Cases de blat de moro i gira-sol per combatre el canvi climàtic

La construcció és un dels grans generadors de CO2 i a l'agricultura es generen tones de productes biològics que poden ajudar a reduir-ne l'impacte. Amb aquesta teoria s'ha construït un prototip d'edificació sostenible a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. S'han fet servir restes les tiges de blat de moro i de gira-sol en aplicacions diferents i que ara s'analitzaran per determinar quines són més eficients i poden durar més.

La iniciativa forma part del projecte d'investigació SAVASCO, un treball transfronterer que pretén promoure una construcció més sostenible per aprofitar una fracció de baix valor provinent de l'agricultura de proximitat per produir béns amb més retorn econòmic. Això evita la utilització de productes amb una petjada de carboni molt més alta per la seva complexitat de producció i de transport.

A més, l'ús d'aquests elements permet fer una construcció amb més bon aïllament tèrmic. Mariana Palumbo és investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Hem fet un sistema d'aïllament per a l'exterior amb panells de medul·la i també un sistema d'insuflat en cambra d'aire. També hem fet sistemes de tancament amb blocs de petit format de terra alleugerida amb fibres de gira-sol i en un altre espai del prototip hem fet panells prefabricats."

En aquest cas les restes agrícoles provenen de les cooperatives agràries de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) i la cooperativa agrària de Miralcamp (Pla d'Urgell). Les tiges s'han recollit, transportat i emmagatzemat per poder transformar les parts que els investigadors han fet servir per elaborar els materials amb què s'ha fet el prototip.

Si la proposta es consolida, a més, la transformació i adaptació d'aquests productes pot generar noves oportunitats de negoci i crear nous llocs de treball en zones agràries per consolidar l'economia d'aquests entorns i lluitar contra el despoblament, segons Palumbo.

"Caldria una empresa transformadora que pugui ocupar aquest espai i és una oportunitat de mercat per diversificar l'oferta i les possibilitats del sector agrari."

L'aprofitament dels residus, una eina per assegurar el futur del sector

L'ús de subproductes agraris per a altres usos més enllà de l'alimentari va a més. A la cooperativa Unió Nuts de Reus fa temps que aprofiten les closques d'avellanes i d'ametlles per fer envasos i altres productes o les pells de l'ametlla com a complements antioxidants.

Es tracta d'una de les últimes patents que s'han registrat des del departament de desenvolupament i investigació que porta Joan Ruiz, que destaca que aquestes aplicacions acaben generant més ingressos per al pagès i de retruc ajuden a assegurar-ne la continuïtat.

"El fet d'augmentar el compte de resultats fa que al final el guany que té la cooperativa sigui més gran. Com que aquí a la cooperativa es paga als pagesos, això implica que el retorn que té el pagès sigui una mica més gran si nosaltres som capaços de treure més rendiment no només al producte en gra, sinó als seus subproductes."

Una cosa semblant passa amb els residus al sector de l'oli d'oliva. A les Terres de l'Ebre, la zona amb més producció d'oli de Catalunya, el sector tenia un problema greu amb la sansa, les restes del premsat de les olives, que són molt contaminants.

Al final del problema se'n ha fet una oportunitat per generar productes energètics. Acoraida Arasa, secretària del consell Rector de Biosansa Catsud, explica com treuen rendiment d'aquests residus.

"Separem el pinyol, la polpa i l'oli de les olives. L'oli es ven per refinar, el pinyol serveix per fer biocombustible per a calderes i la polpa l'assequem, li retirem la humitat i aquesta sansa assecada també serveix com a biocombustible."

Són només alguns exemples de l'anomenada bioeconomia circular, que està entrant amb força al sector primari i que ha de generar oportunitats de negoci i contribuir a fixar-hi nova activitat econòmica.