Escalada bèl·lica entre els Estats Units i l'Iran amb bombardejos sobre infraestructures civils
El conflicte entre els Estats Units i l'Iran s'intensifica dia rere dia, i aquest dissabte els dos països han arribat a la setena nit d'intercanvi d'atacs. Ja fa una setmana, doncs, que l'alto el foc assolit amb el memoràndum d'entesa signat ara fa un mes, el 17 de juny, és paper mullat.
Dos soldats nord-americans han mort i un tercer està desaparegut arran dels atacs iranians amb míssils i drons contra interessos dels Estats Units a Jordània. Segons el Comandament Central dels Estats Units (Centcom) quatre soldats més han resultat ferits de diversa consideració.
El Comandament Central ha explicat que l'última ronda d'atacs de les tropes nord-americanes ha estat contra objectius militars iranians com llocs de vigilància, infraestructures militars logístiques, magatzems subterranis d'armes i mitjans marítims.
La Guàrdia Revolucionària Islàmica iraniana, per la seva banda, ha informat que ha atacat tres objectius dels Estats Units a la regió: un a Bahrain –la base aèria de Sheikh Isa, on haurien danyat hangars i àeres d'estacionament d'avions– i dos a Kuwait –un punt d'abastiment de combustible al port d'Al-Ahmadi i un centre de comunicacions.
Kuwait ha anunciat que ha interceptat míssils i drons llançats des de l'Iran, i Jordània ha dit que ha abatut 10 míssils iranians.
Objectius civils
Divendres, els atacs militars van anar més enllà i els Estats Units van bombardejar un aeroport, una estació de tren a la ciutat de Bandar Abbas, una central nuclear, instal·lacions de subministrament d'aigua, una torre marítima de comunicacions i cinc ponts al sud de l'Iran, prop de l'estret d'Ormuz.
Hores abans d'aquest episodi, havien atacat una zona propera a un hospital oncològic infantil, fet que va obligar a evacuar el centre.
Després d'una setmana d'atacs, l'Iran ha denunciat, davant l'ONU, que l'exèrcit nord-americà ha bombardejat intencionadament infraestructures civils.
L'ambaixador i representant permanent de l'Iran a l'ONU, Amir Saeid Iravani, ha escrit una carta al secretari general, António Guterres, i al president del Consell de Seguretat per informar-los de com està actuant l'exèrcit nord-americà.
Aquest portaveu iranià ha criticat la inacció de l'ONU i els ha acusat de permetre "crims de guerra" contra la població civil. També els ha recordat que això suposa violar la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional humanitari.
Fonts de l'administració nord-americana afirmen que la destrucció de tota aquesta infraestructura clau per al transport i la logística, davant de l'estret d'Ormuz, permet al president Trump mantenir totes les opcions damunt de la taula, incloent-hi una invasió terrestre a les illes o, fins i tot, a l'Iran continental.
38 víctimes mortals en una setmana
Els atacs registrats es produeixen en plena escalada militar, que ja ha costat la vida a 38 persones a l'Iran.
Per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran assegura que durant aquesta setmana de conflicte ha disparat contra nous objectius. A més de llançar míssils i drons contra bases militars nord-americanes als països del Golf i Jordània, aquest divendres ha atacat una planta elèctrica i una dessalinitzadora de Kuwait. També ha atemptat contra un centre d'operacions dels Estats Units a Síria.
Lluny dels acords del memoràndum d'entesa
Què ha portat Washington i Teheran fins aquí? El control de l'estret d'Ormuz és l'objectiu dels dos bàndols perquè és un punt clau per al comerç del petroli i el gas mundial.
El 19 de juny l'Iran i els Estats Units van signar un memoràndum d'entesa amb catorze punts –pas previ a l'assoliment d'un acord de pau– que preveu el final de les hostilitats, la reobertura de l'estret d'Ormuz, diners per a la reconstrucció i l'aixecament de les sancions a l'Iran a canvi que no produeixi armes nuclears.
Les dues parts es van donar 60 dies per tancar un acord definitiu, però, lluny d'apropar-se a aquesta entesa, el conflicte cada cop s'intensifica més.
