Catalunya busca terres rares en pedreres i antigues mines: on n'hi podria haver

En un telèfon mòbil hi ha una cinquantena d'elements de la taula periòdica, entre ells les preuades terres rares. És un senzill exemple que permet fer-se a la idea de la importància d'aquests minerals en l'economia del segle XXI, imprescindibles per a multitud d'aplicacions tecnològiques: des dels cotxes elèctrics fins als generadors d'energia eòlica, passant per avions i submarins militars.

Les terres rares es troben en abundància a l'escorça terrestre, però es diuen així perquè no s'acostumen a trobar de manera aïllada a la natura, sinó que solen estar barrejades amb fangs o altres minerals.

N'hi ha a molts llocs, però explotar-les és difícil i contaminant. I qui porta la davantera en l'explotació, amb diferència, és la Xina: controla el 90% de les terres rares que actualment són processades, ja sigui en jaciments del mateix país o en explotacions que té en propietat en altres països.

Per això, la Unió Europea fa mans i mànigues per intentar dependre menys del gegant asiàtic. De fet, el club dels 27 no només té una forta dependència de l'exterior en terres rares, sinó en altres materials que són bàsics per a la tecnologia i la transició energètica. Per això, ha fet un llistat del que anomena materials crítics, amb més d'una quarantena d'elements com el liti, el cobalt, el níquel, el coure o el carbó.

Europa no aspira a ser autosuficient en aquests materials, però sí a augmentar l'extracció de recursos propis i el reciclatge de vells aparells electrònics.

La recerca catalana de terres rares

En aquest context, la Generalitat, a través de la Direcció General de Mines, també està buscant terres rares i altres materials crítics arreu de Catalunya, en pedreres i antigues mines, com, per exemple, la de Bellmunt del Priorat, on es va extreure plom fins als anys 70, però ara s'ha vist que també hi ha cobalt i níquel.

És una iniciativa que va començar el 2022 i que acabarà el 2027 i es fa amb molta discreció. De fet, fonts del govern insisteixen que tot plegat encara està en una fase preliminar i que tan sols s'estan recollint dades amb l'objectiu "d'iniciar una fase d'estudis més detallada que permeti avaluar les concentracions detectades i la seva rellevància".

De moment, s'han fet dues tongades de recollida de mostres: una primera amb 320 mostres i una segona amb 240. La recerca l'han fet diverses universitats i empreses per tot Catalunya i les mostres, segons ha pogut saber 3CatInfo, s'envien a un laboratori especialitzat del Canadà, on se sotmeten a una analítica completa de roca per detectar possibles indicis d'elements estratègics.

D'altra banda, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que depèn del Departament de Territori, té un estudi que va encarregar a la Universitat de Barcelona per saber en quins espais de les serralades costaneres catalanes podria haver-hi minerals crítics.

Tot i que durant dues setmanes 3CatInfo ha insistit al Departament de Territori per aquest estudi, no hem obtingut resposta. Tot i això, fonts coneixedores de l'estudi expliquen que s'ha analitzat una àmplia zona del litoral i el prelitoral català i ara també s'està analitzant la depressió de l'Ebre i el Pirineu.

Barita i fluorita, materials estratègics abundants a Catalunya

De la llista de més de 40 materials considerats com a crítics per la Unió Europea, n'hi ha dos que són abundants a Catalunya: la fluorita i la barita, que tenen molts usos en la indústria que els fan estratègics. En si mateixos no són terres rares, però a la fluorita, per exemple, se'n troben, tot i que en baixa quantitat, de manera que els geòlegs apunten que no tindria sentit extreure-les.

Un dels geòlegs que ha estat buscant terres rares i altres materials crítics és Joan Carles Melgarejo, doctor de la Universitat de Barcelona. Explica que, ara, el que es busca és "lleig" i no brilla: són terres i fangs per veure si a dins hi podria haver minerals crítics: "Els xinesos, per què són els principals productors de terres rares, doncs perquè ho van investigar. I on van sortir les terres rares? En un lloc on a cap de nosaltres se'ns hauria acudit d'anar a buscar, en uns fangs, en unes argiles."

"Per desgràcia, les terres rares no creixen als arbres", diu el director de l'empresa Geomar, el doctor Joan Martínez Bofill, que també ha participat en la recerca encarregada per la Generalitat.

On podria haver-hi terres rares?

Tot i que encara res està confirmat, Melgarejo apunta alguns llocs on podria haver-hi terres rares, com per exemple a les antigues mines de la Vall d'Aran. Explica també que moltes vegades estan associades a l'or, per això pensa que un altre lloc potencial pot ser la conca del Segre --d'on havia extret or-- i el delta de l'Ebre.

Fins i tot especula amb els llots del fons dels pantans. I un altre espai potencial és el cap de Creus, que té una riquesa de minerals molt àmplia: "Allà hi ha mitja taula periòdica."

De moment, però, tot plegat són conjectures i caldria veure si, realment, les concentracions de terres rares que hipotèticament es trobessin són prou abundants per fer viable un hipotètic projecte d'extracció. "I jo crec que hem de buscar altres llocs, perquè n'hi ha, el que passa és que encara no hem anat ni a mirar-ho."

Els efectes d'una activitat minera

La discreció de la Generalitat s'explica per la impopularitat i els efectes en el medi ambient que tindria una activitat minera.

A Catalunya, de fet, el segle passat es van anar tancant totes les mines i l'única gran mina que hi ha activa és la de potassa de Súria.

Melgarejo defensa que cal "treure l'estigma" de sobre de la minera, que defensa que és una activitat "necessària" i es pot fer de manera que tingui un impacte mínim en el medi ambient.

Per la seva part, Martínez Bofill posa de relleu la dificultat de tirar endavant un projecte miner en cas que es decidís fer-ho. Primer, cal tenir en compte que la titularitat del subsol és pública, és de l'Estat. La tramitació duraria anys, suposaria "desenes de centenes de milions d'euros" i tindria un impacte "en l'àmbit ambiental, legislatiu i sobre la població". Amb tot, defensa, també tindria un retorn econòmic al territori.

El programa 30 minuts va dedicar fa un any i mig el reportatge "La febre dels metalls" als esforços per localitzar i explotar aquests minerals a Catalunya per no haver-los d'anar a buscar lluny. Podeu veure'l sencer en aquesta finestra:

Recuperar materials estratègics de la brossa

Davant la dificultat legislativa, econòmica i ambiental de tirar endavant un projecte d'extracció minera, la Unió Europea també es proposa el repte de recuperar terres rares i altres materials estratègics de dins de les tones de telèfons mòbils i altres aparells electrònics que ja no es fan servir i que acaben en un calaix o en els abocadors. Però, això, de moment, és a les beceroles.

A Bèlgica hi ha una empresa que s'hi dedica, però aquí a Catalunya de moment només s'han fet projectes pilot, com el que té la UPC de Manresa en col·laboració amb Eurecat.

Són terres? Són rares? Quines són?

En realitat, no són ni terres ni rares. Són 17 elements químics de la taula periòdica. Els van batejar com a terres perquè, abans, s'anomenava així els òxids. I tampoc són rares, perquè com ja hem vist n'hi ha en gran quantitat a l'escorça de la Terra. Però es diuen així perquè no se solen trobar de manera aïllada a la natura.

El que sí que tenen són noms que poden semblar rars o, com a mínim, poc coneguts: escandi, itri, lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci.