Creixen un 80% les execucions per pena de mort el 2025, la xifra més alta dels últims 45 anys
Els països on s'aplica la pena de mort van incrementar el nombre d'execucions un 80% el 2025. Una xifra aclaparadora que ha publicat aquesta matinada Amnistia Internacional en un informe que revela que els governs van matar més de 2.700 persones, la xifra més alta dels últims 45 anys.
Aquest recompte, però, no inclou les execucions fetes a la Xina, el país que n'aplica més i del qual no hi ha dades oficials.
En declaracions a 3CatInfo, el portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, assegura que "la Xina sola en concentra més" que aquestes 2.700 que han pogut registrar a nivell global.
Això, explica, passa perquè la Xina "aplica la pena de mort a un ventall molt ampli de delictes", entre els quals els delictes econòmics o la corrupció política.
Una de les batalles a nivell internacional és aconseguir que la Xina redueixi el nombre de delictes als quals aplica la pena de mort.
Pocs països, grans increments
El segon lloc d'aquest rànquing l'ocuparia, segons l'informe de l'ONG, l'Iran, que va doblar el nombre d'execucions fins a arribar a les 2.100. En aquest cas, Vilaró apunta el conflicte obert amb Israel i els Estats Units com a principal causa d'aquest increment.
"Just després de l'enfrontament de dotze dies que va tenir amb Israel, l'Iran va començar a utilitzar l'excusa de la seguretat nacional, acusant persones de col·laborar amb Israel o fins i tot d'espionatge, i allà es va produir el primer pic important de l'any", detalla.
També van duplicar els ajusticiaments els Estats Units, tot i que amb xifres significativament inferiors. Es van aplicar 47 penes capitals, sobretot a l'estat de Florida. És, de fet, l'únic país de tot Amèrica que ha realitzat execucions en els últims 17 anys.
Càstig al tràfic de drogues
Gairebé la meitat de les condemnes a mort s'apliquen per delictes relacionats amb el tràfic de drogues.
"Un 46% de totes les execucions que Amnistia ha registrat les podem atribuir a la guerra contra el narcotràfic", assegura Vilaró.
Per una banda, hi ha l'enfocament punitiu d'un tema que preocupa i, de l'altra, s'utilitza com a excusa per reforçar règims autoritaris i repressius.
Es tracta de delictes especialment penats a la Xina, l'Aràbia Saudita i l'Iran, així com a Kuwait i Singapur.
En general, però, és un càstig propi de "governs que es caracteritzen per jugar amb la por". "Règims repressius que utilitzen la pena de mort com a instrument de repressió política", afirma Vilaró.
A més, els casos es concentren en "una desena de països que han augmentat molt les execucions aquest any", explica. "Alguns han doblat les execucions, d'altres les han triplicat, i fan que la xifra s'hagi disparat", diu.
Camí de l'abolició
El portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, però, extreu una dada positiva, i és que de mica en mica s'avança en el camí de l'abolició: "Al món, a poc a poc, hi ha una majoria de països que rebutgen la pena de mort i que estan en vies d'eliminar-la totalment."
Al Vietnam i Gàmbia, s'ha abolit la pena de mort per diversos delictes. Al Líban i Nigèria s'han presentat projectes per derogar-la, i als Estats Units, la governadora d'Alabama va concedir el primer indult a una persona negra condemnada a mort en aquest estat.
