Compra, invasió o persuasió: són possibles els escenaris de Trump per quedar-se amb Groenlàndia?
"Europa té moltes més probabilitats de ser envaïda per l'oest que per l'est." D'aquesta manera resumia un professor d'Economia de la Columbia University de Nova York al canal Al-Jazeera el desafiament que suposen els plans de Donald Trump per a Groenlàndia.
Després de llançar una operació militar altament sofisticada contra Veneçuela per segrestar el seu president i la seva dona i endur-se'ls als Estats Units, es van apagant les veus que descrivien el president nord-americà com un fanfarró o un bocamoll, que utilitza les amenaces únicament com una arma de negociació.
Trump vol que l'illa de Groenlàndia passi a formar part dels Estats Units, i aquest dimecres una delegació nord-americana es reunirà amb una de danesa i groenlandesa a la Casa Blanca. L'argument que esgrimeix és que "és una prioritat per a la seguretat nacional" i adverteix que, si no és possible adquirir aquest territori "per la via fàcil, a través d'un acord", tirarà pel dret "per la via difícil", és a dir, envaint-lo i annexionant-se'l de forma unilateral.
Però, quines són les opcions que té el govern dels Estats Units ara mateix sobre la taula?
Groenlàndia no és Louisiana
L'opció preferida per Donald Trump és comprar Groenlàndia trinco-trinco. "No és el mateix ser propietari que llogater", confessava el mateix president dels Estats Units fa només uns dies en una entrevista al The New York Times, quan li preguntaven sobre la possibilitat de comprar l'illa.
L'acudit de Trump pot sonar molt anacrònic l'any 2025, però el cert és que la idea no pot ser més nord-americana en el sentit històric, perquè l'expansió fronterera dels Estats Units s'explica, en bona part, per la compra de territoris a altres potències colonitzadores.
La compra a França del territori de Louisiana el 1803 per 15 milions de dòlars, la de Florida a Espanya el 1819 per 5 milions més o d'Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars el 1867 en són alguns exemples.
En aquest mapa es pot veure amb vermell més fosc el territori de Louisiana comprat.
L'interès geoestratègic dels Estats Units per Groenlàndia tampoc és nou: va haver-hi intents de compra o intercanvi de territoris el 1868, el 1910 i el 1946. Aquesta última proposta la va fer el president Harry Truman, quan va oferir a Dinamarca 100 milions de dòlars en or, cosa que els danesos van rebutjar.
Uns anys abans, en canvi, el 1917, el president Woodrow Wilson va tancar un acord amb Dinamarca per la compra de les Illes Verges per un valor de 25 milions de dòlars.
Les opcions de la compra
Ara bé, com seria aquesta eventual transacció en ple segle XXI? Quant val l'illa de Groenlàndia? I a qui s'hauria de pagar aquest xec? Els experts no s'aventuren a donar cap xifra, però tots coincideixen a recordar que el futur de Groenlàndia passa necessàriament per la voluntat dels groenlandesos, que gaudeixen d'una àmplia autonomia respecte de Dinamarca i des del 2009 tenen reconegut el dret a l'autodeterminació.
Les enquestes apunten que un 85% dels habitants de l'illa són contraris a la tutela nord-americana i el seu primer ministre deixava clar aquesta setmana que abans seguirien formant part de Dinamarca que integrar-se als Estats Units.
A banda d'aquest requisit fonamental, una adquisició d'aquest tipus hauria de rebre el vistiplau de la Unió Europea i també del Congrés dels Estats Units. Per tant, l'opció de comprar l'illa trinco-trinco està pràcticament descartada.
Ocupar Groenlàndia seria bufar i fer ampolles...
Podria, doncs, els Estats Units prendre militarment el control de Groenlàndia? La resposta és que sí, per descomptat. De fet, ocupar l'illa fins a la capital, Nuuk, i plantar-hi la bandera de les barres i les estrelles seria un passeig si les forces armades nord-americanes s'ho proposen.
Els experts asseguren que n'hi hauria prou de mobilitzar els efectius que té desplegats a la base militar de Pituffik, al nord-oest de l'illa, que són uns centenars, per agafar el control del territori.
Washington també podria optar per mobilitzar les forces desplegades a Alaska, amb suport aeri i naval, i llançar una operació de més envergadura, que garantiria l'èxit de forma implacable i sense cap cost humà.
...però també una sentència de mort per a l'OTAN
Ara bé, l'annexió per la força de Groenlàndia suposaria un terratrèmol sensacional per l'estructura de seguretat occidental forjada després de la Segona Guerra Mundial, perquè representaria l'atac del país que lidera l'OTAN, els Estats Units, contra un altre estat membre i fundador de l'organització de defensa atlàntica. És a dir, de facto, l'OTAN deixaria de ser operativa.
Això sense comptar la vulneració del dret internacional que suposaria l'ocupació per la força d'un territori sobirà, a més de la conculcació de la mateixa legislació nord-americana, que obliga a sotmetre a la votació del Congrés qualsevol acte de guerra.
Traslladar a Groenlàndia l'estatus de la Micronèsia
La tercera possibilitat que ha apuntat aquests dies la premsa nord-americana és que l'administració Trump estigués plantejant una estratègia més a mitjà termini amb l'objectiu de canviar l'estatus polític de Groenlàndia per després oferir-li algun tipus d'acord d'associació.
Alguns mitjans del país expliquen que els EUA ja han incrementat la presència d'agents de la intel·ligència a Groenlàndia per recollir el màxim d'informació sobre el moviment independentista dins de l'illa. Això, amb la finalitat d'aconseguir la col·laboració de determinades figures dins d'aquest col·lectiu que més endavant poguessin donar suport a un acord amb els Estats Units.
La idea seria pressionar perquè se celebrés un referèndum d'independència, advocar perquè hi guanyés el sí, i una vegada Dinamarca quedés fora de l'equació, oferir als habitants de Groenlàndia un acord de partenariat o de lliure associació, de l'estil del que els Estats Units ja té amb algunes illes de la Micronèsia, al Pacífic.
Groenlàndia mantindria la seva independència, però cediria als nord-americans totes les competències en matèria de defensa.
Comprar els groenlandesos amb xecs nominals
D'acord amb una notícia de Reuters, la Casa Blanca estaria plantejant incentius econòmics directes per als habitants de Groenlàndia, d'entre 10.000 i 100.000 dòlars per persona, per persuadir-los d'acceptar aquest pla.
De tota manera, aquesta opció no garantiria als Estats Units el lliure accés a tota la riquesa mineral i energètica de Groenlàndia (un dels principals incentius que cobeja Donald Trump) i implica invertir-hi temps, un factor que juga en contra d'un president que ha demostrat ser molt impacient. I això sense tenir en compte que molt probablement els habitants de l'illa votarien en contra d'una independència condicionada a passar a mans dels Estats Units.
Si la compra i la persuasió queden en principi descartades, ens trobem al cap del carrer i amb un Donald Trump més envalentit que mai. L'Europa que porta des de la invasió russa d'Ucraïna el 2022 intentant construir una estructura defensiva pròpia per blindar-se contra l'enemic oriental es veu ara obligada a buscar respostes per a la insòlita amenaça procedent de l'antic gran aliat d'occident.