Comença el judici a Vergés i Argimon pel retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdia civils

Més de sis anys després de la pandèmia de la covid arriba el judici per la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils contra l'exconsellera de Salut Alba Vergés, l'aleshores exdirector de l'Institut Català de la Salut Josep Maria Argimon, l'exsecretari de Salut Marc Ramentol i l'exdirector del Servei Català de la Salut Adrià Comella.

La Fiscalia, que demana 12 anys d'inhabilitació per a cadascun per un delicte de prevaricació, considera que es va discriminar els agents dels cossos policials espanyols i que els acusats van paralitzar intencionadament les vacunacions tot i ser un servei essencial. L'acusació del sindicat policial Jupol i de l'associació de guàrdies civils Jucil afegeix, a més, la petició de 3 anys de presó.

La vacunació de policies nacionals i guàrdies civils arrencava un mes després que la dels mossos i a un ritme molt més lent. Els exresponsables de Salut acusats ho atribueixen a criteris mèdics i la falta de col·laboració de la Delegació del Govern espanyol.

Quina és la cronologia dels fets?

10 de febrer del 2021. El pla de vacunació per la covid a col·lectius com els de mossos, bombers, policies locals i personal d'emergències arrencava. Es feia amb la vacuna d'AstraZeneca, en aquell moment destinada a persones d'entre 18 i 55 anys. Aquell mateix dia, la delegada del govern espanyol a Catalunya envia una carta al conseller d'Interior demanant saber quan seria el torn de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les forces armades. Però no és fins tres setmanes després que es fa la primera reunió per parlar-ne. I aquí és on hi ha diferents versions del que va passar.

Segons la delegació del govern espanyol, ells els haurien facilitat la llista de les persones a vacunar: 7.000 agents, organitzats en 9 grups. Però Salut assegurava que no els van donar res i que els van dir que no els passarien cap dada personal fins dos dies abans que els toqués vacunar-se. Passats els dies, s'intercanvien emails i acaben acordant fer quatre punts de vacunació per als grups més grans. Es comencen a donar les dades de petits grups d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil amb dates per vacunar-se: 25, 26 i 29 de març.

15 de març del 2021. S'atura la vacunació AstraZeneca quan es van detectar casos de trombosi. L'ordre la va donar el Consell Interterritorial i afectava a tots els col·lectius essencials. Aleshores un 9% de la plantilla de policies nacionals i un 6% de guàrdies civils havia estat vacunada, i pel que fa als mossos, ja hi havia un 80% de la plantilla vacunada.

17 de març del 2021. Dos dies després, se'n va tornar a autoritzar l'administració, aquest cop, però, només limitada a la franja dels 60 anys.

27 d'abril del 2021. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a Salut la vacunació dels policies nacionals i guàrdies civils per una demanda als jutjats del sindicat policial Jupol i de l'agrupació de guàrdies civils Jucil.

10 de març del 2021. S'inicien vacunacions de tot el col·lectiu de Policia Nacional i Guàrdia Civil amb Moderna. De manera excepcional, la vacuna de Moderna es transportada fins als complexos policials i casernes de la Guàrdia Civil, tot i que es tractava d'una vacuna que fins al moment només s'administrava en centres hospitalaris --per les baixes temperatures a què s'ha de conservar-- i només a pacients amb una salut delicada i transplantats.

Quins són els arguments dels acusats?

Els responsables acusats del Departament de Salut que hi havia aleshores van defensar que el pla de vacunacions va ser exemplar i es va fer seguint criteris mèdics i, per tant, no es va discriminar ningú per ideologia. Segons va explicar l'aleshores consellera Vergés, l'obligació imposada per ordre del TSJC de vacunar suposava "una interferència dels tribunals en la gestió de la pandèmia" i es tractava "una estratègia d'àmbit estatal".

El cas va acabar en un jutjat penal i, a banda dels excàrrecs de Salut que van ser inicialment investigats, també s'hi va incloure l'exconsellera Alba Vergés per unes converses de WhatsApp que, segons la investigació, la incriminen.