David Janer: "Qui vulgui ser actor ha de ser una mica filòsof"
Més de 800 episodis de televisió, nou anys protagonitzant "Águila roja" i una trajectòria marcada per sèries com "Laberint d'ombres", "El cor de la ciutat" o "Mar de fons". David Janer és una de les cares més reconeixibles de la ficció televisiva, però també és filòsof i, des del 2022, sommelier. A "Col·lapse", l'actor parla sobre la part menys visible de la professió: la incertesa, les temporades sense feina, la timidesa que encara l'acompanya i les eines que ha trobat per sostenir-se quan les coses van mal dades.
La filosofia com a eina
Janer explica que la filosofia no és només una passió intel·lectual, sinó una eina pràctica. Diu que fa anys que intenta respondre preguntes que considera essencials: qui és, d'on ve i cap on va. Amb el temps, assegura, el seu objectiu vital ha anat canviant fins a reduir-se a una idea aparentment senzilla: ser feliç.
Jo intento esbrinar qui soc, d'on vinc i on vaig
L'actor defensa que la filosofia l'ha ajudat especialment en una professió tan inestable com la interpretació. Explica que intenta quedar-se amb aquelles eines que s'adapten més bé a la seva manera de ser i que li permeten afrontar millor els moments complicats.
Qui vulgui ser actor ha de ser una mica filòsof per aguantar.
Quan no surt feina o travessa moments més baixos, explica que sap a quins pensadors recórrer. Per ell, la filosofia funciona gairebé com una caixa d'eines emocional.
Quan estic malament o no em surt feina, sé quins llibres he de llegir i a quin filòsof he d'anar.
També reivindica el pensament crític i defensa que filosofar serveix precisament per això: per qüestionar-se les coses i no limitar-se a repetir idees alienes.
Una professió plena d'alts i baixos
Costa imaginar-s'ho, però Janer recorda que de petit gairebé no sortia de casa. Explica que era molt tímid i que precisament el teatre va ser una manera d'obligar-se a afrontar aquella por.
Segueixo sent igual de nerviós, tot i que aprenc a portar-ho.
Després van arribar els papers a TV3 i, sobretot, "Águila roja", la sèrie que el va convertir en una cara coneguda per milions d'espectadors durant nou anys. Encara avui, explica, hi ha gent que continua dient-li Gonzalo de Montalvo o directament Águila roja, una cosa que viu amb estima.
També aprofita per aclarir una idea que s'ha escampat els últims anys: no ha deixat la interpretació. Fa poc va publicar un vídeo negant que hagués abandonat la professió després que apareguessin informacions assegurant que ja només es dedicava al vi.
Ja prou em costa trobar feina perquè surtin notícies dient que ja no soc actor.
Recorda que la realitat de la professió és molt menys estable del que sembla.
La gent et veu nou anys en una sèrie, però poden ser sis mesos de rodatge i sis mesos sense treballar.
El vi com a punt de trobada
Des del 2022 també és sommelier, tot i que deixa clar que mai ha volgut substituir una professió per l'altra. Explica que li interessa sobretot la dimensió cultural i històrica del vi, una passió que li ve de casa.
Aquesta afició l'havia portat fins i tot a organitzar trobades amb amics per parlar de poesia, amistat o amor compartint ampolles diferents.
El vi era el nexe; no es tractava de beure malament.
No defensa grans dogmes sobre el vi. De fet, assegura que no hi ha un vi preferit universal.
No m'agrada més un vi que un altre, depèn del moment i de la companyia.
