Carme Junyent: "És urgent recuperar l'ús espontani del català entre l'alumnat"
Alumnes i professors parlen cada cop menys en català. Tot i ser la llengua vehicular, la realitat és que el castellà és el rei de la comunicació informal a Catalunya. Els estudis confirmen la recessió de l'ús social del català i el retrocés a l'escola. Només 2 de cada 10 estudiants fan servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup, quan fa 15 anys ho feien gairebé 7 de cada 10.
Per part del professorat, també en cau l'ús per dirigir-se a tot el grup. Els que ho fan sempre o gairebé sempre en català ara són el 46,8%, quan el 2006 superaven el 60%.
Està en crisi la immersió? Per frenar aquest retrocés el Departament d'Educació ha presentat un pla de promoció de l'ús del català en 200 centres.
Per què és tan fràgil el català a l'escola?
Per la investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB Montserrat Sendra, hi ha 4 causes ben clares:
- Molts alumnes no tenen el català com a llengua inicial i l'han d'aprendre
- Quan hi ha un grup d'alumnes catalanoparlants i un no parla el català, tot el grup canvia al castellà
- Pocs referents d'oci en català, amb pocs continguts i poc atractius
- Cada vegada hi ha més treball en grup i parlen més entre alumnes
Està en crisi el sistema d'immersió?
El sistema d'immersió es va implantar amb força als anys 80, però el 2000 vam rebre un milió i mig de migrants. En els últims anys l'entusiasme per la immersió s'ha perdut entre famílies i docents.
Carme Junyent, lingüista, professora de Lingüística a la Facultat de Filologia de la UB i autora d'"El futur del català depèn de tu", creu que no es pot parlar de fracàs general:
La immersió no ha fracassat, només ho ha fet en aquells centres que han funcionat com si la immersió no hagués existit, i ara és urgent recuperar l'ús espontani del català entre l'alumnat.
Creu que és imprescindible que comptem amb la solidaritat dels castellanoparlants, que tinguin prou informació de la situació del català i l'oportunitat d'actuar en conseqüència.
La Raquel Foix treballava el curs passat en una escola pública de Barcelona on gairebé no es fa servir el català. Els alumnes van començar el curs dient que no entenien ni sabien parlar el català, venien del confinament, i els van donar un trimestre de marge:
Tot i que els que més es van queixar van ser els autòctons i els que més es van esforçar van ser els migrats, tots van acabar el curs parlant català. Em va sorprendre que alguns mestres/monitors parlaven català només en el context acadèmic i en castellà quan gestionaven conflictes o al pati.
Per la sociolingüista Montserrat Sendra, la immersió, una tècnica importada del Canadà, no té cap problema, són un conjunt d'estratègies per reforçar l'ús del català. El que passa, diu, és que hi ha docents que o no les coneixen, o no les veuen necessàries, o no tenen clara la seva funció de referent lingüístic.
Sendra avisa del perill que el docent que canvia al castellà per "ajudar" l'alumne, el priva d'adquirir el català i d'oferir-li igualtat d'oportunitats.
Per Carme Junyent, els joves ho tenen tot en contra per parlar el català, hi ha moltes pressions del mercat perquè no ho facin, i és important predicar amb l'exemple, que els adults ens mantinguem en el català, i crear un món referencial en català:
A través de xarxes i audiovisuals, que vegin que el català és viu i útil, que no és una antigalla i que ens fa especials perquè som pocs els que el fem servir.
Pels joves, el català és la llengua dels profes
Als centres de primària de Lleida també hi ha preocupació pel català a l'aula, explica Maite Torrelles, directora de l''Institut Escola Torre Queralt de Lleida, amb un 56% d'alumnat autòcton i un 44% d'origen migrant i un total de 17 nacionalitats:
L'alumnat gairebé mai parla català al centre, i a l'ESO menys; i amb la pandèmia encara pitjor; i als monitors de menjadors i extraescolars els costa molt mantenir el català perquè els alumnes els parlen en castellà.
Joan Alsina, professor de català d'un centre concertat de Sant Vicenç dels Horts (Barcelonès) en el qual bona part dels alumnes entenen i parlen el català, assegura que no el fan servir gairebé mai. Per ells el català és la llengua dels professors, de la gent gran i de la burgesia:
Un 80% dels alumnes, quan tenen un dubte o una pregunta a l'aula, la fan en castellà i caldria exigir-los de manera positiva, amb empatia i sentit de l'humor, que preguntin en català.
Alsina creu que és un error pensar que és per una mala praxi docent i lamenta la utilització del català com a arma política: amb el que diu l'article 3 de la Constitució sobre el respecte a les llengües d'Espanya, n'hi ha prou per emprendre totes les mesures en matèria audiovisual que calgui, perquè el català està en recessió.
El castellà, el rei del pati, les xarxes i l'oci
Pel professor Joan Alsina, a l'hora de la veritat en els àmbits més informals de l'escola acaba sorgint el castellà, el rei idiomàtic del centre, però no ens ha d'escandalitzar que no parlin el català o que el parlin malament perquè es genera més rebuig:
El que funciona és fer activitats divertides; jugar; que prenguin consciencia dels seus propis errors i que el català sigui una eina i un repte, no un enemic.
Diu que hi va haver una generació castellanoparlant que va aprendre el català amb el Son Goku de "Bola de Drac", però ara a les plataformes mana el castellà.
La Felicitat Soler, coordinadora de llengua de l'Escola Eugeni d'Ors de Valls, fa 28 anys que és mestra i té la impressió que fa 20 anys es parlava més el català a l'escola que ara.
Al centre, amb un 40% d'alumnat catalanoparlant, i la resta castellanoparlants i d'altres llengües (xinès, búlgar, ucraïnès i àrab), també domina el castellà al pati, fins i tot entre catalanoparlants
Els mestres parlen sempre català, si l'alumne parla castellà, li responen en català, més curt i amb suport visual. La immersió funciona a l'escola, però no a fora ni amb les famílies pel pes dels models de les xarxes en castellà que enganxen.
A la Rosa Malonda, del CEIP Oliveretes de Miramar, a la Safor, la preocupa la pobresa expressiva oral i escrita que observa cada vegada més en els seus alumnes.
És reversible tot plegat?
A l'Escola el Pla, de Salt, un 99% de l'alumnat és de famílies no autòctones, explica la directora Cristina Riu, la majoria tenen una situació de vulnerabilitat i exclusió amb motxilles impròpies per a la seva edat i, malgrat la dificultat idiomàtica del dia a dia, han desplegat un repertori de projectes per afavorir l'ús del català al centre que està donant bons resultats.
Els mestres que detectin que l'ús del català està baixant o és millorable al seu centre han de fer un diagnòstic, i recollir-ho al document lingüístic de centre. Per la Montserrat Sendra, tot i l'emergència, la situació és reversible, i cal que tots treballem per la llengua.
Per exemple, si falla l'expressió oral dels alumnes (competència), es poden fer activitats amb auxiliars de conversa en català, teatre, tallers de rap, hip-hop o glossa, o que facin vídeos explicant el canvi climàtic.
Si falla, es poden fer parelles lingüístiques entre un nouvingut i un del centre, activitats de reflexió sociolingüística (autobiografies lingüístiques i parlar de la diversitat i conservació de les llengües).
Pares i mares també poden augmentar l'exposició dels seus fills al català, oferint-los productes culturals en català o proporcionant-los contextos d'oci en què la llengua de relació sigui el català.
