Carnaval en plena guerra al barri ultraortodox de Jerusalem: "No tenim por, Déu ens protegeix"
La festa del Purim, el Carnaval jueu, se celebra aquests dies a tot Israel, i els míssils que arriben de l'Iran i el Líban no l'han aturat.
A Jerusalem, la festa es viu amb especial emoció al barri històric de Mea Shearim, on més del 90% dels veïns són jueus ultraortodoxos.
Aquí, ni les alarmes antiaèries ni les limitacions d'aforament --20 persones a l'exterior i 10 a l'interior-- són prou motius per quedar-se a casa.
Des de primera hora de la tarda de dimarts, hi ha un anar i venir constant de veïns amb safates de postres a la mà i, sobretot, ampolles d'alcohol.
La rígida moral que marca la vida ultraortodoxa es relaxa durant el Purim, i beure en excés fins i tot forma part de la celebració.
"Què té a veure la guerra amb la festa d'avui?", ens respon en Mike, quan li preguntem sobre la seguretat durant el Purim.
"Jo em sento segur, Déu ens protegeix, no hi ha cap problema", afegeix aquest estudiant de Londres, que va disfressat de lleó.
Per en Moshe, de 21 anys, la guerra "és trista, però la tristesa no eclipsa l'emoció ni la felicitat del Carnaval".
Pels carrers plens de brutícia del barri, hi ressonen petards, música que surt dels balcons i crits d'eufòria de nens i nenes, alguns amb una cigarreta a la boca.
Amb un índex de natalitat de més de sis fills per dona, segons dades oficials, Mea Shearim és una comunitat molt jove que aprofita la nit del Purim per deixar-se anar.
"No tenim por, Déu ens està mirant... que ha mort algú aquí?", reflexiona un altre jove vestit de xèrif, amb una pistola de plàstic.
L'enemistat amb els perses, origen del Purim
El Purim commemora la salvació del poble jueu de les mans de l'antic imperi persa.
El ministre Haman volia exterminar la comunitat jueva, però la reina Esther va aconseguir frustrar el pla.
El llibre d'Esther narra aquells fets de fa 2.500 anys, i per això aquesta setmana és rellegit en celebracions religioses arreu del país.
En el context actual de conflicte directe amb l'Iran, hereu de l'imperi persa, a ningú se li escapa la comparació.
Molts joves ultraortodoxos creuen que la història es repeteix, com l'Elijah, que beu vi de La Rioja pels carrers de Mea Shearim:
Van intentar destruir-nos fa 2.000 anys a Pèrsia. Tenim Déu protegint-nos i celebrem que encara estem fora de perill.
"És la història de cada generació, és el mateix que està passant ara amb l'Iran", afegeix un amic seu, que troba que "la coincidència és bastant divertida".
Mentre parla, però, un company més gran l'aparta ràpidament dels micròfons. En general, a Mea Shearim no agraden ni les càmeres ni les preguntes.
I només els permeten utilitzar telèfons kosher, dispositius sense internet ni xarxes socials per evitar continguts considerats immorals.
És una de les múltiples normes amb què han crescut els infants del barri, que té uns 12.000 habitants.
Potser per això, els més proclius a parlar amb la premsa són els joves vinguts fa poc dels Estats Units a estudiar a les ieixivàs, les acadèmies d'ensenyament intensiu dels textos hebraics sagrats.
"Tenim l'obligació de derrotar la gent malvada i celebrem que Déu està del nostre costat", insisteix un d'ells, en Mike.
Així, els joves de Mea Shearim no només donen suport a l'atac a l'Iran, sinó que creuen que és una obligació divina.
