Ceuta, dues setmanes després: entitats alerten que hi ha milers de menors malvivint al carrer
Dues setmanes després de l'entrada massiva a Ceuta –72.000 persones segons la Policia Nacional, i desenes de morts–, la crisi humanitària es manté. Malgrat que la majoria dels migrants van tornar al Marroc l'endemà de creuar la frontera, a la ciutat autònoma encara hi ha centenars de persones que hi malviuen, molts dels quals són menors d'edat.
Aquest dijous, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha xifrat en 1.898 els menors identificats fins ara. També ha dit que hi ha uns 5.000 migrants que continuen voltant pels carrers de Ceuta.
Unes xifres que disten de les que ofereixen les organitzacions que treballen sobre el terreny. Segons Save the Children, hi ha en total uns 4.000 menors encara a Ceuta, la meitat pendents d'identificar.
En declaracions a 3CatInfo, el director d'operacions de l'ONG, Raúl Arnaiz, ha denunciat que actualment a Ceuta hi ha milers de menors migrants desatesos en situació de misèria extrema. Segons Arnaiz, alguns d'aquests menors són nens d'entre 10 i 11 anys a qui les administracions encara no han identificat i que necessiten atenció.
Cada dia es troben en una situació més crítica. Hem constatat problemes de salut i infeccions.
Toni Pérez, director de Save the Children a Catalunya, assegura que el ball de xifres es deu també al fet que hi ha molts menors amagats "perquè tenen por", i defineix la situació de "crítica". A més, alerta del perill que aquests infants i adolescents continuïn dormint al carrer i assenyala el risc que tenen de caure en organitzacions criminals.
És el moment idoni per a aquells que pensen malament i per a les màfies que trafiquen amb infants.
Per tot això, parla de "crisi de protecció a la infància" i demana "celeritat" per resoldre la situació. Un advertiment similar al que fa Albert Parés, advocat de l'associació Noves Vies, també a 3CatInfo.
El lletrat recorda que la legislació vigent en matèria infantil diu que "per sobre de tot preval l'atenció immediata", i afirma que s'està incomplint la normativa des del moment en què a Ceuta hi ha menors que segueixen desemparats.
Si aquests menors continuen vivint al carrer, hi ha deixadesa de funcions per part de l'administració pública.
Mentre no reben l'ajuda de l'administració, molts d'aquests nens dormen "al ras sense cap tipus de protecció", reitera Arnaiz. Per això, reclama que s'habilitin urgentment més espais per acollir-los a tots.
Treballar per al reagrupament familiar
Lluny dels carrers de Ceuta, des dels despatxos de Madrid i Rabat arriba la consigna que s'està treballant per al reagrupament familiar. Però des de Save the Children adverteixen que no serà fàcil, i que en molts casos serà fins i tot impossible, perquè molts d'aquests menors no volen, ni poden, tornar amb les seves famílies.
Aquest patró es repeteix especialment entre les nenes, apunta Arnaiz.
La majoria de les nenes ens diuen que no volen tornar al Marroc de cap manera. Per tant, la reunificació no serà fàcil d'assolir en la pràctica.
Els veïns, l'altra cara de la solidaritat
Organitzacions humanitàries a banda, també han començat a col·laborar els veïns d'alguns dels barris on la crisi migratòria ha afectat més de ple, com és el cas de la barriada del Príncipe, a la frontera sud de la ciutat.
Des de l'Associació de Veïns del Príncipe han comptabilitzat més de 4.800 menors migrants al barri en un registre no oficial, una iniciativa que –diuen– va sorgir després d'advertir que les xifres aportades pel govern "no coincidien amb la realitat que viuen" els residents.
Hem hagut de parar perquè això és un caos. Continuen venint a l'associació a apuntar-se.
Ahmed Enfed-Dal, president de l'associació veïnal, insisteix que la majoria dels migrants que els han arribat tenen entre 15 i 17 anys, tot i que també han identificat nens d'entre 11 i 13 anys.
Demana que s'activin immediatament els recursos d'acollida, i planteja obrir poliesportius, escoles i altres espais disponibles per allotjar els menors fins que la situació es normalitzi.
Volem recursos perquè no estiguin al carrer. Els recursos ja arriben tard, es podrien haver habilitat el primer dia.
Per donar suport a aquests joves, la seu de l'associació s'ha transformat en un punt de recollida d'ajuda humanitària. Els veïns hi entreguen aliments, roba i articles de primera necessitat. I aquest no és l'únic punt d'ajuda improvisat aquests dies a la ciutat.
Al barri de Los Rosales, una altra veïna, Sabah Hamed, reparteix des de casa seva uns mil àpats al dia a unes 400 persones a qui també ofereix roba i dutxa.
Hamed va ser un dels rostres visibles de la solidaritat durant la crisi humanitària del maig del 2021 a Ceuta, i ara torna a col·laborar per atendre els migrants que s'apropen al seu domicili. Amb ella hi ha una desena de voluntàries, i juntes distribueixen les donacions que els fan els veïns. També curen ferides i faciliten articles d'higiene íntima femenina.
Tot i això, Hamed lamenta no poder oferir un lloc on dormir perquè a casa seva no hi ha espai. La preocupa especialment la presència de menors i de dones embarassades entre les persones que han atès fins ara.
Hem d'ajudar, per humanitat.
El defensor del poble demana explicacions
Si la cara d'aquesta crisi és la resposta veïnal, fins ara la creu ha estat la de les administracions. És per això que el defensor del poble ha anunciat una actuació d'ofici per esbrinar què estan fent.
Ángel Gabilondo vol conèixer de primer mà els moviments de la Secretaria d'Estat de Migracions, de la Fiscalia General de l'Estat, de la delegació del govern a Ceuta i de les autoritats de la mateixa ciutat autònoma. Ja els ha reclamat informació sobre els demandants d'asil i sobre la situació dels menors, en especial de les nenes i adolescents que encara no han entrat al sistema de protecció. Com a mínim n'hi ha tres que han denunciat als jutjats haver patit una agressió sexual.
En aquest context, el Ministeri d'Igualtat ha demanat al president ceutí, Juan Vivas, que utilitzi el centre de crisi per a víctimes de violència sexual per acollir les dones i nenes que es troben en una situació de màxima vulnerabilitat.
Divendres, la ministra d'Infància, Sira Rego, parlava d'una "situació de desbordament", però afegia que ja "s'estava controlant".
Distribució dels menors
En paral·lel, el govern espanyol ha mantingut aquest dijous una reunió telemàtica amb les comunitats per començar a negociar el trasllat d'aquests menors. La trobada no ha servit per debatre la distribució, sinó que ha estat una reunió preparatòria amb l'argument de parlar dels 25 milions d'euros per atendre els menors que ha promès la Moncloa.
La pròxima cita amb el Ministeri d'Infància és el 27 d'agost, tot i que encara no és clar si s'abordarà aquesta qüestió davant les reticències del PP.
De moment, la prioritat del govern, segons ha expressat l'executiu, és aconseguir el reagrupament familiar d'aquests menors.
Interior vol accelerar les expulsions
Més enllà dels menors, Marlaska insisteix que continuen treballant per a resoldre l'allau d'expedients de protecció internacional que han rebut aquests dies. Segons el ministre de l'Interior, ja n'han resolt més de 500, i la immensa majoria han estat desestimats. Sobre aquestes persones adultes, ha insistit que seran expulsades i retornades al Marroc.
Per mirar d'accelerar les expulsions, Interior ha enviat una vintena més de policies a la Unitat d'Estrangeria de Ceuta. També han enviat prop d'una cinquantena d'agents de reforç per a la seguretat als carrers.
