Negociacions encallades a l'Iran: quins sectors es beneficien de la guerra a l'Orient Mitjà
Hores després que els Estats Units i Israel iniciessin la guerra a l'Orient Mitjà bombardejant l'Iran, aquest país va respondre amb una de les seves armes més poderoses: l'econòmica.
El tancament de l'estret d'Ormuz i l'efecte sobre el subministrament global de petroli va tenir un impacte directe en la inflació. L'augment de preus ha afectat el poder adquisitiu de consumidors a tot el món.
Han passat tres mesos i la resolució del conflicte sembla llunyana, pendent d'un acord entre els Estats Units i l'Iran, constantment encallat i retardat per les exigències de Donald Trump.
Mentrestant, les conseqüències econòmiques del conflicte atien la por d'una recessió. En determinats sectors, però, el temporal de la guerra els infla les veles.
Les companyies petrolieres
Quan el règim iranià va tancar l'estret d'Ormuz, efectivament va tallar l'aixeta per on transita el 20% del petroli del món.
La majoria del petroli escanyat a l'estret –el 80% segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE)– va destinat als països asiàtics. Aquests països, com que no poden accedir al petroli d'Ormuz, han hagut d'anar a comprar-lo a altres mercats.
En altres paraules: l'oferta mundial de petroli baixa però la demanda es manté, així que el preu puja.
Amb els preus disparats, les companyies petrolieres que no depenen del cru d'Ormuz han pogut vendre car sense haver tingut un augment rellevant de costos.
A més, les divisions de trading (compravenda de petroli físic al mercat global) d'aquestes empreses han aprofitat l'agitació als mercats i han obtingut resultats especialment bons.
Gegants com la britànica BP o la francesa TotalEnergies van destacar el trading com una de les claus de l'augment dels beneficis que van presentar el primer trimestre de l'any.
De fet, BP negocia 11 vegades més barrils de petroli al mercat global dels que és capaç de produir, segons The Economist.
A Espanya, Repsol també va presentar uns resultats excepcionals empesos pel refinatge de cru pesant, barat, convertit en gasoil i gasolina que ha pogut vendre cara.
El sector de les energies renovables
La situació amb el mercat global del petroli i el gas ha tornat a evidenciar la dependència dels combustibles fòssils que tenen molts països, un fet que ja s'havia produït amb més virulència el 2022 arran de la invasió russa a Ucraïna.
Aquest escenari impulsa el gir dels governs cap a les renovables com una forma de guanyar seguretat energètica i caminar cap a l'autosuficiència, sense haver de dependre dels combustibles estrangers.
Segons l'informe de l'AIE sobre l'Estat de les Polítiques Energètiques del 2026, "150 països de tot el món tenen actives polítiques per avançar en el desplegament de les renovables i la nuclear".
I això repercuteix positivament en les empreses del sector de les energies verdes.
De fet, el 87% d'empreses d'inversió sostenible preveuen que la inversió en energies renovables creixerà arran del conflicte a escala global segons una enquesta d'UKSIF, l'organització que les agrupa al Regne Unit.
Intel·ligència artificial i software de guerra
Els conflictes armats beneficien, per definició, la indústria armamentística i de guerra, una indústria que fa temps que va molt més enllà de míssils, avions o tancs.
Els exèrcits fan servir eines d'intel·ligència artificial per analitzar dades i identificar objectius, entre altres coses.
El gran exemple d'això és Palantir, el "contractista militar més valuós" dels Estats Units segons The New York Times, que es dedica al desenvolupament de software.
El programari d'integració i anàlisi de dades a gran escala de Palantir ha fet que l'empresa hagi gairebé duplicat els seus beneficis en l'última presentació de resultats.
L'aposta del Pentàgon per la intel·ligència artificial és clara.
Recentment ha signat un acord amb vuit grans actors del sector –OpenAI, SpaceX, Google, NVIDIA, Microsoft...– amb l'objectiu de convertir l'exèrcit dels EUA en "una força de combat que prioritza la intel·ligència artificial".
I recentment, ha sol·licitat una ampliació històrica del pressupost per desenvolupar armes autònomes.
És a dir, equipament militar que es basa en la IA per identificar, escollir i atacar objectius sense la intervenció d'una persona.
Anduril, empresa fundada el 2017 als Estats Units per desenvolupar armament basat en IA, va tancar una ronda de finançament de 5.000 milions de dòlars a mitjans de maig.
Capitalitzar la inestabilitat i el risc
Les possibles conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà han sacsejat les borses des de l'inici.
Alguns inversors venen les seves posicions per por. D'altres aprofiten la davallada en alguns sectors per comprar accions més barates i la volatilitat s'apodera dels mercats.
Tot es tradueix en un volum de moviments molt elevat, que la banca d'inversió converteix en ingressos amb les comissions que cobra per cada operació.
A més, també es pot enriquir participant en el finançament de la indústria d'armament i dels governs.
Els grans bancs americans han tingut un gran primer trimestre de l'any. Jamie Dimon, CEO de JPMorgan, ha arribat a dir que hi ha "molta eufòria" en els mercats.
Un altre dels sectors que ha fet caixa amb la guerra a l'Iran és el de les asseguradores marítimes.
Lloyd's va començar a assegurar vaixells fa més de 300 anys a Londres i és el referent mundial del sector.
Segons la mateixa institució, la gran majoria dels vaixells aturats a l'estret d'Ormuz estan assegurats en el mercat de la capital britànica.
Analistes citats per The Guardian asseguren que les companyies "han cancel·lat les pòlisses dels vaixells de l'estret" i les han tornat a instaurar "a un preu molt més alt".
De fet, des de l'inici de la guerra, les primes de les naus que transiten per Ormuz s'han arribat a disparar més d'un 1.000% segons Reuters.
L'encariment de les assegurances fa pujar els costos del transport de mercaderies, que pot contribuir a augmentar els preus finals per al consumidor.
Lloyd's assegura que les seves pòlisses s'han mantingut disponibles durant el conflicte al "preu adequat".
