Calor extrema i esport: la ciència aconsella adaptar horaris del Tour o les diades castelleres
Al juliol, el perill per la calor ha augmentat de manera sostinguda als municipis per on passa el Tour de França, a causa de l'escalfament global. És el que es desprèn d'un nou estudi internacional, publicat a la revista Scientific Reports que ha analitzat quines són les regions amb més episodis de calor extrema, en els últims cinquanta anys, i com augmenta el risc de deshidratació i col·lapse de calor per als esportistes.
Fins ara, l'estudi mostra que la cursa ha aconseguit esquivar les condicions més extremes, tot i que el risc creix de manera constant.
Ivana Cvijanovic, investigadora de l'Institut Nacional Francès de Recerca per al Desenvolupament Sostenible (IRD) i autora principal de l'estudi, explica que el que determina com el nostre cos percep la calor no és només la temperatura, sinó la combinació de diversos factors: temperatura, humitat i radiació solar.
Quan tots aquests elements coincideixen durant una onada de calor, l'impacte sobre l'organisme és molt més intens.
El Tour esquiva la calor extrema, però el risc creix cada any
En l'estudi, els investigadors han analitzat dotze localitzacions habituals del recorregut i han detectat episodis puntuals de calor molt intensa. Sobretot, als voltants de Bordeus, al sud-oest i a Nimes, al sud-est de França.
Cap d'aquests episodis, però, va coincidir amb el dia exacte de celebració de les etapes analitzades però les dades mostren que el risc augmenta de manera generalitzada a tot França.
Tot i així, els investigadors alerten que la probabilitat de trobar-se amb situacions límit és cada vegada més alta i que els protocols de seguretat podrien posar-se realment a prova en el futur. Tot i que les organitzacions estan preparades, encara no han hagut d'afrontar escenaris d'extrem màxim.
La humitat dispara el perill a la tarda
L'anàlisi també evidencia que moltes localitzacions són molt més segures al matí que a la tarda. Per això, una de les recomanacions és prioritzar les primeres hores del dia.
Ivana Cvijanovic, autora principal de l'estudi, remarca que aquest advertiment també és especialment rellevant en zones costaneres de Catalunya, on la humitat elevada pot intensificar la sensació de xafogor i el risc fisiològic.
La investigadora remarca que hi ha una idea molt estesa en l'imaginari col·lectiu que a partir de mitja tarda ja és segur fer esport perquè el pic de temperatura ha passat. En realitat, entre les tres i les sis de la tarda les condicions poden continuar sent igualment exigents per al cos.
Al juliol o a l'agost, es pot pensar que a les cinc de la tarda és una bona hora per fer esport a l'aire lliure. Doncs, no: la temperatura de l'aire baixa,, però la humitat augmenta. I això fa que el perill per la calor encara sigui molt alt.
Esport, casals i festes populars sota pressió climàtica
Cvijanovic explica que a la costa catalana, la calor no es pot mesurar només amb el termòmetre. A Barcelona, 28 o 30 graus ja poden resultar asfixiants, mentre que en zones seques amb la mateixa temperatura la sensació és més suportable.
La diferència és la humitat. L'aire carregat d'humitat dificulta l'evaporació de la suor, que és el principal mecanisme de refrigeració del cos, i això fa que el risc per a la salut augmenti fins i tot amb temperatures que, sobre el paper, no semblen extremes.
Per això, la investigadora recomana canviar l'horari de les activitats esportives a l'exterior durant l'estiu. També a Catalunya.
La preocupació no afecta només esportistes d'elit. Infants, persones grans i persones amb patologies cròniques són els col·lectius més vulnerables, però qualsevol persona que faci activitat física intensa a l'aire lliure en condicions adverses pot entrar en una situació de risc.
El problema no és només la calor ambiental, sinó la combinació d'esforç físic amb un ambient que impedeix refredar-se amb eficàcia.
Penseu també en els casals, on molts fan activitats a l'aire lliure durant tot el dia i els infants són especialment sensibles a la calor. Haurien de tenir espais on puguin refrescar-se, lluny del sol.
Els especialistes recorden que la crisi climàtica fa que els episodis de calor extrema siguin cada vegada més freqüents i tinguin un impacte directe sobre la salut i la vida quotidiana de les persones. Catalunya tampoc no se n'escapa: l'estiu del 2022 va ser el més càlid mai registrat, seguit dels del 2025 i el 2003.
La investigadora Desislava Petrova, investigadora de l'ISGlobal i coautora de l'estudi, alerta també que en els darrers 25 anys, en algunes parts de Catalunya, com ara, a la Bisbal del Penedès o a Valls, s'han registrat increments que van des de +0,3° a +0,42° per dècada.
I també destaca que quan hi ha multituds en places, com ara, quan se celebren diades castelleres, a l'estiu, s'incrementen més els graus del que marquen les estacions meteorològiques.
Davant aquest escenari, insisteixen en la necessitat d'incorporar indicadors específics de salut en la planificació d'activitats esportives i d'augmentar la consciència pública sobre els riscos reals de la calor.
