agost de l'any passat. La meteorologia en determinarà el preu en els mesos vinents.
