Crisi climàtica: engega la COP27 amb el compromís de compensar els països vulnerables
Per primer cop aquesta cimera d'Egipte ha acordat incloure a l'agenda de negociacions les compensacions als països més vulnerables pels danys que els provoca el canvi climàtic. I és que, un any després de la COP26 a Glasgow --la cimera de l'ONU per combatre l'escalfament global--, pràcticament ningú ha complert el que es va pactar.
Si ens mirem un dels principals compromisos, la revisió dels plans nacionals de reducció d'emissions per aconseguir reduir-les en un 45% abans del 2030 i no superar el grau i mig d'escalfament, el balanç és pèssim. Només ho han fet una trentena de països i en aquest grup no hi ha la majoria de grans emissors ni tampoc la Unió Europea.
Olga Alcaraz, que lidera l'equip que la Universitat Politècnica envia a la COP d'Egipte, considera inadmissible que Europa digui que ja és prou ambiciosa per no anar més enllà de les zero emissions previstes per al 2050:
Els habitants de la Unió Europea tenim unes emissions per càpita que estan bastant per sobre de la mitjana mundial i encara hi continuen estant. De fet, si hem de convergir en aquest objectiu del grau i mig, hauríem d'anar cap a unes emissions per persona d'1,5 tones de diòxid de carboni, i ara estem en 4, molt per sobre dels compromisos que hi ha sobre la taula.
Les ajudes per compensar els països vulnerables, per primer cop a l'agenda
A l'última COP també es va instar els estats a doblar el finançament per ajudar els països vulnerables a adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic. De moment, dels 100.000 milions que havien de mobilitzar el 2020 només se n'han declarat 83.000.
L'ONG Oxfam rebaixa la xifra a un màxim de 24.000. Norman Martin, portaveu d'Oxfam, ens explica per què parlen d'un maquillatge de xifres:
Inclouen projectes que no són específicament de canvi climàtic, sinó que són canvi climàtic més altres coses. Nosaltres descomptem tot allò que no és canvi climàtic per només comptabilitzar projectes o accions dins de projectes que siguin de canvi climàtic. Tota la resta està exclòs.
Aquest cop, però, s'ha aconseguit que les compensacions pels danys que ocasiona el clima als països que hi estan més exposats estiguin incloses en l'agenda de les negociacions.
Tot i això, l'informe d'Oxfam titulat "El finançament climàtic amb trampa" denuncia que els números reals estan molt per sota del que s'havia promès i constata que el 70% del finançament climàtic públic són préstecs que per als països receptors es converteixen en autèntiques hipoteques.
Pel que fa a l'acord de col·laboració entre els Estats Units i la Xina, venut a bombo i platerets com un dels grans èxits de la COP de Glasgow, ara mateix està congelat per les tensions diplomàtiques entre els dos països.
A Glasgow també es va acordar reduir en un 30% les emissions de metà abans del 2030 i 100 països es van comprometre a frenar la desforestació. David Ryfisch, del German Watch Institute, ha intentat fer seguiment de com han evolucionat aquests pactes:
Moltes d'aquestes iniciatives, encara no sabem com han progressat ni tampoc cap a on van. No hi ha mecanismes per saber com evolucionen o, com a mínim, no hi ha mecanismes prou transparents.
I amb tot això ens plantem a la COP número 27, que comença aquest dilluns a Egipte, enmig d'una crisi energètica global i un món tensionat al qual li serà molt difícil tancar acords per lluitar contra la crisi climàtica.
