Caiguda del preu del petroli i eufòria a les borses per l'acord de pau entre els EUA i l'Iran
Butlletí Mirada Global
Cada setmana un article exclusiu per enendre cap a on va el món
La reacció a l'acord per posar fi al conflicte al Pròxim Orient s'ha notat a les borses.
Les borses europees pugen amb ganes. També el selectiu espanyol ha obert aquest dilluns en verd. L'Ibex 35 puja un 2% i ha assolit un nou màxim històric traspassant la barrera dels 19.000 punts.
Els parquets asiàtics, els primers a obrir sessió aquest dilluns, han obert amb guanys generalitzats. Algunes borses, com les de Seül, l'índex Nikkei de Tòquio o les Filipines, han registrat pujades de més del 5% gràcies a l'optimisme dels inversors per l'anunci de l'obertura de l'estret d'Ormuz, el pas marítim per on transita el 20% del petroli mundial.
La guerra ha condicionat durant més de tres mesos l'evolució dels preus de l'energia i del transport marítim global. L'anunci també s'ha sentit en el preu del petroli, que ha caigut prop d'un 4%.
Precisament per la caiguda del preu del petroli, mentre gairebé tots els valors borsaris estan en verd les energètiques tenen pèrdues.
El barril de Brent ha reculat fins als 83,84 dòlars, el mínim dels darrers dos mesos. Recordem que en el pic de l'escalada militar a la regió el barril es va arribar a cotitzar a 126 dòlars. Ara bé, els dies previs a la guerra el preu rondava els 70 dòlars.
Els magnats de l'energia, els grans beneficiats
El conflicte a l'Orient Mitjà no només ha portat devastació i víctimes mortals, sinó que també ha comportat grans guanyadors, que han tret profit de la guerra i del tancament de l'estret d'Ormuz.
Segons l'últim estudi d'Oxfam Intermón, els vencedors de la guerra a l'Orient Mitjà són els magnats vinculats al sector energètic.
El director executiu d'Oxfam Internacional, Amitabh Behar, afirma que "els conflictes devasten països i arrasen innombrables vides, però per a alguns resulten extraordinàriament lucratius".
És un sistema despietat que redistribueix la riquesa cap amunt: dels qui tenen menys poder als qui ja en tenen massa.
L'informe de l'ONG denuncia que, mentre els preus del petroli i el gas han encarit la vida de la majoria de la gent –amb l'augment, per exemple, del preus dels aliments–, el patrimoni dels multimilionaris del sector energètic no ha deixat de créixer.
I hi posen xifres. Calculen que, des que els Estats Units van començar la guerra de l'Iran, els multimilionaris del sector energètic ha augmentat el seu patrimoni en 300 milions de dòlars cada dia.
Oxfam assegura que els beneficis de sis de les principals corporacions petrolieres i de gas s'han disparat un 80% per sobre dels pronòstics previs a la guerra.
L'informe recull també que, mentre augmentava la despesa energètica i en defensa, en l'última dècada els països del G-7 –que es reuneixen aquest dilluns a França– han congelat la seva contribució als programes de desenvolupament, fins i tot, amb una reducció de 48.000 milions de dòlars entre el 2023 i el 2025, la mateixa quantitat que, estimen, guanyen els milmilionaris d'aquests països en només onze dies.
Susana Ruiz, responsable de justícia fiscal d'Oxfam, fa una crida als líders del G7 i del G6 a posar fi a la "inacció política", gravant els beneficis extraordinaris de les energètiques i els superrics per tal de reduir la desigualtat i augmentant l'ajuda al desenvolupament.
