Cop als aranzels de Trump: què tomba el Suprem, què respon la Casa Blanca i què pot passar ara

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legals bona part dels aranzels que Donald Trump ha imposat a mig món. A més, els jutges obren la porta a haver de tornar els diners de més recaptats fins ara, que podrien superar els 130.000 milions de dòlars.

El que no diuen és com s'ha de reclamar aquesta devolució ni qui pot fer-la.

Des del 2 d'abril, una jornada que Trump va anomenar "dia de l'alliberament", el Departament del Tresor hauria recaptat uns 290.000 milions de dòlars per la via dels aranzels, una part dels quals sense empara legal, que ara s'haurien de tornar.

El Tribunal Suprem, de majoria conservadora, ha aprovat aquesta sentència per sis vots a tres. En contra hi han votat els jutges conservadors Samuel Alito, Clarence Thomas i Brett Kavanaugh.

En el seu vot particular, Kavanaugh ha advertit del risc d'una reclamació en cadena. El magistrat ha dit que el govern federal "potser haurà de reemborsar milers de milions de dòlars als importadors que van pagar els aranzels de l'IEEPA, tot i que alguns importadors ja hagin repercutit els costos als consumidors o a altres".

La sentència és un important revés a Donald Trump en una de les seves polítiques clau, de les que més s'ha enorgullit i que ha fet servir com a arma coercitiva en política exterior per pressionar o castigar qualsevol país que el contradigués.

Què diu la sentència del Suprem

La sentència del Suprem tomba els aranzels perquè s'han decretat d'acord amb la IEPPA, la llei de poders econòmics d'emergència internacional del 1977, dissenyada per a situacions d'emergència nacional.

Els magistrats alerten Trump que no hi ha una situació d'emergència nacional i que, per tant, no pot fer servir aquesta llei per regular el dèficit comercial ni per imposar aranzels a tort i a dret contra tothom qui vulgui, inclosos països aliats.

Trump ha justificat aquests aranzels declarant dues alertes nacionals: una per "una crisi de salut pública", per l'entrada de drogues il·legals com el fentanil --des del Canadà, Mèxic o la Xina--, i una altra "d'amenaces inusuals i extraordinàries" per dèficits comercials. En aquest últim cas, va considerar que debilitaven les cadenes de subministrament i l'autonomia del país i que requerien aranzels massius per "regular la importació" i forçar canvis en la conducta dels socis comercials.

A més, el Suprem també l'avisa que no pot actuar unilateralment i saltar-se el Congrés, que és qui té la funció de regular aquests tributs. L'alt tribunal recorda a l'administració Trump que els aranzels són un tipus d'impost i que la Constitució reserva al poder legislatiu, és a dir, al Congrés, les decisions bàsiques sobre aquestes taxes.

Trump governa sobretot a toc d'ordres executives, en molts casos sense ni tan sols informar-ne el Congrés. El Suprem l'avisa que tot té un límit i que, en aquest cas, l'ha sobrepassat.

Quines taxes afecta?

La sentència invalida els anomenats "aranzels recíprocs" i altres taxes generalitzades que superin el 10% imposades a l'empara de la IEPPA.

No afecta totes les taxes comercials decretades per l'administració Trump, sinó només els aranzels globals anunciats a l'abril que es van anar aplicant els mesos següents, en alguns països amb canvis, negociacions o rebaixes.

Per exemple, els del 50% al Brasil i l'Índia com a represàlia pel judici a Bolsonaro o la compra de petroli rus, respectivament; el del 25% al Canadà i Mèxic i el 10% a la Xina, per suposadament no fer prou per aturar el tràfic de fentanil i altres drogues, o el 15% imposat a la Unió Europea a l'estiu.

No afecta tampoc aranzels específics o en casos concrets, com els dels cotxes, l'acer i l'alumini, perquè s'havien negociat de manera tradicional durant molts mesos.

I ara, què? Trump contraataca

Trump ha estat molt crític amb els magistrats que han tombat els seus aranzels, a qui ha insultat obertament dient que són "una desgràcia per al país".

Però també ha interpretat la sentència segons els seus interessos, assegurant que li ha donat encara més poder i "el dret inqüestionable a prohibir que tota mena de coses entrin al nostre país, de destruir països sencers".

I és que la sentència no impedeix que faci servir altres marcs legals per imposar aranzels. I reconeix que la IEEPA sí que permet altres instruments, com "bloquejar béns, imposar sancions financeres o restringir llicències", unes eines que Trump ja ha dit que pensa fer servir: "La llicència és més poderosa que l'aranzel", ha advertit.

"Hi ha maneres de saltar aquesta llei", ha dit Trump, en referència a la IEPPA. "Ho hem fet abans i ho farem ara", ha insistit.

D'entrada, el primer que ha anunciat és "una llei del 10% d'aranzels globals", que pensa firmar immediatament. Serà un 10% suplementari a escala mundial emparat en la secció 122 de la llei de comerç del 1974. Aquesta llei permet al president imposar aranzels de fins al 15% durant un màxim de 150 dies --cinc mesos-- a tots els països relacionats amb problemes de balanç de pagaments "grans i greus", sense investigacions ni procediments previs.

També ha dit que han començat diverses investigacions sobre pràctiques comercials deslleials d'acord amb la secció 301 "per protegir el nostre país de les pràctiques comercials deslleials d'altres països i empreses". Les investigacions d'aquesta secció, però, normalment triguen mesos a fer-se.

Trump també ha avançat que estudiarà "altres lleis federals" que li permetin imposar aranzels i l'opció de bloquejar béns o llicències. I ha avançat que la sentència comportarà "anys de litigis".

El paquet aranzelari imposat per Trump l'abril del 2025 va ser impugnat per una dotzena d'estats dels Estats Units i per empreses nord-americanes que van considerar que el president s'extralimitava en imposar aquests gravàmens a les transaccions internacionals.

Què diuen els mercats

Després de la sentència del Suprem, el dòlar s'ha afeblit respecte a l'euro un 0,4%, un indicador que l'administració Trump perdria credibilitat.

Els bons pel deute públic, una de les vies de finançament de l'administració, han pujat un 0,7% en pocs minuts. Els inversors consideren que si el govern ha de tornar 130.000 milions per aranzels mal posats, el risc del deute públic serà més gran i volen més garanties.

I els mercats han pujat tant a Europa com als Estats Units. La borsa de Nova York ha pujat més d'un 1%, preveient que si els aranzels baixen es pot reactivar el comerç internacional i les vendes de les empreses nord-americanes a l'exterior.

I a Europa també han pujat, tant a Alemanya, malgrat que no afecta els cotxes, com al CAC 40 de París. Els analistes interpreten que si els aranzels europeus desapareixen, l'exportació dels vins i licors francesos, per exemple, que l'any passat van patir una caiguda del 21%, podria millorar.