Com es beneficia Rússia de la guerra a l'Iran i quins riscos té l'estratègia de Putin
Amb el conflicte a l'Orient Mitjà, la Casa Blanca ha beneficiat indirectament el Kremlin. L'augment mundial dels preus dels hidrocarburs --dilluns, el barril de Brent va marcar un pic per sobre dels 100 dòlars-- és una injecció de diners inesperada per a les arques russes.
A principis de març, el cru dels Urals es negociava a 45 dòlars per barril, molt per sota dels 59 dòlars amb què es calcula el pressupost rus, mentre que ara oscil·la al voltant dels 70 dòlars.
Una situació que encara podria beneficiar més Moscou si, finalment, Trump decideix aixecar parcialment les sancions al petroli rus per impedir que els preus es desboquin al mercat energètic global. El president dels Estats Units ha admès que ho està estudiant, sense donar-ne més detalls.
Una estratègia sorprenent perquè tira per terra la campanya nord-americana i ucraïnesa dels últims mesos, que buscava ofegar el petroli rus perquè Putin tingués menys diners per finançar la guerra d'Ucraïna.
D'una banda, amb les sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, i les amenaces als compradors com l'Índia i la Xina, i de l'altra, amb els atacs a les plantes energètiques russes amb drons ucraïnesos.
Putin ho aprofita per pressionar Europa
Putin sembla determinat a treure avantatge de la situació actual. Ha llançat missatges a la Unió Europa per intentar recuperar aquest mercat, després de la decisió comunitària d'abandonar totalment la dependència energètica de Rússia el 2027.
Fa només cinc anys, Rússia subministrava gairebé la meitat de tot el gas a Europa, però amb la invasió d'Ucraïna, va tancar-los l'aixeta i va forçar Brussel·les a buscar altres maneres d'abastir-se.
El president rus diu que "està preparat per augmentar els subministraments a socis fiables". Això sí, sempre que abandonin "les pressions polítiques" per la guerra.
Un cop de volant oportunista, tenint en compte que tot just fa uns dies el mateix Putin amenaçava els països europeus de tallar-los definitivament el gas natural liquat abans que ho fessin ells.
L'efecte secundari d'un petroli disparat
Ara bé, malgrat que el Kremlin busqui treure el màxim suc possible a la inestabilitat global, els analistes russos avisen que si els preus del petroli es mantenen alts, l'economia russa se'n ressentirà.
La moneda russa guanya valor quan pugen els preus del petroli; però, a llarg termini, un ruble fort pot perjudicar la resta de sectors econòmics perquè els surt més car exportar i, per tant, perden competitivitat.
Si, a més, el Kremlin destina tots els seus nous beneficis a finançar la guerra, la indústria civil, els petits negocis i, en definitiva, els consumidors, que ja afronten una inflació disparada, encara es veuran més escanyats.
Putin no vol fer enfadar Trump
Mentrestant, Putin es mostra molt cautelós amb Trump. Malgrat que ha agredit el seu aliat a l'Orient Mitjà --l'Iran-- , el líder del Kremlin només li ha ofert públicament suport diplomàtic i, de manera discreta i difícilment demostrable informació d'intel·ligència perquè pugui atacar objectius nord-americans a la regió.
Durant una trucada entre Putin i Trump, dilluns, el president rus es va tornar a oferir com a mediador per posar fi al conflicte. Tot i això, tal com ja va passar en l'anterior escalada bèl·lica a l'Iran, el juny de 2025, el líder de la Casa Blanca li va recordar que seria més útil que, primer, acabés amb la guerra d'Ucraïna.
El dirigent rus intenta posicionar-se com un actor responsable i constructiu, alhora que ofereix un "suport incondicional" al nou líder suprem de l'Iran, tal com li va fer arribar en un telegrama en ser escollit.
Uns equilibris que només s'expliquen perquè és conscient que el president nord-americà continua sent la millor carta del Kremlin per guanyar la seva guerra a Ucraïna.
