Creix la protesta a l'Iran, aïllat del món pel tall d'internet dels aiatol·làs
És enormement difícil saber què passa ara mateix als carrers de Teheran i de les grans ciutats de l'Iran. El règim teocràtic que governa la república islàmica va tallar internet dijous al vespre. Des d'aquell moment, l'Iran és un país hermètic d'on gairebé no surt ni entra informació.
Les escasses notícies que aconsegueixen esquivar la censura del règim parlen de protestes massives a Teheran, on milers de persones han sortit al carrer a peu i en cotxe fent sonar els clàxons, segons imatges verificades per l'agència de notícies AFP. Les darreres hores s'han cremat a la capital almenys 42 autobusos, vehicles públics i ambulàncies, segons ha informat la televisió estatal.
El discurs de la televisió pública insisteix en la violència de les protestes, però no pot evitar la lectura que la revolta està encesa. La mateixa televisió manté la programació habitual i mira de llançar el missatge que la normalitat és la norma. El focus dels mitjans iranians es llancen sobre les concentracions de suport que el règim ha convocat aquest dijous.
Des del 28 de desembre, dia que van començar les protestes, almenys 51 manifestants han mort i centenars han quedat ferits arran de la resposta policial a les manifestacions, segons l'ONG Iran Human Rights, que té base a Oslo.
El grup de defensa dels drets de les persones a l'Iran, Hengaw, assegura que a la població de Zahedan, a tocar de les fronteres amb el Pakistan i l'Afganistan, una protesta ha estat reprimida amb trets per les forces de seguretat.
Missatge del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei
A banda de l'apagada d'internet, per evitar l'organització de la revolta i que el món sàpiga què passa exactament --i, fins i tot, que pugui donar suport logístic a les protestes--, el règim ha sortit a llançar un missatge de contundència. Ho ha fet el Líder Suprem del país, l'aiatol·là Alí Khamenei. El clergue, la més alta autoritat a l'Iran, ha advertit que el país "no cedirà davant els sabotejadors" . Els manifestants estan "arruïnant els seus propis carrers [...] per fer feliç el president dels Estats Units", ha dit Khamenei, de 86 anys, davant una multitud al seu complex a Teheran. "[Trump] hauria de prestar atenció a l'estat del seu propi país".
El missatge de Khamenei té dues lectures: la vocació que l'ordre de repressió no generi cap mena de dubte als encarregats de materialitzar-la, però també la percepció de la gravetat de la situació que té el règim i el nivell de desafiament que la revolta està assolint.
El cap del braç judicial del país, Gholamhossein Mohseni, ha especificat que les conseqüències que patiran els manifestants seran "contundents, màximes i sense cap mena de clemència".
Silenciar la veu de Reza Pahlevi
Reza Pahlevi, el fill del darrer xa, ha fet diverses crides a la protesta des de la seva residència als Estats Units. Fins i tot ha proposat hores per fer les concentracions. Pahlevi ha demanat a Donald Trump que ajudi els manifestants. "[Khamenei] vol fer servir l'apagada d'internet per assassinar tots aquests joves herois", ha dit, en referència als manifestats que surten al carrer.
El representant de la dinastia que regnava abans de la revolució del 1979 assegura que no demana el retorn al tron, sinó la implantació d'un règim democràtic que permeti als iranians triar quin model d'estat volen.
Capes de malestar que escampen la revolta
El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Aragchi, de visita oficial al Líban, ha dit que "les protestes de l'Iran són diferents de les protestes en altres països, a causa de les intervencions dels EUA i Israel, que en són instigadors".
Els iranians, però, es pregunten si la protesta que es viu ara serà l'última, a diferència de les anteriors.
Aquesta vegada, l'origen de les manifestacions ha estat la caiguda a plom del rial, la moneda del país, que ha fet més difícil la vida dels iranians. Però a la protesta s'hi ha anat afegint les capes de malestar que el país arrossega des de fa dècades: demanda de democràcia, transparència i respecte als drets humans, amb una especial incidència en els drets de les dones.
L'any 2009 els carrers es van omplir en protesta pel que milers d'iranians van considerar frau electoral. Els manifestants reclamaven que es reconegués la victòria del candidat reformista Mir Hossein Musavi, però el règim va respondre amb una inusitada duresa i va atorgar la presidència al "dur" Mahmud Ahmadineyad. Van morir almenys 70 persones.
Anys després, i amb episodis de protestes més o menys reeixides, el brutal assassinat de la jove Jina Masha Amini va sotragar els fonaments del règim i del país. El 2022 dones i homes iranians van desafiar el poder teocràtic, que mirava d'amagar un crim i de dictar una moral confrontada majoritàriament al carrer. De nou, repressió brutal. Les xifres que donen per bones les ONGs independents passen dels 500 morts.
En les dues revoltes, la duresa del règim, que no va mostrar fissures, va acabar enterrant la dissidència. L'aparell repressor, amb la guàrdia revolucionària, les milícies i l'espionatge, van assassinar manifestants i dissuadir la ciutadania. El règim es va mantenir inamovible i la protesta, poc articulada i sense lideratges, va cedir.
La falta d'informació fa difícil saber si la revolta d'ara, amb totes les capes de malestar que acumula la població iraniana, farà moure les estructures de la república islàmica que es va instaurar l'any 1979 i que va arribar també amb una revolució, desnaturalitzada més endavant pels clergues xiïtes iranians.
