Glòria Serra: "Els periodistes de vegades pugem damunt una torre de marfil"
Glòria Serra és una de les periodistes més reconeixibles de la televisió catalana i espanyola. Després de dècades vinculada a la informació i de convertir-se en una de les cares més populars del periodisme d'investigació televisiu, defensa una manera d'exercir l'ofici basada en el rigor, el context i el respecte per les persones. A "Col·lapse", reflexiona sobre el paper dels mitjans, els límits de les entrevistes i comparteix algunes anècdotes personals que l'han acompanyada al llarg dels anys.
Explicar el món sense imposar idees
Serra admet que sempre ha estat especialment exigent amb el llenguatge i amb la manera de construir els relats periodístics. Assegura que una de les seves obsessions professionals ha estat trobar les paraules exactes per explicar la realitat de la manera més clara possible.
La nostra feina és explicar com és el món, posar-hi context i que la gent, que ja és grandeta, tregui les seves pròpies conclusions.
Per a la periodista, els mitjans tenen la responsabilitat de fer comprensible la informació sense caure en el paternalisme. Considera que, de vegades, els professionals de la comunicació s'allunyen de l'audiència i donen per fet que tothom comparteix els mateixos coneixements o referències.
Hem d'aconseguir traslladar la informació a l'audiència de forma entenedora. Els periodistes, de vegades, pugem damunt una torre de marfil.
Els límits que no traspassaria
Durant la conversa, Serra també reivindica la importància de respectar la vida privada de les persones entrevistades. Explica que només considera legítim abordar aquestes qüestions quan formen part del tema central de la conversa.
Mai faria preguntes relacionades amb la vida privada d'una persona, excepte que aquesta vida privada sigui el subjecte de l'entrevista.
La periodista creu que preguntes sobre la família, la religió o la sexualitat poden exposar innecessàriament una persona a judicis que no tenen res a veure amb la seva activitat professional.
Estàs exposant a aquella persona a un judici no per la seva tasca professional, sinó per una cosa que no pot evitar. Em sembla terrorífic.
De la curiositat a les anècdotes
Serra explica que de petita no tenia clar quin camí professional seguir perquè li interessaven disciplines molt diverses. Precisament aquesta curiositat és el que la va acabar portant al periodisme.
M'agradava tot. Volia estudiar física, química, història, literatura, economia
També recorda com durant la pandèmia va descobrir una afició inesperada per la cuina arran de l'insomni que patia aquells mesos. Però, si hi ha una anècdota que encara avui la persegueix, és la del famós vídeo amb una vaca durant un rodatge.
Després d'una llarga estona intentant gravar amb els animals al fons del pla, una de les vaques va començar a acostar-se cap a ella. Instintivament, Serra va allargar el braç i li va fer un gest de "stop", amb la mà estesa, perquè s'aturés.
Contra tot pronòstic, l'animal li va fer cas i es va quedar quiet. L'escena, completament espontània, es va acabar convertint en un dels moments més recordats i compartits de la seva trajectòria televisiva.
