Cooperatives d'habitatge: des de la cessió d'ús fins als que rehabiliten patrimoni històric

Les cooperatives d'habitatge són un actor rellevant en la gran lluita col·lectiva per garantir un accés a la vivenda digna. Els últims trenta anys, les cooperatives d'habitatge catalanes han lliurat vint mil pisos, que suposarien una cinquena part de tot l'habitatge protegit, públic i privat. "Valor Afegit" ha visitat tres promocions de cooperatives que representen l'evolució del sector: des dels habitatges en propietat passant pels de cessió d'ús i fins als que rehabiliten patrimoni històric.

A Sant Adrià de Besòs s'aixeca un edifici amb una torre de setze plantes acabat amb un material sintètic de color blanc que té una aparença de gran modernitat.

No és una promoció privada, sinó una construcció de la cooperativa Llar Unió Catalonia, una de les més actives del país, amb 4.000 habitatges lliurats els últims 25 anys.

Les promocions es fan en ciutats de l'àrea metropolitana per a persones que no superin una renda de 55.000 euros en el cas d'una parella, no tinguin cap propietat i estiguin inscrits al registre de demandants de la Generalitat. Consulteu aquí els requisits

Jordi Gàlvez, membre del consell rector de Llar Unió Catalonia, diu que fan "habitatges grans, de tres habitacions amb pàrquing i traster destinats a famílies. Solen sortir per 200 o 220.000 euros el pack complet."

La promoció de cooperatives d'habitatge es fa habitualment sobre terrenys que venen els agents públics, com l'Institut Català del Sòl.

Actualment, es prioritzen per llei les promocions d'habitatge de lloguer i en cessió d'ús per sobre de les de propietat. Les administracions volen impulsar així altres formes de tinença més flexibles, tot i que la majoria de les persones preferirien tenir un habitatge en propietat.

"Entre totes les cooperatives federades, estem produint més de mil habitatges de totes les modalitats. És cert que la propietat és el model que més activitat està duent a terme, però ja veiem com la cessió d'ús comença a agafar impuls amb cooperatives de nova promoció", explica Gàlvez.

Les cooperatives que fan habitatges per vendre obtenen el finançament de la banca convencional, mentre que les que fan cessió d'ús han de recórrer a la banca ètica o l'Institut Català de Finances pels dubtes que encara genera el seu model a la banca tradicional.

Cooperatives de cessió d'ús

Al barri de Roquetes de Barcelona s'aixeca des de fa un any una promoció d'habitatge de Sostre Cívic, la cooperativa que va néixer fa una dècada per promoure la cessió d'ús. És una fórmula que està a mig camí entre la compra i el lloguer i que fa impossible l'especulació immobiliària amb aquests pisos, com explica Eva Ortigosa, membre del consell rector de Sostre Cívic i ho defineix així.

L'edifici té moltes zones comunes on es pot rentar la roba, teletreballar i fer reunions o celebracions de tota la comunitat. Per accedir a un d'aquests pisos cal ser soci de Sostre Cívic, pagar una entrada de 20.000 o 30.000 euros i una quota mensual d'entre 500 i 700 euros.

Aquestes quotes estan per sota dels preus dels lloguers al mercat i inclouen també els serveis comuns. Els pisos tenen una superfície de 40 a 70 metres quadrats perquè es calcula amb els espais comunitaris per situar els serveis.

A Olesa de Montserrat s'està acabant de fer una altra promoció de Sostre Cívic. En aquest cas es va comprar un edifici que havia quedat a mig construir durant la crisi del 2008. La cooperativa està acabant l'obra d'acord amb els criteris del grup que hi anirà a viure.

"El projecte no és només un habitatge on viure, sinó de vida en comunitat. S'han fet moltes reunions periòdiques del grup per definir quina és la seva visió, els valors, com volen viure", afirma Veva Jorba, tècnica de projectes de la cooperativa.

Els treballs de l'obra els executa una altra cooperativa, que s'anomena La Constructiva i va néixer impulsada per Sostre Cívic amb l'objectiu de fer més transparent la gestió. Una aspiració que vol sortir al pas dels problemes que han afectat algunes cooperatives d'habitatge les últimes dècades.

Rehabilitar una masia amb una cooperativa

Can Carner és una enorme masia del segle XIII a Castellar del Vallès que està en procés de restauració i transformació. Els responsables són un grup de vint-i-set persones de diferents generacions i procedències organitzades en forma de cooperativa. Juan Benítez és el més gran de la colla, ha superat els vuitanta anys i manté l'esperit col·lectivista:

L'espai en què fan els preparatius és l'antiga masoveria de la masia, on ara viuen dues de les persones del grup a l'espera que acabin les obres a finals d'any. La masia que ara es transforma té tres plantes i s'hi estan construint dotze apartaments de diverses mides. També hi haurà espais comunitaris per cuinar i menjar tots plegats en ocasions especials, una biblioteca, una ludoteca i un lloc per treballar a distància.

La cooperativa és la propietària de l'edifici i cedeix l'ús dels apartaments a cada nucli familiar. La major part dels tres milions que costa l'operació s'ha finançat amb una hipoteca de la banca ètica Fiare. La resta ha sortit dels estalvis dels socis i d'una venda de títols participatius.

"A Can Carner vam apostar pel finançament col·lectiu a través d'una campanya de títols participatius en la qual la cooperativa va emetre una sèrie de títols i tothom qui va voler es va sumar a aquesta campanya que ve a ser un préstec a tres anys amb els seus interessos, explica l'economista Gemma Nogués, que va organitzar l'emissió.

El projecte de Can Carner es complementa amb una sèrie de tallers de fusteria, costura, mecànica i uns horts que cultiven una seixantena de persones a canvi d'un lloguer. Són maneres d'obtenir ingressos, generar activitat econòmica i fer arrelar la cooperativa al territori.