Conviure amb gats no perjudica les criatures amb asma, segons un macroestudi suec
Investigadors de l'institut Karolinska de Suècia han fet un macroestudi amb les dades de més de 30.000 nens i adolescents asmàtics que pot canviar la percepció habitual sobre els gats com a detonant de crisis d'asma, una de les principals causes d'hospitalització infantil.
Si bé es considera que els al·lèrgens felins són desencadenants coneguts de l'asma, l'estudi "Frontiers in Allergy" desmunta alguns mites sobre el risc de conviure amb gats si es pateix aquesta malaltia crònica.
Fins ara, moltes famílies amb nens asmàtics es trobaven amb la difícil situació d'haver d'apartar l'animal de la família, seguint el consell mèdic. Però les dades epidemiològiques i clíniques en què es basa aquesta recomanació són contradictòries i provenen sovint d'estudis fets a petita escala, que no representen la població en general.
El que sobta d'aquesta nova investigació és l'àmplia base de població estudiada, més de 30.000 individus d'entre 4 i 17 anys, diagnosticats d'asma o al·lèrgia.
Dos anys de seguiment
Els investigadors els han fet seguiment durant 2 anys i han comparat els resultats entre els que tenen gats a casa i les llars sense animals domèstics, amb conclusions sorprenents: "No hem trobat cap prova que el fet de viure amb gats empitjori les condicions dels nens que tenen asma o al·lèrgies", diu la principal autora de l'informe, la doctora Resthie R. Putri.
Però, tal com reconeix ella mateixa, les conclusions sobre l'al·lèrgia són generals i no definitives en el cas de les persones que tenen al·lèrgia diagnosticada als gats: "Lamentablement, no teníem dades sobre el tipus d'al·lèrgia que tenien els individus estudiats ni si era específicament als gats".
Les dades
Per fer l'estudi es va avaluar l'evolució de l'asma en els 30.000 nens i adolescents a partir de dades oficials de diagnòstics, visites a urgències, receptes de medicaments i proves de control d'asma i espirometria durant dos anys, i es van contrastar amb les dades del Registre Nacional de Gats.
La inscripció dels animals domèstics en aquest registre és obligatòria a Suècia des de l'any 2023. Un 9,4% dels nens i adolescents estudiats tenia almenys un gat a casa.
Els resultats van mostrar que no hi havia una relació significativa entre l'exposició a gats domèstics i la incidència de l'asma.
Per exemple, el 9,65% dels nens amb gats van tenir episodis d'asma moderada o greu, enfront d'un 10,1% de nens que no hi estaven exposats i que també en van tenir.
Un 3,3% dels nens que vivien amb gats van tenir crisis o brots aguts d'asma, mentre que entre els que no estaven exposats als gats el percentatge va ser del 3,5%.
Tampoc es van detectar diferències significatives en la funció pulmonar dels dos grups en el cas de les criatures que havien passat per proves com espirometries pulmonars.
Les limitacions de l'estudi
La doctora Putri apunta que una possible explicació a aquest fenomen podria ser que l'exposició als al·lèrgens dels gats és molt comuna, fins i tot fora de casa: "Els nens que no tenen gats poden estar igualment exposats als seus al·lèrgens en entorns compartits com escoles o el transport públic, cosa que explicaria per què no hem trobat cap diferència entre els dos grups".
Sobre els marges d'error de l'estudi, Putri recorda que no disposaven de la informació concreta sobre cada tipus d'al·lèrgia i afegeix que el Registre Nacional de Gats és una eina relativament recent. Per tant, es podria donar el cas de nens amb gats a casa que no estaven registrats que es podrien haver classificat erròniament com a individus no exposats.
La incidència mundial de l'asma
La Xarxa Mundial de l'Asma calcula que la prevalença global de la malaltia és d'un 9,1% en nens i d'un 11% en adolescents. És un percentatge que varia molt segons els països, les regions o l'entorn dels afectats.
Entre les zones amb més prevalença d'asma (més d'un 20% d'afectats diagnosticats) hi ha les illes Britàniques, el Pròxim Orient i algunes regions d'Oceania.
Entre els factors de risc conegut per desenvolupar asma hi ha l'exposició al tabac i a la contaminació atmosfèrica, les infeccions virals infantils, l'obesitat o les al·lèrgies preexistents.
